diumenge, 29 de juny del 2014

COM FER PROJECTES INTERDISCIPLINARIS I NO MORIR EN L'INTENT


Aquest és un tema candent que costa de tractar perquè aixeca ampolles i males consciències. Molta gent diu que no sap com enfrontar-s’hi, que és cosa de infantil o com a molt de cicle inicial o a tot estirar mig, que porta molta feina perquè cal programar-ho tot molt bé perquè no quedi res sense tocar, que cal guiar-lo perquè es tractin els temes del currículum...
Cada any em plantejo com ho haig de fer per poder plantejar-ne sense tants entrebancs i d’una forma més natural. Plantejaré aquí el que jo crec que són els projectes i com i des d’on s’han d’abordar.
Per començar em basaré en el sentit comú del terme, el que no té volta de full: alguna cosa tractada des de diferents vessants o àrees.
Suposem un nen anomenat Joan que un dia ens vol portar la seva guitarra i tocar-nos una peça a classe. En aquest mateix instant, el millor del món per a un projecte interdisciplinari, sorgeixen les preguntes: Fa molt que toques la guitarra?, És fàcil o difícil?, qui t’ensenya?, perquè vols fer una audició a classe?, què és necessari  per fer una audició?, quin dia ens va bé per fer-la?, Què tocaràs? De qui és aquesta peça? Que saps d’ell? ... i posteriorment d’altres més profundes relacionades amb el mateix fet: Com és una guitarra, quin tipus d’instrument és, a quina família pertany, quan i qui la va inventar, de quins materials està feta, quins tipus hi ha, peces musicals per guitarra, guitarristes famosos, ...
A partir de tot aquest tipus de preguntes coneixerem coses sobre un objecte, sí, però només aquelles coses que realment interessin, coneixerem millor a un company, provocarem que altres alumnes portin coses seves i les expliquin, aprofundirem en un aspecte concret de la realitat i això ens portarà a apreciar tota la seva complexitat i a enfocar la nostra atenció, curiositat i expectativa. Al final del projecte ens hem de preguntar no només què hem après amb ell, que és secundari, sinó què ha canviat a la classe i als nostres alumnes, a on ens ha portat i quines portes ens ha obert a cadascú. Potser que indaguem sobre els diferents instruments, potser que fem una petita orquestra a classe i desprès organitzem un concert benèfic a la llar d’avis, potser que descobrim la matemàtica implícita a les notes del pentagrama, els ritmes, compassos, potser que fem una cançó entre tots.
No és lícit menysprear tot aquest procés de desvetllament d’interessos amb excuses de currículums mínims obligatoris, maneres de fer a secundària i manca de temps.
És cert que no és fàcil buscar un espai apropiat i lliure dins l’horari acadèmic per dedicar-lo als projectes. És més: depèn del tipus de projecte podríem derivar part del mateix a d’altres especialistes com, en aquest cas està clar, la música, o bé la plàstica, la informàtica, l’educació física, etc. I a classe dedicar espais d’altres matèries que fem amb el grup sencer.
Un projecte ha de tenir el seu principi i els seu final lligats en la mateixa proposta inicial d’interès concret, en les seves preguntes i en les seves respostes. No té perquè ser molt llarg. Pot sorgir d’una proposta dels nens, com és aquest cas de la guitarra, o de l’escola, com pot ser el cas de la planificació i el seguiment d’un hort escolar, o de la planificació i el seguiment d’una sortida fora de la localitat, o del plantejament, planificació i seguiment del reciclatge a l’escola.


El que està clar és que un projecte interdisciplinari ha de sorgir d’un fet o un objecte concrets. La cosificació del projecte li dona un sentit i una direcció: un perquè. El contrari, fer sorgir un projecte a partir d’un tema donat perquè surt en el “currículum” o en el llibre de text de medi, és una errada comú que treu la iniciativa als nens i desorienta la direcció mateixa del projecte: el desvirtua. Al mateix temps, associa de manera errònia el plantejament dels projectes a una assignatura “mare dels ous”, la matèria NO INSTRUMENTAL (n’hauríem de parlar d’aquest tema) de Medi natural i social. Arraconada d’aquesta manera a una assignatura “de segona”, el projecte pot ser tractat, com de fet ho és tot sovint i a molts llocs, com un mer tràmit que cal complir de cara a la galeria per que no sigui dit que no fem pedagogia moderna i de la bona (Jo he arribat a sentir de boca d’una cap d’estudis que aquesta manera de fer era de “hippies”, i això mentre ens donava un curs de projectes a medi. Què simptomàtic! I quina bestiesa!)


diumenge, 15 de juny del 2014

TROBADES AMB AL FAUNA: L'ANY DE LES LLEBRES

Aquesta temporada estan apareguent força llebres per la comarca de la Selva. Si tinc en compte només les que jo he detectat, surten 20 des del 9 de març de 2013, una mica més d’un any. D’aquestes, 15 eren vives i 5 mortes, atropellades a les carreteres.
Foto: Toni Mariné
La llebre és un animal xocant i espectacular. Gran com un gat, sorpren per la seva dimensió i la forma de desplaçar-se, la seva quadrupèdia. En principi no es mou de manera ràpida, gairebé sempre camina. És només quan es considera en greu perill que arrenca en un esprint zigzaguejat que sovint la porta sota dels cotxes si està creuant una carretera.
Sembla que en alguns llocs com anglaterra, s’han comprovat fluctuacions periòdiques d’abundància amb una pauta interanual de 8 - 9 anys. Pot ser que estiguem davant d'un augment d’abundància d’aquest tipus?

Aqui hi ha la relació de les observacions que he anat introduint a l’aplicació ornitho.cat

diumenge 15 juny 2014

Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

diumenge 1 juny 2014
Espècie comuna 0 
Llebre europea (Lepus europaeus)
El meu comentari :
morta, atropellada.
dissabte 31 maig 2014
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

dilluns 26 maig 2014
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

diumenge 25 maig 2014
Espècie comuna 0 
Llebre europea (Lepus europaeus)
El meu comentari :
morta, atropellada a la Nacional 2
dissabte 24 maig 2014
Espècie comuna 0 
Llebre europea (Lepus europaeus)
El meu comentari :
morta, atropellada a la carretera
divendres 9 maig 2014
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

dimecres 7 maig 2014
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

dimarts 22 abril 2014
Espècie comuna 0 
Llebre europea (Lepus europaeus)
El meu comentari :
morta, atropellada

dissabte 22 març 2014
Espècie comuna 0 
Llebre europea (Lepus europaeus)
El meu comentari :
morta, atropellada a la carretera. Molt gran.

dijous 20 febrer 2014
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

diumenge 9 febrer 2014
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

dilluns 3 febrer 2014
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

diumenge 22 desembre 2013
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

dimarts 19 novembre 2013
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

dissabte 14 setembre 2013
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

dijous 29 agost 2013
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)
El meu comentari :
zona de l'observatori vell

diumenge 30 juny 2013
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)


diumenge 21 abril 2013
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)

dissabte 9 març 2013
Espècie comuna 1 
Llebre europea (Lepus europaeus)


Les llebres representen en la cultura sovint el paper de la follia esbojarrada i sense control. És el cas de:

·        La fàbula de la llebre i la tortuga, d’Isop

·        La llebre de març, d’Alicia al país de les meravelles i la seva continuació Alicia a traves del mirall, de Charles Lutwidge Dodgson, més conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll. 

·        També comenta Ryszard Kapuscinski al seu llibre Viatges amb Heròdot, com l’historiador grec Heròdot relata un episodi crucial de la història de l’invencible exèrcit persa dirigit per Darios contra els escites, un poble de l’Europa de l’est i les estepes eurasiàtiques, protagonitzat per una llebre:

“Quan els escites estaven formats, hi va passar entremig una llebre i, a mesura que la veien, es posaven a empaitar-la. Tant avalotaven i vociferaven que Darios va preguntar a què venia aquell xivarri dels enemics; i, en assabentar-se que empaitaven la llebre, va dir als companys habituals de confiança: “Molt ens menyspreen aquests homes, i ara veig clar que Gòbries va parlar dretament sobre els regals dels escites (un ocell, una rata, una granota i cinc fletxes, que Gòbries va interpretar com: “Perses, si no us torneu ocells i aixequeu el vol cap al cel, rates i us amagueu sota terra, o granotes i boteu als llacs, mai no tornareu enrere, ferits per aquestes fletxes”). Com que així pareix, i a mi també m’ho sembla, ens cal un bon pla per retirar-nos amb seguretat”.

I conclou Kapuscinski:

“¿Una llebre amb un paper clau en la història? Els historiadors estan d’acord que els escites van deturar el progrés de Darios cap a Europa. Si no hagués estat així, el destí del món podria haver canviat. I el que va decidir la retirada de Darios va ser la cacera plàcida d’una llebre a la qual els escites es van lliurar davant dels ulls de l’exèrcit persa, demostrant així la poca estima i el menyspreu que li tenien. I aquell menyspreu i aquella humiliació van significar per al rei dels perses un cop més terrible que si hagués perdut una gran batalla.”

  • I, a propòsit de llebres i llibres; hi un desopilant llibre anomenat: "Els año de la liebre" de Arto Paasilinna, amb una llebre com a excusa per a un canvi de vida radical.