Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recursos educatius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recursos educatius. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de març del 2023

LECTURES. CANVIS DE PARADIGMA

 PROPOSTA DIDACTICA:

"La lectura com a procés aplicable a altres activitats humanes i el procés de reflexió i canvi que implica."


A partir d'una comparació o analogia amb la lectura com a procés lector de textos, descodificació i reconstrucció dels mateixos en la mostra ment, aplicar el concepte a altres situacions de la vida quotidiana.

La lectura és un procés de desglossar, de desmuntar i tornar a muntar el trencaclosques, de reconèixer les parts, els detalls i el tot. De reconeixement i descobriment, de sorpresa i emoció, de coneixement. De desvetllament de significats de la realitat. Es tracta d'utilitzar allò conegut per intuir el que desconeixem, d'aprendre a utilitzar eines mentals i físiques per adaptar la realitat als nostres esquemes de coneixement i reconeixement mentals. És diferent, però és el mateix tant si es tracta d'un text amb paraules com d'una imatge, un paisatge, un objecte, un núvol, una cara, un gest o un comportament. Sempre es tracta de llegir.

Per exemple: lectura d'imatges, de paisatges, cares i expressions, quadres o obres d'art, partits o esports, pel·lícules o audiovisuals, situacions estressants o de conflicte, llistes de necessitats o coses per fer o canviar, propòsits, comportament dels animals, amics (com ajudar) necessitats dels altres... Conseqüències de les pròpies accions...


Podem crear un taller de lectura on apliquem tots aquest tipus de lectura. Desprès de tot, llegir no és només llegir...és practicar amb la realitat.

dissabte, 27 de novembre del 2021

PROPOSTA DIDACTICA: PREPARACIÓ D'UNA SORTIDA

 PROPOSTA DIDÀCTICA: PREPARACIÓ D’UNA SORTIDA.

La meva proposta es basa en les activitats que vàrem dur a terme aquest primer trimestre d’enguany a l’escola, al curs 5è de Cicle Superior de Primària, per tal de preparar, promoure i recollir els resultats de la sortida que teníem prevista a una casa de colònies on treballaríem diferents aspectes de la prehistòria de manera vivencial i pràctica.

Activitats prèvies a la sortida:

La sortida la teníem prevista pel dia 2 de novembre, així que, a part de comentar a classe que faríem aquesta sortida, el que havien de portar i què faríem durant la mateixa, també els vam voler ficar més en context i preparar també una mica el coneixement de la ubicació, quin recorregut faríem, quant trigaríem i altres aspectes relacionats amb la logística de la mateixa, donat que ens sembla important també abordar els aspectes pràctics relacionats amb els desplaçaments i tot el que comporta de fer-los conscients i partícips  del que implica l’organització d’activitats a l’escola. Aprofitem també per treballar tot el relacionat amb dades numèriques de la sortida, com distàncies, temps de viatge, despeses de combustible, etc. Aquest treball es relaciona amb la geografia i es procura fer en totes les sortides del curs, tant locals com externes, ja que és una bona oportunitat per treballar la situació espaial i el coneixement de l’entorn.

Amb aquests objectius vàrem preparar una sessió d’informàtica on aprendríem a utilitzar de forma inicial l’aplicació Google drive. Desprès de fer una introducció a classe del que anàvem a fer a l’aula d’informàtica els vam deixar una sèrie de reptes penjats al Classroom, dins la carpeta de "Informàtica i Robòtica".

https://docs.google.com/document/d/1H6DU8x2UfdR64hTGVIvKw_TEmix8RYkpbdUH2Oi-uUk/edit?usp=sharing

Els càlculs els feien amb l'aplicació "Calculadora" dins el programari de l'ordinador.

Durant un altra sessió d’informàtica prèvia a la sortida, els vam demanar buscar informació de la casa de colònies on anàvem i de les activitats que s’hi feien. Aquesta informació l’havien de col·locar, juntament amb la referència de la web de la casa, en un document de Google, al seu drive i compartir-ho amb mi.

Un altra tasca complementària, dins el mateix document, era fer recerca d’altres llocs on fer activitats relacionades amb la prehistòria per nens i nenes de primària i comparar-los amb la visita que fèiem i també a jaciments propers com el de la Cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva.  Es pretenia motivar la visita a llocs propers de forma familiar, promovent la curiositat per l’entorn i l’autodescobriment. També s’havia de posar la referència dels webs visitats.

Desprès de la sortida, els hi vam demanar que fessin una ressenya de la mateixa amb unes pautes donades sobre la seva vivència, també en un document Google penjat al Classroom, aquesta vegada a la carpeta de Català. En aquest document havien d’incloure unes fotos que havien de baixar d’un enllaç al drive, inserir al seu document i fer peus de foto.

Fer-ho amb el Classroom permet una retroacció amb els alumnes, re-avaluant el seu treball en vàries ocasions: tant en una primera fase donant comentaris personalitzats com en la retroacció final i la seva nota final, de forma individualitzada.

També els permet a ells revisar l’ortografia i fer fàcilment els canvis que se’ls demanen.

Al final s’escolliria entre tots la ressenya millor i es publicaria al web de l’escola.

Aquest era el model utilitzat i penjat al Classroom:

https://docs.google.com/document/d/1rm1cl3CmFxYtBwWlFOCksFpmQ3iyC9CgHXVLH2nfBNg/edit?usp=sharing

La ressenya escollida va ser aquesta:

https://docs.google.com/document/d/1wMif1M9Lt1SM1Y5KOd9KvOyW8pQnnfi7X6a7b3fk_54/edit?usp=sharing

Aquestes activitats pretenen treballar els objectius de la sortida d’una forma molt més global, amb continguts de matemàtiques, medi, llengua i informàtica, principalment, i obre la porta a tota una globalització de treball del medi.

Crec que les sortides donen moltes oportunitats d’introduir objectius i activitats de caire molt pràctic i vivencial, que tenen una aplicació molt real en el seu aprenentatge i en els costums que seguim a l’hora de planificar el que farem en un futur proper. Cosa que sovint falta a l’ensenyament reglat.

Fent una valoració de l’experiència, mancaria deixar que fessin ells algunes fotos durant la sortida, per la qual cosa faria falta tenir càmeres digitals a l’escola o portar alguna tauleta de les que disposem.

Evidentment es poden, i es van fer, moltes més activitats amb suport digital relacionades amb el tema de la prehistòria, però aquí es presenten només les relacionades amb el treball de la sortida.

S’ha de dir que va haver certa dificultat en fer servir en principi l’aplicació Google Maps als ordinadors de l’escola, doncs no estava activada per l’extensió del correu que utilitzen els alumnes i es va haver d’activar.

És una activitat que requereix el coneixement de les aplicacions utilitzades però no costa gaire adquirir el seu domini.


Per la Taxonomia Digital de Bloom aquest projecte representa sobretot alguns passos de  introducció a una sèrie d’habilitats i habituació a formes de treballar noves. Els LOTS. Però també representa un pas més enllà en la revisió i l’autoavaluació de les feines, representant una mica el HOTS del projecte.


dilluns, 15 de febrer del 2021

CONTES AMB ARRELS MATEMÀTIQUES

La proposta és presentar una estructura de conte i un conte d'exemple per poder construir contes amb inspiració d'alguna situació matemàtica, per facilitar la recerca de situacions quotidianes on s'utilitzin notacions, situacions o problemes matemàtics.

Primer s'haurà d'analitzar el conte amb la plantilla per construir contes i desprès utilitzar la plantilla per fer el guió del conte propi, que es pot construir sols o en parelles. Pot estar basat en situacions de la vida real dels alumnes.

Aqui van la plantilla i el conte d'exemple:

CONSTRUIR UN CONTE

 

TITOL

 

 

 

PLANTEJAMENT: COM COMENÇA?

 

Qui és el/la protagonista?          (Descripció del personatge)

 

 

Com és?            

 

 

On viu?            

 

 

Què fa?

 

 

Altres personatges...

 

 

 

NUS:QUÈ PASSA?

 

Quin problema?                            On passa?                                Quan passa?

 

 

 

 

DESENLLAÇ: COM ACABA?

 

                                               

Com es soluciona el problema?                          

 

 

 

 

 

EL NIÑO PRODIGIO

Juan era un niño de tres años y medio que vivía en una choza de paja en el Perú. Tenía dos hermanos mayores: Alba de 8 y Rodrigo de 15 años. Alba y Rodrigo iban al colegio, que estaba muy lejos, en barca, atravesando el lago Titicaca. Juan los veía irse cada día con mucha alegría y volver con sus cuadernos llenos de números, palabras y dibujos. Pero a él solo le interesaban los números. A pesar de su corta edad, Juan ya sabía muchos números, sumar, restar, multiplicar y calcular mentalmente incluso con números decimales.

Su papá, cuando miraba el fútbol por la tele, siempre le preguntaba:
-          ¿Cuánto falta para la media parte?, ¿Y para el final del partido?-       Y Juan le decía:
-          Faltan doce minutos y medio para la media parte y _______________________ para el final...etc.
Un día los tres hermanos fueron a buscar unas llamas de su rebaño para venderlas en el mercado. Cogieron siete llamas y se fueron para allá. Cuando llegaron, Juan se quedó vigilando las llamas y sus hermanos fueron a buscar compradores. Entonces se acercó un señor bajito, con bigote y ojos pequeños y maliciosos, que le dijo a Juan:
-          ¡Qué llamas más bonitas! ¡Y hay muchas! Te doy veinte pesos por cada una.
-          De acuerdo - , dijo Juan.
Entonces el hombre le dio el dinero y, pensando que un niño tan pequeño no sabría contar mucho, intento estafarlo: le dio 120 pesos.
-¡Señor! -, gritó Juan - ¡Aquí falta dinero!
El señor comenzó a correr por la calle pero los hermanos de Juan, Alba y Rodrigo, oyeron los gritos de Juan y acudieron rápido, persiguieron al estafador y lo llevaron delante de Juan otra vez.
-          Faltan ____ pesos, señor. Soy pequeño pero sé contar y siete por veinte son como siete por dos y un cero, es decir _______ .
A partir de aquel día dejaron ir a Juan al colegio, a aprender y a enseñar lo que sabía hacer.


dijous, 2 d’abril del 2020

ENTORN PERSONAL D'APRENENTATGE

Vull compartir aqui la reflexió que se'm demanava en aquest curs a distància:


FEINA DEL CURS

Per a aquesta activitat us proposem escriure una breu reflexió que reculli les vostres sensacions i fets respecte a la construcció del coneixement. Vosaltres trieu l'enfoc i el contingut que li vulgueu donar.

Us poden ajudar les preguntes següents:
·         Quines línies metodològiques m'identifiquen com a docent? 
·         Quins trets defineixen el meu estil docent? 
·         Quin projecte m'ha fet aprendre més com a docent? 
·         Com he contribuït a l'aprenentatge dels meus alumnes?  

Crec profundament en els ensenyaments de Jean Piaget, tant en la teoria cognoscitiva constructivista com en els seus misatges més globals, tipus: “Les funcions esencials de la ment consisteixen en la comprensió i en la invenció, és a dir, en la construcción d’estructures mitjançant l'estructuració de la realitat".
Crec que la tasca del mestre és acompañar en el procès propi de creació de les pròpies estructures mentals per la comprensió del món. Per fer posible això cal aprofitar els interessos dels nens, la conversa i el que aporta l'entorn. No prioritzar el currículum de continguts. Generar un ambient de participació en l'alumnat en permetre i fomentar la conversa en rotllana com a base del treball.
Com a altres referents teorico-pràctics podria mencionar: Jorge wagensberg, Francisco Olvera López, Freinet, Paulo Freire, Orlando Pineda…
Aquest acompanyament de l’infant implica necessàriament un estil organitzatiu d’escola. En principi es treballaria amb co-tutoria, que implicaria un tàndem de dues persones a l'aula, tant quant a la participació com a la planificació i la reflexió.
La comunitat i la comunicació amb la resta del claustre i l’equip directiu també ha de ser franca i fluïda i no corrompuda per relacions de submissió i dependència produïdes per prerrogatives de poder.
La metodologia es basaria en la recerca d’interessos fonamentalment en l’entorn proper i del descobriment i investigació de les contradiccions en la comprensió que tenim del món, a partir de la comparació com a eina de l’ensenyament. Aquesta comparació implica fonamentalment dos processos.
Observació: buscar diferències.
Comprensió: buscar similituds
La recerca d’aquests ideals ha guiat el meu viatge per l’experiència educativa cercant les condicions més òptimes per acostar-se. Així, he hagut d’adaptar-me a molts sistemes i equips diferents i finalment he trobat una escola on aquests principis descrits més amunt els tenen més clars. Jo diria que tota aquesta història, aquest viatge experiencial per diferents realitats i entorns educatius ha fet el meu bagatge i ha modelat en part les meves expectatives i objectius.
Actualment, entenc que la principal tasca educativa és l’acompanyament en el desenvolupament de l’infant, el respecte pel seu procés i la prioritat en les oportunitats. Oportunitats en la prova i l’error i el poder reiniciar processos sense restriccions ni càstigs.
El projecte de no defugir aquestes responsabilitats és el que m’ha fet créixer més com a docent.
L’aprenentatge en sí mateix no és el meu objectiu sinó crear les condicions per un desenvolupament harmònic, emocionalment estable i que creï les condicions per explorar el món amb seguretat i curiositat.



diumenge, 14 d’abril del 2019

ENSEÑAR DESDE EL FRACASO

"En Primaria y en los primeros cursos de Secundaria se mide sobre todo la capacidad de memorizar el texto." Luz Rello (Superar la dislexia. Paidós ed.)

Esta cita del libro de Luz Rello, tan sencilla y sincera, tan sorprendente viniendo de una publicación del mundo educativo, nos habla ya a las claras de que su autora ha tenido que ver y sufrir la realidad educativa en su propia piel des de el lado más amargo. El de la selección y la consideración de fracaso escolar por el sistema des de una edad muy temprana. La posterior superación de todo ese proceso y el convertirse en una referència para ese mismo mundo educativo le da la autoridad de poder escribir esta frase con toda legitimidad. Es así. Los que hemos padecido procesos de segregación semejantes cuando niños sabemos que la educación reglada tolera poco las diferéncias y que le importan poco los cadáveres escolares que va dejando detras. Me siento identificado en este proceso de segregación escolar y también en el de poder aportar una visión sincera y reformista desde el conocimiento del fracaso. La visión educativa oficial se produce generalmente desde el punto de vista de quien no ha tenido problemas en su proceso escolar y ha podido superar sus pruebas sin dificultades añadidas, desde la norma impuesta por la educación canónica del aprendizaje memorístico. Olé por Luz. Mis más sinceras felicitaciones, por tu proceso y por el libro, que se atreve a relatar procesos personales en un caso general de investigación sobre la dislexia.

dijous, 22 de juny del 2017

ECOPEDAGOGIA I ACTITUD RECEPTIVA

El proper curs vull posar en marxa una filosofia educativa basada en la priorització de la ecologia, entesa com a sostenibilitat, la problematització de l'entorn proper, provocant preguntes des de les sortides i la utilització de les matemàtiques i del mètode científic com a llenguatges principals i dinamitzadors de les investigacions que fem de l'entorn. Cal no oblidar el poder de les rimes, el càlcul mental, les metàfores, la investigació per projectes, la creació de les pròpies eines i instruments, el poder del dibuix i dels esquemes tant com una manera de mirar i observar com per mirar per dins (problemes, estudiar, etc)

Vull provocar una relació lenta amb l'entorn, permetent un treball amb sentit i fet des de la vessant més atractiva per a cada nen, utilitzant diferents tipus d'intel·ligències. Vull anar deixant la pedagogia directiva per passar progressivament a una pedagogia d'acompanyament, marcant una mica les directrius d'inici per poder organitzar una manera de fer i acostumar els alumnes a l'autonomia i el treball de la curiositat.
Cal que puguin publicar les seves troballes i vivències, no només per escrit, també en format imatge i so i com no en art plàstic.
Cal provocar una actitud receptiva i crítica davant del món i aprendre a aprofitar les oportunitats que se'ns creuen cada dia.


*REFLEXION: ECOPEDAGOGIA Y PROBLEMAS AMBIENTALES

•La ecopedagogia fue creada para despertar conciencia ambiental y para permitir a la población en general identificarse con la problemática del medio donde vive, además busca identificar las relaciones de interacción con el hombre y el entorno.

La ecopedagia busca reeducar a los individuos para que protejan y valoren el medio en que viven, que se den cuenta los daños que estamos ocasionando son irreversibles y en la mayoria de los casos ya no hay marcha atras, ya no se puede hacer nada para rescatar lo perdido.

Es por eso que la ecopedagia busca realizar una educacion ambiental para el desarollo sutentable, centrándose en educar para crear una conciéncia y darnos cuenta que todo lo que estas creando va tener secuelas a futuro y que estas impidendo que las generaciones futuras gozen de nuestro planeta. Que igual estamos causando una destruccion en nuestra casa la tierra y esta nos pertenece a todos y es tarea de todos cuidarla.



dissabte, 21 de gener del 2017

PROBLEMAS PARA JOSÉ

José Z. És un alumne d'aquells amb una ment privilegiada, sobre tot per a les matemàtiques. Li encanten les endevinalles i els problemes mentals. 
Aqui sota hi ha una sèrie d'enllaços per a alumnes com ell:


dimarts, 4 d’octubre del 2016

ESPAI D'EXPERIMENTACIÓ I TREBALL AUTÒNOM

Aquest curs m'he proposat muntar un espai d'experimentació i treball autònom, de descobriment, durant les estones de treball amb mig grup de que disposo. Aquesta em sembla la millor manera d'assajar aquest tipus de propostes a les que no estem acostumats, ni els alumnes ni els mestres i en les que podem anar provant quines són les coses que funcionen i quins són els nostre límits: organitzatius, d'autonomia i d'aprenentatge creatiu: cap a on ens porta la nostra evolució personal. És un regal que ens fem per afrontar l'educació des d'una perspectiva més lliure i natural. Què volem fer, què ens atreu, a què ens atrevim, com reaccionem a la llibertat...
Començarem les propostes una a una, complementades amb un racó de fitxes d'activació de la intel·ligència, autònom i autoavaluatiu.
  • Racó de mesures: Un racó amb un cosi ple d'instruments de mesura que ells han d'explorar i escollir quins volen utilitzar per fer diferents reptes. De reptes n'hi ha de dos tipus: proposats pel mestre en unes fitxes o proposats pels propis alumnes a ells mateixos i als companys, en unes fitxes que generen ells mateixos.
  • Racó de teatre: petites obres que han de representar o crear obres a partir de situacions donades, començant per la creació de personatges i la creació del guió en grups de 10 nens.
  • Racó dels experiments: A partir de la recerca a la biblioteca de llibres amb experiments han d'escollir un i portar-lo a terme entre varies persones, fent una cartolina mural on expliquen el que, com i amb què fan l'experiment i les conclusions a les que arriben. L'exposició es fa davant de la classe i s'avalua en part per ells mateixos, en part per la resta de la classe i en part per mi. Es poden fer tants experiments com vulguin.
  • Racó de fitxes de treball de la intel·ligència. Racó de treball autònom a escollir entremig d'altres racons.
  • Racó de construcció i d'invents i màquines boges. Amb materials reciclats aportats pels propis alumnes i per mi mateix, poden projectar i dur a terme diferents circuits amb bales, màquines, maquetes, representacions plàstiques, etc.
  • Racó de projectes: a partir d'un objecte d'investigació proposat pel mateix alumnes, aquest ha de plantejar-se preguntes i un repte relacionat amb el projecte en sí.
  • Racó de gravació: d'entrevistes, contes, poemes, còmics,... Per fer-ho possible els alumnes, en grups màxims de quatre, poden disposar d'una sala propera a la classe on hi ha molt més silenci i tots els elements necessaris per fer la gravació i la edició de só.
La presentació i posada en marxa dels diferents racons es fa durant una sessió en mig grup i els alumnes han de planificar abans de cada sessió quins són els objectius generals i els de cada sessió. 10 minuts abans d'acabar la sessió s'ha de revisar el compliment de les expectatives de la sessió i fer una crítica constructiva que ens serveixi per ajustar millor la propera sessió; la valoració.
Una de de les dificultats principals d'aquests tallers és la manca de continuïtat. Només es poden fer un cop per setmana durant una hora, la qual cosa limita molt el seguiment dels projectes i una estructuració natural, podríem dir orgànica, dels mateixos.

dijous, 14 d’abril del 2016

EXPLORADORES DE LA HISTORIA. GRANDES CIVILIZACIONES.

Exploradores de la historia. Grandes civilizaciones.

Serie de vídeos educatius sobre las grans civilitzacions de la historia de la humanitat tractades i resumides en idees simples i clares i seguint els successos cronològics que marcaren cada cultura. Perfectes per cicle superior de primària.
És una sèrie d'animació desenvolupada per l'editorial Sol 90 (Barcelona)

Enllaç a la imatge.
https://www.youtube.com/watch?v=zCUJ8FbuNOQ&list=PLQ3HurrAl9HrgZdHLaJWSyzsVP3-XbyOz&nohtml5=False

Mesopotamia, Egipte, Xina, Asteques, Maies, Inques, Víkings i Celtes, Grècia, Roma i l'Imperi Carolingi, són els capítols d'aquesta sèrie de vídeos de youtube dedicats a la història. Alguns, sobre la índia i l'edat mitjana, han desaparegut de la xarxa, dissortadament, o sigui que millor baixar-los i guardar-los.

dijous, 18 de febrer del 2016

VISUAL THINKING





El 80% de nuestro cerebro está diseñado para asimilar y procesar imágenes, sin embargo seguimos utilizando en las aulas el lenguaje verbal como modelo básico de aprendizaje.
En el document adjunt a l'enllaç es poden trobar propostes de treball i avaluació d'aquesta habilitat.
Un altre bonic paradigma nou o canvi de rumb per la educació.

dimecres, 10 de febrer del 2016

dimarts, 29 de desembre del 2015

I SI NO HI HAGUÉS LLUNA? (Nova entrada a la nova pàgina del bloc: SUCESOS)

http://www.scienceinschool.org/node/4145


En aquesta entrada unes sorprenents dades sobre la lluna i la seva crucial importància en el destí de la Terra i de la vida sobre ella. 
No és només una notícia sorprenent sinó el recurs d'una web amb recursos de ciència per a l'escola. Principalment en anglès.

Review

La Luna siempre ha estado presente en nuestras vidas y la mayoría no nos damos cuenta de su importancia. Antes de leer el artículo, los estudiantes pueden pensar sobre la influencia de la Luna en la Tierra. La discusión se podría organizar en pequeños grupos para que todos tengan oportunidad de expresar sus opiniones.
También puede usarse el artículo como introducción a la Teoría de la Evolución porque se habla del papel de la Luna en el origen y evolución de la vida. Los alumnos pueden discutir sobre el efecto de los humanos en el medio ambiente.
Por ultimo, el artículo ofrece un contexto adecuado para estudiar conceptos como el de campo gravitatorio y puede contribuir a aumentar el interés de los alumnos en el tema.
El artículo también puede usarse como ejercicio de comprensión con preguntas como:
  • ¿Cuál es el origen de la Luna?
  • ¿En qué afecta la Luna a la Tierra?
  • ¿Cuál fue el papel de la Luna en el origen y evolución de la vida?
  • ¿Qué hubiera pasado si la Luna se hubiera ‘evaporado’ de repente?
per ampliar a l'aula:


També a la pàgina SUCESOS del Bloc.

divendres, 23 d’octubre del 2015

EXPERIMENTS AMB AIGUA

Flotació - Arquimedes
Aquestes últimes setmanes, a cinquè, hem estat duent a terme un parell d'experiments sortits de reflexions de les coses que estudiàvem a classe i ens portaven a preguntar-nos qüestions relatives a la flotació dels objectes a l'aigua. La primera té a veure amb el principi d'Arquimedes i la seva formulació era: Perquè floten els objectes fets amb ferro si el ferro no flota?. 
Vam idear un experiment per determinar fins a quin punt un recipient metàl·lic surava en l'aigua. Vam posar un pot de llauna dins un bidó de 8 litres d'aigua i el vàrem anar omplint de sorra comprovant que surava i anant afegint sorra fins que es va enfonsar. Després ens vam preguntar com podia ser això possible si tant la llauna com la sorra del seu interior són materials que no suren de manera natural. L'explicació havia de tenir a veure amb la forma del recipient. La conclusió final va ser que la flotació tenia a veure amb el material que formava el recipient però també amb el seu volum: la grandària o l'espai que ocupa aquest recipient.
Possiblement ampliem l'experiment amb la demostració del famós principi, utilitzant els mateixos materials que en aquest experiment i alguna proveta per mesurar volums de líquids.

La mar salada
El següent experiment se'ns va plantejar arrel de l'estudi dels mars d'Europa. 
Durant la investigació dels mars, una de les característiques que van descobrir del Mar Negre era que s'hi flotava més que en altres mars. També van descobrir que hi havia altres mars on això passava, com el Mar Mort, i fins i tot de forma més exagerada. Això tenia relació amb la seva salinitat o concentració de sals i vam decidir comprovar-ho fent un experiment mesurable. Al mateix bidó de l'experiment nº1 vam posar aigua i una ampolla d'aigua petita omplerta fins a les 3/4 parts d'aigua perquè s'enfonsés una mica (seria millor posant-hi colorant a l'aigua per veure millor la diferència de nivell). Vam anar afegint sal a l'aigua del bidó de 200 en 200 grams i remenant per dissoldre-la, mesurant la diferència del nivell de flotació de l'ampolla. Finalment, amb 600 grams de sal afegits vam decidir que la diferència de flotació era mesurable i ens va donar uns 7 mm. de diferència entre ambdós nivells, inicial i final. Això responia la pregunta: Flota més un objecte en aigua salada?. No varem arribar més enllà en les explicacions ja que l'experiment no ens aportava explicacions del perquè passa això.
Els dos experiment van ser registrats en unes fitxes on s'havia d'anar explicant tot el procés: material, hipòtesis i resultats, per tal d'acostumar-los a pensar d'aquesta manera i provocar que fessin experiments per si mateixos, a casa i a l'escola, de manera autònoma, doncs hem decidit disposar d'un banc d'experiments a classe amb propostes seves i de diferents llibres.


diumenge, 7 de juny del 2015

LA NECESSIDAD DE CAMBIAR EL PARADIGMA ADOLESCENTE

“El nuevo paradigma de la adolescencia”, nuevo estudio del Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud. Febrero de 2015.
La adolescencia es un fenómeno social. Pero también un proceso a través del cual un niño se integra en el mundo adulto, lo que la convierte en un tema educativo de primera magnitud.
Siendo conscientes de esta importancia, debemos analizar si el modelo -la idea social de lo que significa “ser adolescente”- es adecuado para facilitar su integración en un mundo “cambiante, globalizado, ferozmente competitivo, donde han entrado en quiebra instituciones y certezas pasadas” o bien supone un peaje que lastra el desarrollo de los más jóvenes.
Éste es el punto de partida del estudio “Nuevo paradigma de la adolescencia” elaborado por el filósofo, escritor y pedagogo José Antonio Marina, en colaboración con María Teresa Rodríguez y Mariola Lorente Arroyo, y publicado recientemente  por el Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud.

Enllaç a la imatge

En este estudio se analizan los cambios que se están produciendo en la consideración de la adolescencia. En él se afirma que de ser una edad inevitablemente ligada a la idea de crisis, agobiante para padres y docentes, irresponsable, y problemática, está pasando a ser considerada como la segunda edad de oro del aprendizaje y que, por tanto, debemos contribuir al establecimiento de “Un nuevo paradigma adolescente” basado en cuatro rasgos claros:

– La adolescencia tiene como función biológica y social el aprendizaje. El cerebro adolescente cambia para aprender más y más deprisa, con lo que se amplían las posibilidades de cada adolescente.
– Esas posibilidades no se van a aprovechar si no aumentamos nuestras expectativas (confianza + exigencia) respecto de la adolescencia.
– La tarea educativa debe dirigirse a fomentar el talento adolescente, es decir, el necesario para realizar con éxito las tareas evolutivas de esta edad.
– El talento adolescente puede desarrollarse con programas adecuados, cuya característica esencial es fomentar el empoderamiento de los adolescentes: el fomento y la asunción de su autonomía.
Según la investigación, los descubrimientos neurocientíficos son irrebatibles: el cerebro del adolescente se rediseña para alcanzar más eficiencia y consolidar los aprendizajes. De hecho en el estudio se ofrece un panorama de las iniciativas educativas más importantes que se están llevando a cabo para aprovechar esta gran oportunidad.

El informe analiza multitud de estas iniciativas en este sentido, organizadas en “constelaciones”:
• El modelo de desarrollo positivo adolescente, la primera “constelación”, adopta una perspectiva centrada en el bienestar y pone un énfasis especial en la existencia de condiciones saludables.
• La segunda “constelación”, la educación del carácter hace referencia a las virtudes como fortalezas, como un hábito operativo dirigido a la realización de valores positivos, y se centra en el aspecto duradero de nuestra experiencia emocional.
• La constelación del trabajo trata del descuidado mundo de la Educación Secundaria, y de la necesidad de introducir las destrezas del siglo XXI o destrezas no cognitivas en la enseñanza.
• La constelación pedagógica realiza un análisis de las nuevas pedagogías, de las propuestas educativas de las grandes empresas tecnológicas, y de las propuestas de escuchar “la voz de los estudiantes”, buscando su compromiso y participación en materias que afectan a su aprendizaje.
• La constelación de la participación cívica hace hincapié en la importancia de fomentar la participación social de los adolescentes, su sentido de pertenencia y de ser agentes de cambio.
• Por último, la sexta “constelación” aborda la educación de las funciones ejecutivas, el “factor E”, todas aquellas que permiten a los individuos elegir entre diversos caminos o regular sus intercambios con un entorno y que pueden englobarse en cuatro grupos: gestión de la atención, gestión de la memoria, gestión de las emociones y gestión del comportamiento. Nos referimos a factores como la constancia, la resiliencia, la determinación, el autocontrol, la autodisciplina, los hábitos de trabajo, la resistencia al esfuerzo o la capacidad de soportar la frustración. La adolescencia es la etapa en que las funciones ejecutivas se desarrollan con más rapidez y, por lo tanto, constituye una etapa fundamental para el rediseño de la personalidad.
El estudio incluye también el análisis de diferentes programas de eficacia contrastada que atienden prioritariamente a alguna –o varias- de las citadas “constelaciones”.

divendres, 15 de maig del 2015

MÉS SOBRE LES METÀFORES. PROPOSTA PER TREBALLAR-LES A CLASSE DE 6È

PARAULES PER FER METÀFORES

Busca construir “imatges” amb expressions  (sorprenents, vivencials, noves, especials, entenedores, visuals,...)  que recordin o es puguin associar a les següents paraules i termes per tal de fabricar metàfores.
Escriu una frase curta que descrigui la paraula amb una metàfora (recorda que les metàfores busquen IDENTIFICAR – ASSOCIAR – DESCRIURE una cosa amb una altra de molt diferent, tot i que relacionada en algun aspecte sovint de la pròpia experiència de qui escriu (compartida d’alguna manera amb els demés, clar).
Mira l’exemple:  

"FINESTRES CLARES PER QUI VEU BORRÓS".


A quina de les següents paraules es pot associar aquesta metàfora?
Construeix-ne tu de noves.



Bebè
Cotxe
Avió
Examen
Banyes de cérvol
Un cuc en una poma
Una marató (42 km)
Discoteca
Vaixell enfonsat
Porta
Foscor
Ambulància
Gat
Aranya
Ascensor
Bandera
Flor
Xemeneia
Nas
Ulleres
Gol
Mofeta
Catifa
Pluja
Tempesta
Volcà
Mosca
Camell
Formatge
Plat d’espaguetis
Televisió
Mòbil
Xumet
Institut
Escola
Sol
Lluna
Llapis
Ballet
Cançó
Pati
Flauta
Diccionari
Joc de la oca
Caminar descalç per la sorra
Caminar descalç per l’herba
Somni
Coet
Sant Joan
Confeti
Cap d’any
Àtom
Electricitat
Caravel·la
Carretera
Cap de setmana
Diners
Pares
Maqueta
Google
Bolet
Aire
Gelat
Granissat
Bombolla de sabó
Whatsapp
Silenci
Lloret
Barcelona
Blau
Gripau
Estrella
Comandament  a distància.




Trobes que les metàfores t’aporten alguna cosa? Explica-ho.


"Una metàfora és una ombra rera la porta" T.M.

dimecres, 17 de desembre del 2014

JAVIER BAHÓN: LAS INTELIGENCIAS MÚLTIPLES EN EL AULA

Xerrada de'n Javier Bahón sobre els canvis necessaris a l'educació i el paper de les intel·ligències múltiples en aquest procés. 


dijous, 27 de novembre del 2014

IOGA I EDUCACIÓ

Aquestes últimes setmanes he estant assistint a un curs molt especial: "Ioga i educació".
Semblen dos conceptes amb poques coses en comú, amb pocs elements de contacte, però en tenen molts. El ioga és una disciplina que ens proporciona sobre tot consciència, consciència del present, del propi cos i de la pròpia identitat en relació amb els altres.
La mestra del curs, la Dolors Garcia Debesa, és una mestra amb maestria, però també amb il·lusió i fe en la humanitat. Creu en una educació holística, per la vida.
És curiós perquè l'últim dia del curs es va obrir un seguit d'intervencions per parlar de com veiem de constrenyida l'educació a l'escola, del poc temps que tenim per donar "aire" als nens, per donar temps al seu desenvolupament i maduració, als seus descobriments, de com anem d'atabalats sempre per seguir un "temari". Va passar també en el curs que vaig fer a l'estiu. Els docents anem massa dirigits, no sentim la llibertat (cada cop menys, diria) de fer el que creiem oportú a les classes, de respectar els ritmes dels nens, de fomentar la seva expressió i participació. Hi ha fòbia als projectes i a qualsevol metodologia que es surti del "machaca, machaca, que alguna cosa quedará".
Mestres convençudes i convincents des de la pràctica, des del proveu i tingueu perseverància, des de la seguretat que l'educació és un altra cosa, no se'n troben cada dia. Jo n'he trobat poques. Supervivents, molts. Excuses les que vulguis. Jo el primer, i tant.
Però què ens aporta el ioga? 
Des de l'experiència iniciàtica d'aquest curs, poca però veritable i autèntica, només puc dir que m'ha aportat: BENESTAR, INTROSPECCIÓ, AIRE, RELAXACIÓ, CONSCIÈNCIA DEL PROPI COS I DEL PRESENT...
Un mètode de immersió en la realitat, en el mòn, d'aprofundiment en el propi coneixement i de relació amb els altres i amb l'entorn.
Hi pots creure o no en les premises filosòfiques del Ioga: l'energia, els Xacres, prana, kundalini,... 
Confeso que jo no hi crec com a axiomes de les meves creences. Puc prendre-ho com a metàfores que serveixen per acostar-me a altres visions del funcionament del món. El que sí que està clar per a mí és que a les escoles (i al món en general, perquè negar-ho) ens manca aquest parèntesi, aquesta capacitat i disciplina, aquest hàbit, d'aturar-nos, prendre consciència d'on sóm, què ens passa, com recuperar-nos, reactivar-nos i continuar renovats. I el fet és que això ens ho pot donar el Ioga.




IOGA I EDUCACIO. Un aprenentatge per a la vida.

El ioga a l'educació és un ensenyament interdisciplinari que ens ajuda a despertar les intel•ligències múltiples que tenim dins nostre, a ser més creatius, més sensibles, més intel•ligents i més feliços. Per poder fer un bon aprenentatge, el cos necessita estar realxat, la respiració ha de ser lliure, les emocions han d'estar equilibrades i la ment concentrada.
Donar a conèixer el ioga a l´educació és ensenyar els nens i els joves a utilitzar els seus propis recursos interns per poder fer front a les situacions que se´ls hi plantegin al llarg de la vida.
El llibre va dirigit a mestres, pares, professors de diferents àmbits i qualsevol persona interessada en l'educació com a motor de canvi.


podcast a la radio