VOLS DE PERDIU. L'EDUCACIÓ CASTRADA.

Els mestres, vull dir les persones que fem de mestres en una escola, som productes d’unes expectatives i uns somnis concrets. Sovint són somnis de curta volada, que no arriben a creuar la atmosfera de la dignitat, el tel de la dictadura econòmica, la barrera del manteniment del “statu quo” classista i negatori de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. O sigui que no preparem per l'emancipació i la igualtat sinó pel manteniment del sistema. Es tracta de baixar el llistó dels somnis a un nivell tant pàrvul que ningú no es pugui plantejar què vol ser si no és dins d’uns estereotips fixats. No es tracta d’explorar sinó de reconstruir amb plànols mil·limetrats realitats caduques i refregides mil vegades. Fem allò que han fet amb nosaltres, no allò que ens agradaria que haguessin fet o allò que fora bo per al nostre poder decisori, el nostre lliure albir, la nostra capacitat de crear i recrear els sentits de les coses i d’entendre a partir del diàleg i la dialèctica amb el coneixement i la realitat, amb la teòrica i la pràctica, amb la reflexió formadora i creadora de consciència.