dijous, 31 de març del 2011

EN "CONTRA" DE L'APRENENTATGE

En contra de l’aprenentatge com a objectiu per sé de l’educació, únic i exclusiu. Si l’educació és el trajecte de l’individu cap a la plenitud, la comprensió i l’acceptació d’un mateix i dels altres i la gestió de la seva vida, és evident que això requereix una exercitació d’habilitats.  L’aprenentatge és un procés d’adaptació al medi. És per tant un procés amb uns límits, uns objectius. A partir d’aquí el que fem és perfeccionar aquests aprenentatges i gaudir d’ells. Així és com funciona en el món dels adults i no veig perquè hauria de ser diferent en el dels nens. En canvi es dona per suposat que en el mon de l’educació dels infants l’aprenentatge és el requeriment constant o el motor principal del procés educatiu. Res de gaudir, explorar, repetir, perfeccionar les habilitats adquirides.
Vivim en un procés d’ompliment continu, en un món on mai no n’hi ha prou d’adaptar-se al medi, perquè l’hem fet tant complex i canviant que mai estem suficientment preparats i a gust. I a més a més això ens acaba semblant correcte, o com a mínim indiscutible, inopinable i acceptable.
L’objectiu de la vida humana és gaudir d’aquesta vida humana i fer-la desitjable i atractiva per nosaltres mateixos i els nostres fills. No és una carrera interminable, una feina feixuga, un treball interminable, un problema inextricable, una tasca fora de l’abast del comú dels mortals, tal com passa a les aules a jutjar per les tasses de fracàs escolar.
Des de l’escola hem de pensar i actuar l’educació com una preparació per la vida com a procés natural i per tant actuant de forma natural i sense agobis, preses, etc.
Jugar, viure, disfrutar, descobrir, actuar, prendre part en el món, compartir, decidir, són, potser, alguns dels verbs que podríem emprar, de tant en tant, en les nostres programacions didàctiques i pedagògiques.
Mireu els NINIS. Fa poc, el 24-3-2011 es publicava un estudi en el que un percentatge cada cop més gran dels joves es declaren NINIS, ni estudien, ni treballen, ni tenen intenció de fer-ho. Això ens sembla molt sorprenent i segurament culpa de la degeneració de la raça o ves a saber quina pandèmia. Potser és que el requeriment d’adaptar-se de forma continua i interminable al mercat laboral no els atreu gens ni mica. Ens hem d’estar readaptant continuament i tornant-nos a preparar per noves tasques, la qual cosa vol dir que la preparació anterior no serveix, i probablement la present tampoc servirà en un futur perquè tindrem que readaptar-nos novament, eternament. No sembla un bon sistema. La gent abans aprenia un ofici i era per tota la vida i podia arribar a fer-lo cada cop millor. Ara no. El mercat mana i nosaltres obeïm. Les coses són així. Trista frase.