dissabte, 28 de març del 2015

DISPOSITIVOS


Todos los inventos humanos tienen algo de perversión, por lo de fáciles. Facilitan pero complican. Tendemos al exceso. La justa medida es una medida que se alcanza enseguida. Una medida muy justa. Somos todavia animales de bosque y refugio tosco. Nómadas. De equipaje escaso. Que son dominados, sobrepasados fácilmente por sus inventos y descubrimientos. Quiza deberiamos enseñar más a disfrutar las cosas sencillas, a simplificar, que a complicar. 

Los neolíticos descubren la palanca y el plano inclinado y no pueden evitar dedicar esfuerzos sobrehumanos a la construcción de monumentos megalíticos. Las pirámides egipcias otro tanto.

dijous, 26 de març del 2015

INTERNET I LA RECERCA A CEGUES

Sant Google és el referent de la recerca d'informació a Internet. Quant es demana als alumnes d'una escola o institut de fer un treball de recerca, sovint es tracta de posar al cercador el tema que es busca i, si es té voluntat i es volen fer bé les coses, contrastar la informació de diferents pàgines i fer un resum. Això quan, com passa moltes vegades, no es fa directament un retalla-enganxa amb el primer que es troba i avall. La informació està a Internet per saquejar-la i punt. Per traslladar-la. No per sospesar-la, mirar-la amb sentit crític i treure alguna conclusió pròpia. Si és cert que la informació ja està disponible a Internet, no és menys cert que aquesta disponibilitat  no justifica l'acceptació apriorística de la informació oferida. Tota informació és tendenciosa. És ideològica. I és només una visió esbiaixada del coneixement. Una interpretació. Vendre la informació com un producte acabat i estàndard, disponible de manera neta i asèptica als prestatges del supermercat dels bits és una forma ladina de vendre l'acriticisme com a forma de vida i de sotmetiment. La realitat és aprehensible i comprensible des de les diferents mirades. No hi ha una única mirada. 
S'arriba fins i tot al punt de que els alumnes que es pregunten per sí mateixos alguna qüestió, creuen que la forma natural de buscar la resposta és en un cercador a Internet en comptes de fer una recerca experimental pròpia. Ja està tot fet, només cal buscar-ho al cercador. No sembla un bon sistema d'aprenentatge ni d'utilització de la sacrosanta informació, terme deformat i reduït a una funció utilitària, assimilable al coneixement. Fent subsidiari el coneixement de la informació passiva, sense plantejament possible de creació i recreació d'aquest coneixement. Tornem als temps de la Bíblia, només que ara és molt més extensa... i poderosa.
Així, no es contextualitza ni se li dona un sentit al coneixement, que només té sentit com a acumulació de bits d'informació. El coneixement ha de partir de necessitats concretes, de dubtes, d'estímuls que diu en Wagensberg, que impulsin la recerca a través de la informació que puguem recollir per a la seva re-interpretació i resolució de les contradiccions trobades.
Fer recerca "a cegues" a Internet d'informació sobre el renaixement, Leonardo Da Vinci o el sistema excretor no informa a ningú, no dona un significat real, viscut, necessari. Tot està fet, donat, com un farciment de continguts que només cal repetir. Només un tractament des de la significativitat, des d'allò viscut que obre les portes de la problematització, la resolució de les contradiccions que porta la realitat viscuda amb les seves múltiples incoherències aparents, pot aportar vertader creixement i desenvolupament personal. Joia de viure i de conèixer.

dimecres, 25 de març del 2015

JORGE WAGENSBERG I LA CONTRADICCIÓ

Sota el títol de "La força pedagògica de la contradicció", Jorge Wagensberg va pronunciar ahir una conferència al col·legi Montessori de Girona. Unes quantes idees bàsiques sobre el que va transmetre són les que segueixen, amb un parell d'enllaços per acabar de comprendre millor el missatge complert.


Resenya de la conferència:

"A les escoles només es representa la realitat, no es presenta. S'hauria de fer una sortida setmanal com a mínim."

Adonar-se d’una contradicció és el millor estímul per aprendre.
Llei de la mandra universal. Entre fer i no fer sempre s’escollirà no fer. Es necessita un estímul.
L’estímul també es necessita pel coneixement. Aquest és la contradicció.

Principi de la conversa: sempre que s’aprèn alguna cosa és a partir d’una conversa. Els càstigs són per parlar a l’escola.

S’ha d’augmentar la probabilitat de conversa facilitant el contacte visual en els espais.
Això passa quan fas coses i tens persones de cara.

Idea de la comprensió:
Posem una pistola al cap dels alumnes i els fem confessar que han comprès o els fotem un tret al cap.
S’ha d’insinuar la conversa, no donar les comprensions mastegades i fetes fins el final.

Dins de les escoles es representa la realitat però no es presenta.
Sortir a veure la realitat, a recollir estímuls i contradiccions, es quelcom que falta a les escoles.

Una bona idea és tenir un museu dins de l'escola pel que vagi circulant la realitat.

+ contacte amb la realitat
+conversa
+ contradiccions

La comparació és l’eina de l’ensenyament
Observació: buscar diferències.
Comprensió: buscar similituds

Sentit crític: no ensenyar coneixements blindats contra la crítica.



Sobre l'autor:
http://elpais.com/autor/jorge_wagensberg/a/

També estic llegint el seu llibre "El pensador intruso" en el qual desenvolupa moltes de les idees explicades durant la conferència.


SALMAN KHAN. FEM SERVIR EL VÍDEO PER REINVENTAR LA EDUCACIÓ.

No com a mètode únic, però si com a forma d'instrucció, el vídeo és una bona eina per fer autoaprenentatge, compartir, tornar a ensenyar a algú altre... Noves possibilitats no contemplades en tot el seu potencial fins ara i que canviaran el panorama educatiu sens dubte.


110 recursos con contenidos didácticos, herramientas o tutoriales de vídeo educativo

En la web de Javier Tourón encontramos esta fantástica selección de 110 recursos con contenidos didácticos, herramientas o tutoriales de vídeo educativo. 
http://www.javiertouron.es/2015/05/videos-educativos-te-aburres.html?m=1

divendres, 13 de març del 2015

PERDENT OPORTUNITATS


No és fácil fabricar-se una mentalitat oberta. Es necesita molt treball propi, molta gimnàstica de la crítica, molta formació, molt contrast d'opinions, molta validació de les propies idees, molta retroalimentació positiva de forma contínua…. Perquè sempre anem contra corrent. Això és el primer que hem de tenir clar. El sistema educatiu funciona amb molts engranatges diferents i tots en la mateixa direcció. I està suportat per tot l'imaginari social, el corrent d'opinió que diu que no hem de confiar en les possibilitats de l'èsser humà i que l'hem de reconduïr continuament per que no es perdi. La gent que, malgrat tots els impediments i tots els murs i els càstigs, aconseguim tenir una mentalitat diferent, oberta, de confiança en les propies possibilitats de l'èsser humà, hauriem de poder reconèixens entre nosaltres i cuidar-nos. PERQUE SÓM POCS, ESCASSOS I EN PERMANENT PERILL DE DESAPARICIÓ. Però no és així. Moltes vegades pot més la por. La por a perdre l'estatus. Així, perdem oportunitats de treballar plegats en la mateixa dirección aquells que creiem en una altra manera de fer les coses. Radicalment diferent de fer les coses. Per que es parteix i s'arriba a l'individu. Què és l'important. No hi ha més. I malgrat tot es cau una vegada i una altra en la temptació de creure que és un petit canvi i que potser no és tant excepcional ni cal defensar-lo a capa i espassa quan es dona. Error. Doncs sí que cal. I per defensar aquest miracle hem d'aprendre també a reconèixen's entre nosaltres, com a portadors de la flama sagrada de la llibertat i la possibilitat de l'humà, i cuidar-nos com si fòssim d'or, o de vidre fi, o espècies en perill.

Busqueu-los, reconegueu-los i cuideu-los. No els desaprofiteu ni els negueu la vostra empara perquè caureu en la desgracia de deixar de creure en el vostre propi somni i aquesta és la pitjor renuncia. La renuncia a un mateix. NO TINGUEU POR. LA POR NO PORTA ENLLOC. I EN EDUCACIÓ MENYS.