Un treball de Lídia Saavedra Cabrera
Reprodueixo alguns fragments de la introducció com a presentació d'aquest treball-proposta activa d'educació emocional a les aules:
El treball que es presenta és una proposta sobre la tutoria i com
treballar-la. Un recurs més per la tasca docent, que incideix en la manera de comunicar-nos
amb els nens, donant importància a les preguntes i deixant que siguin ells els
que es qüestionin les coses i intentin arribar a les conclusions. És un treball
d’apropament a l’alfabetització de les emocions a través d’activitats i
dinàmiques de grup. El treball de la motivació a partir de contes, metàfores i
treball sistemàtic sobre com enfoquen els nens la seva feina i les seves
tasques d’estudi en el seu dia a dia.
La poca cohesió entre el grup, les ganes de cridar l’atenció d’alguns
alumnes i la poca regulació a nivell emocional d’alguns d’aquests alumnes, em
varen dur a endinsar-me en el treball de l’educació emocional entre d’altres.(...)
L’objectiu del treball va ser el de fer una proposta que contemples tota
una sèrie d’aspectes (ed. emocional, resolució de conflicte...) per tal de
millorar les relacions dins l’aula, i per tal de treballar tota una sèrie d’habilitats
que emergien com a necessàries per a la bona convivència.(...)
La proposta que faig consta d’una primera part teòrica i conceptual, on s’especifica les competències que caldria treballar, el paper del tutor,
també s’emmarca el tema de l’educació emocional, la intel·ligència, el coaching i
la importància de les preguntes en la construcció de la persona, les
metàfores...
I una segona part (annexos) on s’emmarca la proposta, a través d’activitats específiques per desenvolupar unes capacitats que ajudin als nens/nenes en
el creixement personal partint de tres grans blocs (les emocions, el coaching
i el pensament). Aquesta part és la que he aplicat a la tutoria, i sobre la qual
en faig la valoració.
Aquesta proposta va adreçada a fer un treball personal i introspectiu per
part del nen, una mirada a sí mateix per reconèixer-se, acceptar-se, estimar-se
i millorarse. Per exemple en les situacions de conflicte d’un nen amb els seus
companys, jo vull que centri l’atenció en: “què puc fer jo?” per tal
que aquesta situació no sigui conflictiva? Sempre, cadascú a nivell personal
pot fer-hi alguna cosa, però si ens centrem en el que fan o deixen de fer els
altres, podem caure en la temptació de dir que el que ha succeït és culpa dels
altres i que no podem fer-hi res (...)
Com diu la Lídia:
- No disposar de recursos per resoldre les situacions quotidianes, ser
analfabet emocional pot ser una discapacitat tant o més greu que qualsevol
altra.
- Avui en dia es sabut que la majoria de les habilitats que ens porten a una
vida plena són emocionals i no intel·lectuals. Aprendre a regular les emocions
pròpies i les dels que ens envolten hauria de formar part del currículum a les
escoles.
- Plató citat per De Andrés (2005) ja deia “la disposició emocional de l’alumne determina la seva habilitat per aprendre”
Si hi ha llum a l’ànima, tindrà bellesa la persona,
Si té bellesa la persona, hi haurà harmonia a casa,
Si hi ha harmonia a casa, hi haurà ordre a la nació,
Si hi ha ordre a la nació, hi haurà pau al món.
Proverbi
xinès