dijous, 23 de juny del 2011

Aprendre a fer

A partir de la invenció de la escriptura, la transmissió del coneixement ha estat en mans de la lletra impresa. Però a aprendre s’apren fent, per la practica i veient als que en saben. A l’escola hem d’introduir més aprenentatges practics, manuals, en contacte directe amb la realitat física. En l’era de la societat del coneixement i de les fonts d’informació virtuals, com internet,  pot semblar anacronic propiciar un altre tipus d’aprenentatge, però és el que ens conecta més bé amb les propies possibilitats i ens dona més satisfaccions, les de fer alguna cosa amb un fi i uns objectius tangibles.
Fer horts escolars, construir, cuinar, publicar, investigar... són algunes de les tasques que més poden lligar amb aquest tarannar. Lligat amb això està l’alfabetització ambiental. Conèixer el medi ens ha de permetre una més gran autonomia i seguretat en les nostres relacions amb l’entorn i recuperar la sabiduria popular i dels oficis, per exemple. Fer un taller de cuina o investigar els oficis dels pares dels alumnes poden ser bons motius per engrescar els nanos.

En aquesta entrevista a Roger Schank aboga per aquest traspas a l'acció en educació. Ja està bé de llapis i paper!


Una altra entrevista amb l'Schank, però escrita, i molt bona a: http://kindsein.com/es/21/1/485/

on diu, per exemple: ROGER SCHANK: Los colegios son guarderías, y no muy buenas.






3%

ustec
DAVANT ELS RESULTATS DE LES PROVES A SISÈ DE PRIMÀRIA
  1. Els resultats de l’avaluació mostren grans diferències entre els resultats de l’alumnat segons el seu estatus social i econòmic, i això implica que el nostre sistema educatiu acaba consolidant les desigualtats enlloc de compensar-les.
  2. USTEC·STEs denuncia que la majoria de titulars posin el seu èmfasi en la diferència entre els resultats dels centres públics i dels privats concertats, sense qüestionar la concentració per nivell socioeconòmic de l’alumnat en un tipus de centre i en l’altre.
  3. Tenir una doble xarxa, en la que l’alumnat més afavorit socialment s’escolaritza en centres que reben un doble finançament (públic i privat), mentre que l’alumnat amb més dificultats es concentra en centres públics amb menys recursos, és una política educativa totalment antisocial.
  4. En aquestes circumstàncies, hi ha un altre factor molt negatiu que influeix en els resultats i convé recordar. Catalunya inverteix menys d’un 3% del seu PIB en l’educació pública, just la meitat de la inversió realitzada pels estats de la Unió Europea.
  5. USTEC·STEs denuncia que, en aquesta conjuntura, el Departament retalli encara més els recursos en els centres públics, especialment de personal i d’inversió en noves construccions, la qual cosa és un nou factor negatiu a afegir a aquestes circumstàncies desfavorables. Al mateix temps que consolida i amplia els concerts en els centres privats.
  6. USTEC·STEs valora en positiu la petita millora dels resultats en relació al curs anterior i desitja que aquesta millora vagi en augment.