Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris varis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris varis. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de març del 2020

FER CULTURA

Consumidors. Som consumidors i poca cosa més. No tenim dret a considerar-nos creadors de res. Ens hauria de fer vergonya intentar-ho tan sols. Ficar-nos en el món dels Deus. Consumim cultura alegrement i no ens preocupem per com es fa o què redimonis és, només la consumim. 
La cultura és així. Ens la venen com un producte embolcallat en cel·lofana que només es pot aconseguir a les botigues especialitzades. I només si és d'aquella que està de moda, que es fa sentir o veure, com les cançons o les imatges. Tenim la idea que la cultura és allò que traspassa els límits del temps i que la majoria som cucs que no arribarem mai ni tant sols a somiar en produir-ne. 
Crear està en la nostra naturalesa i és al que hem d'aspirar per poder tenir dret a respirar.
I per crear hem de tenir dret a deixar-nos anar, a provar sense límits, a deixar de banda la perfecció i el judici dels altres. I també, sobre tot, a aprendre a tenir idees pròpies i cuidar-les com el tresor que són i desenvolupar-les fins el final o fins on vulguem.

dimarts, 9 d’agost del 2016

EL RECULL DE LES PARAULES PUTINERES

Un altre recull de treballs, en aquest cas poesia i prosa poètica, en català i en castellà, publicada aquests últims anys en un altre bloc anomenat "Les paraules putineres"

Recull en PDF

https://drive.google.com/open?id=0B0Jo2bywH_leRzFscTNoZVF6eE0


dimarts, 9 de febrer del 2016

LOS ROBOTS, A POR LA BANCA PRIVADA

Aquest article és d'un bloc que segueixo i que considero molt interessant. Es diu "Retiario. Blog de ciéncia." i està fet per en Pepe Cervera, periodista i biòleg. 
Crec que és una bona mostra de a on ens porta el futur i els canvis de mentalitat que hem de fer.

Enllaç a l'article a la imatge

dimarts, 29 de desembre del 2015

I SI NO HI HAGUÉS LLUNA? (Nova entrada a la nova pàgina del bloc: SUCESOS)

http://www.scienceinschool.org/node/4145


En aquesta entrada unes sorprenents dades sobre la lluna i la seva crucial importància en el destí de la Terra i de la vida sobre ella. 
No és només una notícia sorprenent sinó el recurs d'una web amb recursos de ciència per a l'escola. Principalment en anglès.

Review

La Luna siempre ha estado presente en nuestras vidas y la mayoría no nos damos cuenta de su importancia. Antes de leer el artículo, los estudiantes pueden pensar sobre la influencia de la Luna en la Tierra. La discusión se podría organizar en pequeños grupos para que todos tengan oportunidad de expresar sus opiniones.
También puede usarse el artículo como introducción a la Teoría de la Evolución porque se habla del papel de la Luna en el origen y evolución de la vida. Los alumnos pueden discutir sobre el efecto de los humanos en el medio ambiente.
Por ultimo, el artículo ofrece un contexto adecuado para estudiar conceptos como el de campo gravitatorio y puede contribuir a aumentar el interés de los alumnos en el tema.
El artículo también puede usarse como ejercicio de comprensión con preguntas como:
  • ¿Cuál es el origen de la Luna?
  • ¿En qué afecta la Luna a la Tierra?
  • ¿Cuál fue el papel de la Luna en el origen y evolución de la vida?
  • ¿Qué hubiera pasado si la Luna se hubiera ‘evaporado’ de repente?
per ampliar a l'aula:


També a la pàgina SUCESOS del Bloc.

divendres, 13 de novembre del 2015

dimarts, 20 d’octubre del 2015

CANVI D'HORARI - CAP A LA FOSCOR


Sempre he pensat que això del canvi d'horari era contraproduent per l'ésser humà. Com a mínim per mi ho és. Sortir de la feina a la tarda i veure que és fosc em produeix un desànim que crec que pot ser compartit per molta gent i que no compensa el pretés estalvi energètic que comporta (i que jo crec discutible).

Ja existeixen iniciatives contra aquest canvi d'hora
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/campana-contra-cambio-horario-baleares-4601914

dimarts, 8 de setembre del 2015

PARADISOS

A l'editorial de la revista "VIAJAR" de gener de 2014 surt aquest article que ens parla de la paraula paradís i de la seva recerca per tot el món per molta gent. No sé fins a quin punt la seva recerca motivava els grans viatges que s'esmenten. Ens agrada pensar que era així, que els antics eren autèntics herois que vivien per buscar quimeres. Potser només vivien enganyats. El cas és que els paradisos estan en la nostra actitud amb el món. Quan respectem el món el món ens sorprèn i quan ens sorprèn ens enamora i trobem el paradís. El paradís és una relació d'enamorament amb els paisatges, les gents i els indrets i necessita d'obertura i confiança per trobar la bellesa en ell. I també de temps.
És important tenir paradisos. Ells viuen i es recreen en la nostra memòria.


dimecres, 19 d’agost del 2015

EN MEMORIA DE ANTONIO R. J.

"Qué hermosura", decía Antonio cuando veía llover con ganas, una tormenta de esas que pone el cielo gris y pesado como panza de burra, y se sentava a ver llover feliz. Solo eso ya dice mucho de Antonio; una persona que pasó por esta vida intentando disfrutar de las pequeñas cosas. Siempre un poco entre las nubes y la tierra como cuando volava sin motor en su velero planeador. Ayer, 18 de agosto, día de su funeral, llovía generosamente. Descanse en paz Antonio R. J.

dimarts, 9 de juny del 2015

CADA LOCO CON SU TEMA

Recordando esta canción de Serrat...Menudo temazo!


Joan Manuel Serrat fa en aquesta cançó tan senzilla una cosa quasi impossible: una defensa de la vida lliure i pròpia, contra els hauries i els deuries, reconeguent-nos tal com som davant el mirall. L'únic deute que tenim és amb la vida.

dijous, 26 de març del 2015

INTERNET I LA RECERCA A CEGUES

Sant Google és el referent de la recerca d'informació a Internet. Quant es demana als alumnes d'una escola o institut de fer un treball de recerca, sovint es tracta de posar al cercador el tema que es busca i, si es té voluntat i es volen fer bé les coses, contrastar la informació de diferents pàgines i fer un resum. Això quan, com passa moltes vegades, no es fa directament un retalla-enganxa amb el primer que es troba i avall. La informació està a Internet per saquejar-la i punt. Per traslladar-la. No per sospesar-la, mirar-la amb sentit crític i treure alguna conclusió pròpia. Si és cert que la informació ja està disponible a Internet, no és menys cert que aquesta disponibilitat  no justifica l'acceptació apriorística de la informació oferida. Tota informació és tendenciosa. És ideològica. I és només una visió esbiaixada del coneixement. Una interpretació. Vendre la informació com un producte acabat i estàndard, disponible de manera neta i asèptica als prestatges del supermercat dels bits és una forma ladina de vendre l'acriticisme com a forma de vida i de sotmetiment. La realitat és aprehensible i comprensible des de les diferents mirades. No hi ha una única mirada. 
S'arriba fins i tot al punt de que els alumnes que es pregunten per sí mateixos alguna qüestió, creuen que la forma natural de buscar la resposta és en un cercador a Internet en comptes de fer una recerca experimental pròpia. Ja està tot fet, només cal buscar-ho al cercador. No sembla un bon sistema d'aprenentatge ni d'utilització de la sacrosanta informació, terme deformat i reduït a una funció utilitària, assimilable al coneixement. Fent subsidiari el coneixement de la informació passiva, sense plantejament possible de creació i recreació d'aquest coneixement. Tornem als temps de la Bíblia, només que ara és molt més extensa... i poderosa.
Així, no es contextualitza ni se li dona un sentit al coneixement, que només té sentit com a acumulació de bits d'informació. El coneixement ha de partir de necessitats concretes, de dubtes, d'estímuls que diu en Wagensberg, que impulsin la recerca a través de la informació que puguem recollir per a la seva re-interpretació i resolució de les contradiccions trobades.
Fer recerca "a cegues" a Internet d'informació sobre el renaixement, Leonardo Da Vinci o el sistema excretor no informa a ningú, no dona un significat real, viscut, necessari. Tot està fet, donat, com un farciment de continguts que només cal repetir. Només un tractament des de la significativitat, des d'allò viscut que obre les portes de la problematització, la resolució de les contradiccions que porta la realitat viscuda amb les seves múltiples incoherències aparents, pot aportar vertader creixement i desenvolupament personal. Joia de viure i de conèixer.

dilluns, 23 de febrer del 2015

PROPÒSITS (nova entrada al kit de supervivència)

-    “ Déu meu, perquè m’has abandonat?” .

Des que Jesucrist va dir (o diuen que va dir) aquesta frase, fruit de la desesperació i el desempar, hem interioritzat que el nostre destí no és a les nostres mans. És el déu pare qui disposa i qui té i sap les raons últimes. Els “perquès” de les coses. És la visió paternalista i externalista, gairebé infantil, de que la responsabilitat no és meva. Aquesta visió ens eximeix de la pròpia responsabilitat sobre la direcció de la nostra vida. Una responsabilitat que no neix sola, sinó que s’ha de fabricar al llarg de la vida. En no tenir una idea clara de què volem ser, com volem ser  i on volem arribar,... ens quedem ancorats en el passat, en els hàbits indefinits del designi infantil.
La nostra capacitat de decisió, el lliure albir, es veu reduïda sovint i també lligada i associada, a la contingència del present  anorreador, el present  tsunami i irreductible del “està passant” i no puc aturar-me a pensar. O a reflexionar. La reflexió, expressió que evoca la contemplació des de l’exterior a un mateix, el mirall, la somniada objectivitat.
Els canvis profunds, els canvis de rumb, els cops de timó a la nostra vida, no són habituals, isn’t it?. Fins al punt que moltes vegades pensem que no val la pena ni el plantejament.

dimarts, 27 de gener del 2015

LAS PERSONAS SOMOS BOMBILLAS






Las personas somos bombillas. Excelente charla para 

darnos cuenta de que siempre podemos elegir nuestra 

actitud ante la vida.

dimecres, 31 de desembre del 2014

BALANÇ

Fa gairebé 4 anys que vaig obrir aquest bloc, des de febrer del 2011. Per què ha servit aquest bloc? Com ha anat? Quina funció té?
Un bloc s'obre com una necessitat d'expressió. En el meu cas no és un bloc per tenir clients, atreure personal que el llegeixi, et voti, fins i tot guanyar diners, o prestigi o premis. Es clar que m'agradaria que algú se'l llegís, i fins i tot que fos valorat, però no és la seva funció principal. 
En principi el bloc era més per fer i guardar reflexions pròpies. Un lloc on tenir-les reunides i segures. I també per poder-les rellegir fàcilment de tant en tant. M'agrada rellegir-me de tant en tant. Sona malament, ho sé, però m'ajuda a reconeixer-me. Continua essent això. També volia difondre missatges d'altres que em semblen importants, o sigui coincidents amb la meva manera de ser. Sobre tot educatius. La cosa s'ha anat decantant més per lo educatiu que pel vessant naturalista, que també hi és present però molt menys. La frustració que em produeix no poder fer d'educador tal com penso que hauria de ser o com a mínim una mica més semblant, ser més coherent, vaja, és la que ha impulsat la majoria d'entrades d'aquest bloc.
Per altra banda, s'ha anat convertint en un bloc "mare", on enllaçar altres blocs que he anat creant, més específics d'altres temàtiques, com la lluita social per la educació, els blocs escolars, un bloc dedicat a les papallones i la natura de l'estany de Sils i un dedicat a la poesia i la prosa poètica. 
Quant fas un bloc, sembla que et crida a publicar noves entrades de manera periòdica. Estàs poc menys que obligat a sadollar la set, la necessitat d'entrades que et provoca la sola existència del bloc. Et provoca un petit buit, una angústia, el no publicar res en un bloc durant un mes sencer.
És la part fosca dels blocs. Que tenen vida pròpia, o exigències pròpies. Bé, no. Això és la pel·lícula que es fa cadascú. Però una mica sí. Ser blogger és com ser fumador.
Aquest bloc m'ha permès una expressió més amplia i més correcta dels meus pensaments i una revisió dels mateixos. No hi ha ningú que te'ls discuteixi (o casi), al menys quan els publiques. És com un diari obert. Un recull de reflexions, amb l'avantatge que hi pots incloure les d'altres. 
Durant aquests quatre anys he pogut reforçar les meves creences en una educació més lliure i en una relació més sincera i positiva amb el món. També m'ha servit per treure fora tot allò que em frustrava i m'ofenia del món que m'envolta. És una reacció catàrtica. Quan ho expresses, allò que t'ofen deixa de tenir tanta importància. Potser no immediatament, però ho treus fora, ho exterioritzes, ho fixes en paraules, ho entens una mica més i pots manegar-ho millor. O conviure-hi.
Em frustra una mica, és cert, el fet què el que publico tingui nul·la ressonància en els demés. Pràcticament cap comentari, cap comunicació sobre el que he publicat com a articles propis i a més una quantitat molt petita de visites. 
Em fa què pensar això, perquè penso que no se li dona valor a opinions que no són de personatges amb cert prestigi, o potser és que el que escric no li interessa pràcticament a ningú. O que no ho escric d'una forma atractiva. En qualsevol cas no alimenta gaire la meva autoestima, ja escanyolida de per si. Em dona què pensar que aquest és un mitjà poc agraït. En qualsevol cas és una finestra oberta al món. Aquest món autista i ple de prejudicis, de inèrcies i de crides d'atenció. 
No estic cansat del bloc. Al contrari. el veig cada cop més com el paper en blanc que és. La sinceritat nua que em reclama se'm revela com una porta oberta cap a una altre relació amb el món i amb els altres. Amb mi mateix, es clar. No puc defugir aquesta sinceritat i aquesta força cap a l'expressió, cap a equivocar-me i deixar-me equivocar, per no equivocar-me ni tenir por a deixar-me ser. 
Potser és molt demanar a un simple bloc. Potser.

dimarts, 23 de desembre del 2014

YOU ARE THE VOICE. UN HIMNE. UNA TROBALLA.

John Farnham canta en directe aquest himne dels 80.


Avui el mestre de música de l'escola, que per cert acabava el seu contracte de substitut, m'ha recordat l'existència d'aquesta gran cançó i aquest gran cantant. M'ha ensenyat algunes coses sobre el ritme i els acords d'aquesta composició, que ell mateix estava aprenent per tocar-la amb el seu grup. He pensat que sovint ens espera alguna sorpresa cada dia, alguna cosa que ens ha agradat aprendre, sovint a punt de finalitzar el viatge, la tasca que fèiem, com avui just abans de marxar de l'escola. Em passa sovint també quan vaig a fer sortides naturalistes que cal estar atent fins al final perquè es probable que surti alguna sorpresa just abans de finalitzar la recerca.
Cal estar amatent a les oportunitats d'aprenentatges i d'emocions que ens poden sorprendre cada dia. Cada dia és una font d'inspiracións. A cada moment pot saltar la llebre, el tresor de les experiències. Podem aprendre de tothom si estem oberts a sentir el que vol dir sobre allò que li agrada. I, per cert, aquesta cançó té un altre encert: la seva lletra.
Deixo una altra versió de la cançó, amb Coldplay, on hi ha la lletra. També me l'ha ensenyat l'Enric. 


Dèu ni dó com ha passat el temps per en John. I per tots. Però mireu com disfruta la gent d'aquesta cançó, encara.

dissabte, 6 de desembre del 2014

ROBINSONIADES

Fa un temps que vinc recordant, em venen al cap imatges i sensacions de películes i sèries que vaig veure de petit i que em van marcar. Em van marcar perquè m'identificava o identificava algun ideal de vida en aquelles imatges i arguments. Totes les sèries de Félix Rodríguez de la Fuente, evidentment, van marcar-me el camí del naturalisme, em van ensenyar que era possible dedicar-se a descobrir i estudiar la natura i el món. Però també altres obres audiovisuals. Particularment recordo una sèrie que m'encantava pel que tenia de robinsonià i per les imatges que oferia de la vida salvatge del bosc: era "El bosque de Brendon". Una mena de "los cinco" però en el bosc i amb una vida de supervivència i aventura. Em sabia fins i tot el tema musical de la sèrie.
Més tard vaig fer un curs de supervivència a la natura, qui sap si influenciat per aquesta sèrie. Encara mantinc aquesta il·lusió de supervivència en el sentit més pur, de descobriment i de enlluernament amb la natura i és el que trobo en Gerald Durrell o en H.D. Thoureau. Aquest sentit de salvatgia se'm presenta com un valor necessari i en el cor de tota cosa bona. "Totes les coses bones són salvatges i lliures" que deia Thoureau. Representa allò primigeni, la font de la que treure totes les inspiracions.


També hi ha una pel·licula que recordo vivament. Era una pel·licula de l'espai, protagonitzada per un botànic que volia salvar els únics ecosistemes que quedaven de la Terra, en òrbita en una nau al voltant de Júpiter. La vaig veure de reestrena als cinemes Texas de Barcelona.


Pel·lícula “Naves misteriosas” de Douglas Trumbull.


Crec que ara mateix no hi ha cap missatge d'aquest tipus que s'estigui transmetent als joves. Potser només m'ho sembla, però aquests "virus" del món natural són necessaris per tenir un jovent que es preocupi pel medi ambient.

diumenge, 30 de novembre del 2014

LA ACCEPTACIÓ ÉS VITAL

"La gent sempre vol redimir-te a la seva veritat" podria ser un clar advertiment davant dels altres, perquè tothom està convençut de determinades "veritats", opinions o judicis ancorats en el més profund de l'ànima i que fan que volguem canviar els demés, però si vols canvis, comença per tú mateix i no provis de canviar els altres, accepta'ls  com són. Un no és les seves reaccions. La persona és al darrera i costa de manifestar. Donar acceptació als altres és el primer pas per acostar-nos i comunicar-nos realment.



dijous, 7 d’agost del 2014

ELS CONTES DE L'AFRICA

Contes, contes i més contes. Ja deia Einstein, preguntat per una mare sobre com fer-ho perquè el seu fill fos més intel·ligent: "Si vol que el seu fill sigui intel·ligent, expliqui-li contes. I si vol que sigui encara més intel·ligent...expliqui-li més contes."

Els contes de l’Àfrica és un projecte de recopilació i recuperació d’una etapa amb la meva filla Àfrica: dels 3 als 10 anys aproximadament, i d’un procés: el d’explicar contes inventats improvisats abans d’anar a dormir.
Explicar contes abans de dormir era un fenomen festiu, una aventura, un espai esperat i plaent, tant per a la meva filla com per a mi, i sovint s’allargava més del necessari o més del que semblaria raonable, explicant fins a tres i quatre o cinc contes inventats.
El procés d’invenció i narració d’aquests contes era divers i anava canviant al llarg del temps. El dormitori era a les fosques, amb la llum oberta del passadís i l’Àfrica era estirada al seu llit i jo assegut als peus del mateix, amb el cap recolzat a la paret. També podia ser que l’Àfrica posés el seu cap sobre la meva panxa mentre jo explicava. De vegades li feia dir un títol, o una paraula o dir-me sobre què volia que anés el conte o la feia participar entre mig de la història i decidir com volia que continués. Altres vegades m’ho inventava jo sencer.
Recordo que els contes tenien temporades. La temporada dels contes de la Maria Sarment (sí, la que es va cagar i se la va endur el vent), on la Maria Sarment ,que vivia en una casa amb dos gatets, es trobava amb una sèrie de desventures que sovint feien que acabés volant pels aires i l’haguessin de rescatar.
També hi havia els contes dels contes. M’explico: contes on el protagonista o un dels desencadenants principals de l’acció era un conte. Per exemple: “El conte del conte remullat” o “El conte del conte amagat”. En ells el protagonista era un nen o una nena que tenien una trobada particular amb un conte.
També hi havia els contes modificats de contes tradicionals, per exemple contes modificats arrel dels tres porquets o de la caputxeta i el llop o fins i tot de llegendes com la de Sant Jordi, on la protagonista era la princesa Margarida i no pas el cavaller Sant Jordi, que només tenia un paper subsidiari.
Aquests són els seus contes. Els nostres contes. Un espai compartit i un procés viscut de forma compartida, cooperativament, espontàniament, per donar lloc a mons de fantasia i felicitat on l’important era passar-s’ho bé i passar una estona junts.
No tots els contes van acabar sent escrits, només uns quants. Aquesta és la mostra d’aquells contes.

diumenge, 27 d’octubre del 2013

ANTI "WASSAP"

Pensant en fer una plataforma contra aquest maleit invent del dimoni, per la seva capacitat d'invasió de les nostres vides i les dependències que genera he trobat aquest video al youtube on ho explica molt divertit i clar.


El club de la comedia - David Guapo: Gratis no es tan bueno



i també una cita d'Einstein, tot i que no cal ser un geni per veure-ho venir.

http://convivencia.files.wordpress.com/2013/11/the-day-albert-einstein-feared.pdf

i un altre més: sexismo a golpe de Wassap

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/19/actualidad/1384895182_866639.html

i un article imprescindible:

http://eldiaadiario.wordpress.com/2013/06/24/tener-un-smartphone/