divendres, 16 de novembre del 2012

EDUCACIÓ I LLUITA, PROPOSTES PRÀCTIQUES


Fa poc vaig sentir a la ràdio aquesta bonica frase: “La millor forma de lluitar és educant”. I se’m va acudir la inversa:

“La millor forma d’educar és lluitant”


Amb aquesta frase vull expressar un paradigma educatiu en el qual es talla amb la continuïtat transmissiva del saber i el tenir enfrontant-nos a la precarietat de la supervivència i el goig de la superació personal.
Des de la lluita ens acostem al món com un repte d’habilitats més que de coneixements i amb apropaments diversos, des de la curiositat més que des de la recepta i el coneixement tancat i enciclopèdic que ens encotilla encara des de la il·lustració i el retorn al classicisme. La integració de les habilitats implica una superació de la dicotomia ser-saber per acostar-nos a la recerca de la individualitat holista i global, pertanyent al món social i interactiu actuals. Restar obert a les possibilitats, ser capaç de provar sense recança ni por, inventar, construir els propis interessos, compartir en un món obert i immediat, solucionar els vells problemes de la injustícia amb la nova solidaritat, ... són habilitats noves i compartides en aquest món global en informació i en intel·ligència social i emocional.

Exemples de propostes d’ensenyament des de la lluita:

-        El cos humà a partir del tractament de malalties, història dels descobriments en sanitat, la prevenció, els riscos de salut, la cura del cos, les teràpies, la vida en un hospital,...
-        El medi ambient i els ecosistemes a partir de la lluita ecologista, per exemple www.greenpeace.org , l’estudi de casos, las webs de recerca com www.recercaenaccio.cat , la investigació d’una mostra d’un ecosistema proper, els problemes mediambientals del barri, proposar noves maneres de fomentar el transport compartit,...
-        La matemàtica al carrer, numeració, distàncies, estructura i planificació urbanística en funció de diferents factors (amb discussió d’altres alternatives possibles o desitjables) i tractament de dades socials a partir de la estadística, geometria a partir del disseny de cases i mobiliari urbà, recreació o simulació d’activitats comercials com anar a un mercat amb un pressupost donat; anar a un menjador social, calcular les quantitats per racions i participar en la cuina i el repartiment de les mateixes,...
-        La llengua a través de la creació de reportatges i entrevistes a diferents establiments i persones del barri, preferentment sobre temes candents, la creació d’un club de lectura gestionat per pares i nens al propi centre on puguin anar adults i petits i es pugui assistir a actes, conferències i exposicions públiques, la promoció de concursos literaris, la creació d’un diari de l’escola amb notícies fetes pels alumnes, la creació d’audiovisuals,...

Mes propostes?????????????????????????

dissabte, 10 de novembre del 2012

A VER SI LO ENTIENDO

Article aparegut a La Vanguardia.


A ver si lo entiendo
Manolo, albañil de Inmobiliaria Meforro, SL en plena burbuja inmobiliaria, compra un piso de su empresa. Se lo financia Bankifraude, antes Caja Osomadroño, que le da la hipoteca y empieza a pagar. Su empresa vende toda la promoción y gana mucho dinero e inicia otras, siempre financiadas por el mismo banco que también gana mucho. Llega la explosión de la burbuja del ladrillo, por la avaricia de promotores y bancos, y la colaboración de ayuntamientos que especulan con el suelo, de donde salen beneficiados algunos alcaldes y concejales corruptos. La empresa de Manolo quiebra, devuelve las promociones en marcha y queda en paz con el banco. Manolo queda en paro mientras el dueño de su empresa, al que él ayudó a enriquecerse, se va forrado a su casa. El albañil no puede pagar la hipoteca y el banco que se la dio lo desahucia y lo deja en la calle y con una deuda por la diferencia de lo que le dio de hipoteca y el valor actual de la vivienda. El banco no quiebra por la ayuda del Estado, con los impuestos pagados por Manolo. El piso sale a subasta y el banco se lo adjudica por el 50% del valor de salida. Luego la vivienda es traspasada al llamado banco malo, con un descuento del 62%, para que este la venda por lo que le parezca y, mientras, Manolo sigue en la calle y en deuda con Bankifraude. Los directivos del banco se indemnizan a sí mismos y se adjudican pensiones millonarias con el beneplácito de las autoridades bancarias y el silencio de sus sustitutos, que se unen a otros bancos y cajas, todos de la zona naranjera, y para tapar agujeros y mayor escarnio, sacan a bolsa el enjambre bancario sin disimulo. Pues no lo entiendo, todos han ganado y el único que ha trabajado ha sido Manolo, que está arruinado y en la calle.


INCREÏBLE, PERÒ CERT! El més sorprenent és que ens sorprengui.


divendres, 9 de novembre del 2012

METÀFORA EDUCATIVA: LA CARRERA DE 400 METRES TANQUES.


Línia de sortida. Sobre la pista vint-i-tants corredors. Sona el tret d'inici i tots els corredors alhora, cadascú pel seu carrer, comencen a córrer cap a la meta...o cap a algun lloc.
Pel camí, una tanca, poc després una altra, altra, altra, altra, corba, esprint i final.
La “foto-finish” és la dels que han acabat primers, emmirallaments dels deus grecs de l’olimp que superen totes les dificultats i són alts, guapos i ben plantats. Són els que es mereixen ser salvats.
Pel camí o ves a saber on, tots els altres: el que no ha sentit el tret, el que l’ha rebut a l’esquena, el que no sap on és la meta, el que té un altra meta, el que passa de la meta, el que va de dret pel mig de l’estadi, el que té les cames massa curtes i ensopega, el que les té massa llargues i ensopega amb sí mateix, el que no porta bambes, el que les porta descordades, de tenis o de ballet, dos números més petites o dos més grosses que el seu, el que cau i s’obre el cap per sempre més, el que s’aixeca, el que empeny....Tots arriben tard o no arriben. Si a algú li dona asma o un atac de cor ningú se n’assabenta ni surt cap quadrilla de la creu roja per socorre’l.

Però hi ha més diferències darrera d’aquests asèptics resultats. La carrera és desigual des del principi però només importa la classificació final. Sense entrenament, sense avís, no importa en quines condicions, molts han de sortir a córrer una carrera perduda.
Si preparéssim per córrer les carreres, les carreres es repetirien tantes vegades com calgués, d’un en un i amb entrenament personal, amb objectius adaptats i fins i tot diferents, amb metes diferents.

Exercicis de veritat o fals, repetitius, insistents, pura feina, i també exàmens de resposta única, tests i formularis varis només porten a la uniformització i al descuit de les característiques individuals, afavorint als afavorits i desafavorint als desafavorits.