Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de juliol del 2024

L'EXTINCIÓ DELS NATURALISTES?

 

L'EXTINCIÓ DELS NATURALISTES?

Ara que els naturalistes de carrer o aficionats són sovint simples "llisteros", és a dir, emplenadors de llistes d'observacions, més que observadors de processos i cercadors d'explicacions als mateixos, és interessant aquesta notícia que parteix d'una observació naturalista casual. La història ens parla sobre la formació d'una hipòtesis de treball i com s'ha arribat a demostrar el creuament de l'Atlàntic per part d'una papallona, la migradora dels cards, amb les implicacions de l'escalfament global en aquests processos. 

https://papallonesialtres.blogspot.com/2024/07/la-vanessa-cardui-tambe-creua-latlantic.html

És curiós, perquè l'investigador protagonista d'aquesta troballa no és ni tan sols un zoòleg sinó un botànic. A partir de la seva hipòtesis d'investigació, tot un equip multidisciplinari ha fet la investigació dels diferents aspectes implicats i finalment han pogut trobar l'explicació.

Un magnífic exemple del que és una investigació naturalista, ara que sembla que els naturalistes estan en extinció, com ja deia E.O.Wilson. "Botes per bates", que diuen, per exemplificar la deriva de les ciències biològiques cap a la hiperespecialització i el treball al laboratori.


Aqui enllaços relacionats amb el tema de l'extinció dels naturalistes

https://blog.creaf.cat/noticies/naturalistes-extincio/

https://infinitespider.com/naturalists-disappearing/

https://amicsnat.cat/node/87




diumenge, 1 de novembre del 2020

FOTOS DE NATURA

Petit muntatge fotogràfic amb unes poques fotos meves, més com a distracció que altra cosa. En principi era un recull de fotos que es podrien imprimir (algunes) i penjar-les per casa. Mireu-les sense prejudicis de lleig o maco, tots els éssers vius són una meravella!. Desitjo que us agradi.




dissabte, 16 de maig del 2020

ASILVESTRAR

La pressió humana sobre el medi és brutal. Carreteres i camins que trinxen literalment el territori. Trànsit constant i a totes hores fins en les zones més despoblades. Soroll constant. Llums i contaminació lumínica. Barreres i tanques arreu. Infraestructures que creuen i desdibuixen el paisatge, l'embruten, l'invisibilitzen i ens n'allunyen. Verins. Purins. Aigües eutrofitzades i poc o gens depurades. Introduccions de fauna i flora al·lòctona constants i cada cop més freqüents. Mobilitat humana sobredimensionada. Pèrdua de contacte amb la natura. Pèrdua de coneixements sobre la natura, els seus éssers i els seus usos. Alienitzar la natura: identificar la natura com una cosa aliena i mancada de realitat, pertanyent a una quimera virtual anomenada documental de natura. Agricultura industrialitzada i robotitzada, superproductiva.
Totes aquestes causes i conseqüències de la nostra vida civilitzada ens aboquen a tractar la natura propera sense respecte, de forma intervencionista, com si fos una nosa o un element a gestionar segons una sèrie limitada i pròpia de necessitats a curt termini, ignorant els serveis imprescindibles que ens presta i, en definitiva ignorant com ens cuida i com hem de cuidar-la.
Desafectació, allunyament, mitificació de la comoditat, virtualització, banalització, malbaratament, pèrdua del valor de les coses, habituació als espais tancats (Claustrofilia i claustromania)
Una de les conseqüències més clares de la pandèmia del Covid 19 ha estat sense dubte la del retorn de la natura, de la tornada a la seva expressió a prop nostre, la de l'asilvestrament de l'entorn. Acostumats a l'intervencionisme i a actuar sobre el medi com la nostra propietat mancada de repercusions, hem tornat a entreveure que cuidar, asilvestrar, deixar evolucionar, no intervenir, respectar els espais naturals i actuar sobre ells d'acord amb les seves lleis i donant temps al temps és la manera correcta d'actuar. Hem redescobert una mica el nostre entorn i què ens connecta a ell. També que hem d'aprendre a respectar-lo i tenir-lo en compte, mantenint un substracte més ampli per al seu desenvolupament. Hem après que val la pena respectar el nostre medi ambient. Això vol dir netejar tant com es pugui d'infraestructures, tornar a la proximitat, la feina, les relacions de proximitat...i deixar cada cop més espais sense gestionar en el nostre entorn: no netejar marges de camps, de camins, boscos,...
El manifest per a la conservació dels herbassars és una d'aquestes iniciatives. No deixeu d'adherir-vos!
Dibuix de Toni Llobet

dijous, 7 de maig del 2020

L'ORQUIDIA DELS ARBRES

Un conte escrit per mi i il·lustrat per la meva filla Àfrica


també a la pàgina de publicacions pròpies d'aquest bloc


dijous, 22 de juny del 2017

ECOPEDAGOGIA I ACTITUD RECEPTIVA

El proper curs vull posar en marxa una filosofia educativa basada en la priorització de la ecologia, entesa com a sostenibilitat, la problematització de l'entorn proper, provocant preguntes des de les sortides i la utilització de les matemàtiques i del mètode científic com a llenguatges principals i dinamitzadors de les investigacions que fem de l'entorn. Cal no oblidar el poder de les rimes, el càlcul mental, les metàfores, la investigació per projectes, la creació de les pròpies eines i instruments, el poder del dibuix i dels esquemes tant com una manera de mirar i observar com per mirar per dins (problemes, estudiar, etc)

Vull provocar una relació lenta amb l'entorn, permetent un treball amb sentit i fet des de la vessant més atractiva per a cada nen, utilitzant diferents tipus d'intel·ligències. Vull anar deixant la pedagogia directiva per passar progressivament a una pedagogia d'acompanyament, marcant una mica les directrius d'inici per poder organitzar una manera de fer i acostumar els alumnes a l'autonomia i el treball de la curiositat.
Cal que puguin publicar les seves troballes i vivències, no només per escrit, també en format imatge i so i com no en art plàstic.
Cal provocar una actitud receptiva i crítica davant del món i aprendre a aprofitar les oportunitats que se'ns creuen cada dia.


*REFLEXION: ECOPEDAGOGIA Y PROBLEMAS AMBIENTALES

•La ecopedagogia fue creada para despertar conciencia ambiental y para permitir a la población en general identificarse con la problemática del medio donde vive, además busca identificar las relaciones de interacción con el hombre y el entorno.

La ecopedagia busca reeducar a los individuos para que protejan y valoren el medio en que viven, que se den cuenta los daños que estamos ocasionando son irreversibles y en la mayoria de los casos ya no hay marcha atras, ya no se puede hacer nada para rescatar lo perdido.

Es por eso que la ecopedagia busca realizar una educacion ambiental para el desarollo sutentable, centrándose en educar para crear una conciéncia y darnos cuenta que todo lo que estas creando va tener secuelas a futuro y que estas impidendo que las generaciones futuras gozen de nuestro planeta. Que igual estamos causando una destruccion en nuestra casa la tierra y esta nos pertenece a todos y es tarea de todos cuidarla.



dissabte, 16 d’abril del 2016

BBC I ELS DOCUMENTALS DE NATURA

La BBC es famosa pels seus documentals de natura. Aquesta escena d'un esparver en acció és impressionant!


dimarts, 29 de desembre del 2015

I SI NO HI HAGUÉS LLUNA? (Nova entrada a la nova pàgina del bloc: SUCESOS)

http://www.scienceinschool.org/node/4145


En aquesta entrada unes sorprenents dades sobre la lluna i la seva crucial importància en el destí de la Terra i de la vida sobre ella. 
No és només una notícia sorprenent sinó el recurs d'una web amb recursos de ciència per a l'escola. Principalment en anglès.

Review

La Luna siempre ha estado presente en nuestras vidas y la mayoría no nos damos cuenta de su importancia. Antes de leer el artículo, los estudiantes pueden pensar sobre la influencia de la Luna en la Tierra. La discusión se podría organizar en pequeños grupos para que todos tengan oportunidad de expresar sus opiniones.
También puede usarse el artículo como introducción a la Teoría de la Evolución porque se habla del papel de la Luna en el origen y evolución de la vida. Los alumnos pueden discutir sobre el efecto de los humanos en el medio ambiente.
Por ultimo, el artículo ofrece un contexto adecuado para estudiar conceptos como el de campo gravitatorio y puede contribuir a aumentar el interés de los alumnos en el tema.
El artículo también puede usarse como ejercicio de comprensión con preguntas como:
  • ¿Cuál es el origen de la Luna?
  • ¿En qué afecta la Luna a la Tierra?
  • ¿Cuál fue el papel de la Luna en el origen y evolución de la vida?
  • ¿Qué hubiera pasado si la Luna se hubiera ‘evaporado’ de repente?
per ampliar a l'aula:


També a la pàgina SUCESOS del Bloc.

dilluns, 21 de desembre del 2015

TROBADES AMB LA FAUNA: L'ESMERLA, EL PETIT FALCÓ DEL NORD

Ens visiten a la tardor i l'hivern contingents d'aus del nord: tords, aloses i un petit falcó feréstec i ornitòfag que es diu esmerla. Uns pocs pasen l'època freda entre nosaltres, a la plana de la Selva i el Gironès. A Campllong cada any hi veig algun. Ahir, un de ferit, probablement d'un tret, corria per la riera Seca. Hi ha massa caçadors i massa irresponsables en aquest país. Per quan un canvi de legislació al respecte?








































Fotos meves del 2013 a Esclet.

dissabte, 14 de novembre del 2015

SOM EL QUE ÉREM

Som el que érem. Tornem a les arrels, a allò que volíem ser quan érem joves i retrobarem el que som.












dimarts, 8 de setembre del 2015

PARADISOS

A l'editorial de la revista "VIAJAR" de gener de 2014 surt aquest article que ens parla de la paraula paradís i de la seva recerca per tot el món per molta gent. No sé fins a quin punt la seva recerca motivava els grans viatges que s'esmenten. Ens agrada pensar que era així, que els antics eren autèntics herois que vivien per buscar quimeres. Potser només vivien enganyats. El cas és que els paradisos estan en la nostra actitud amb el món. Quan respectem el món el món ens sorprèn i quan ens sorprèn ens enamora i trobem el paradís. El paradís és una relació d'enamorament amb els paisatges, les gents i els indrets i necessita d'obertura i confiança per trobar la bellesa en ell. I també de temps.
És important tenir paradisos. Ells viuen i es recreen en la nostra memòria.


divendres, 3 de juliol del 2015

EL BOSQUET DE LA RIERA SECA

Jo el conec més com el "Bosquet del niu de l'astor" perquè una vegada hi va fer niu una parella d'astors i en vaig poder seguir el procés de cria fins el final d'un poll d'aquest impressionant rapinyaire de bosc. En realitat no sé com es diu o ni si tant sols en té de nom. Aquí a la vora n'hi ha d'encara més petits de bosquets que sí que en tenen de nom propi, i ben folklòric i esponerós, com el "Bosquet de les granges del barber". Es curiós com les comunitats rurals, com aquest municipi en el que visc, sent petites en extensió, nominalitzen cada petit racó i el lleguen al futur amb el deix arcaic de la seva història, signant el seu caràcter però també la seva immutabilitat, la seva resistència i la seva reserva als forasters. Però vull parlar del bosc. A la plana de la Selva el bosc típic és el de roures i en queden taquetes esparses arreu, entre els camps de conreu i les carreteres. El bosquet de la riera seca és un bosquet rectangular, amb un dels seus extrems limitat per la pròpia riera seca, als costats per camps de conreu, tradicionalment de secà però últimament transformats cada cop més en regadiu per plantar blat de moro per les granges de vaques properes. En realitat més valdria anomenar-les indústries lleteres ja que per la seva grandària i producció ja no sembla una explotació agrícola i ramadera tradicional sinó una fàbrica on entren matèries primeres i surt llet. Autèntiques ciutats de vaques i cuidadors especialitzats en tasques diverses. L'últim costat del bosc, l'oposat a la riera seca, està ocupat per un petit hort d'unes cases veïnes i una bassa de rec. És un bosc mixt de roures i pins, amb un camí que el creua pel mig i que porta de les cases d'un dels costats al camí de la Riera seca, a l'altra banda del bosc. És un bosc ombrívol, d'arbres alts. Un dosser d'ombra i tranquil·litat verd. Entrar en ell produeix un lleuger desconcert. Passar de la horitzontalitat del paisatge agrari a la verticalitat dels troncs i les perspectives aèries, que obliguen a aixecar el cap cap al cel, produeix la inquietud i el desequilibri necessaris per a una pau fosca i atenta. Ara són els ocells, el vent entre les fulles, els clarobscurs canviants al terra vegetal de fulles i agulles de pi, els que manen i els que ens fan mirar també a dins nostre, a la nostra foscor, la nostra ombra interior. Tot fa que es desperti la franquesa i s'aturi el temps, al menys per uns instants, fins que les alarmes del món ens assaltin un altre cop des de dins o des de fora. 
Sona un wassap: adéu tranquil·litat.

divendres, 29 de maig del 2015

TROBADES AMB LA FAUNA: FALCÓ CAMA-ROIG, EL XORIGUER DEL NORD.

El falcó cama-roig (Falco vespertinus) és un petit rapinyaire de l'est i el nord d'Europa que ens visita de pas des dels seus quarters d'hivernada a la zona etiòpica. Sempre són un espectacle veure els seus colors contrastats, negre cendra al cos i vermell òxid a la panxa i les potes, com tions roents, volant pels nostres cels. Això els mascles, tant elegants, perquè les femelles presenten tons més clars, cremes i ataronjats al pit i grisos i marrons a l'esquena, amb un bonic antifaç negre sobre la cara blanca.
Falcons gregaris, com els nostres xoriguers petits, es deixen veure en grans bàndols de vegades, convivint i caçant junts sense problemes, com ha passat aquest mes de maig a les nostres contrades on s'han concentrat per desenes en alguns llocs concrets de l'Empordà i, com no, als proverbials camps d'Esclet, a Cassà de la Selva. Allà, uns quants ornitòlegs han aprofitat per capturar alguns exemplars i anellar-los amb finalitats científiques. Jo vaig tenir la sort de ser-hi, envoltat de més de 60 d'aquest petits falcons... i fins i tot de tenir-los a les meves mans!!!
















divendres, 1 de maig del 2015

TROBADES AMB LA FLORA: ORQUÍDIES A CALDES DE MALAVELLA.

Durant el mes d'abril floreixen diferents espècies d'orquídies.
Les orquídies són plantes monocotiledoneas amb una evolució que les ha portat a diversificar-se de forma extrema per tal d'aconseguir la fecundació de les seves flors ajudades per algun tipus particular d'insecte en cada cas. Això les ha portat a l'especialització i a la diversificació en formes, colors, olors i estratègies diverses per tal d'aconseguir-ho. 
Molt a prop de casa, a Caldes de Malavella, he pogut trobar unes quantes espècies, gràcies a un naturalista que m'ha indicat la seva existència.


 Mosques grogues (Ophrys lutea)
Pentecosta (Anacamptis picta, abans Orchis morio) passa diversos anys sense florir i mor al cap d'un any d'haver-ho fet.

 Aranyosa (Ophrys passionis)

Curraià blanc (Cephalanthera longifolia)

TROBADES AMB LA FAUNA: L'AGUAIT DE CAN TEIXÓ.

Ahir dijous 30 d'abril del 2015 vam visitar l'aguait de fauna de Can Teixó, a Sant Esteve de Guialbes. Un lloc molt ben equipat per observar fauna, especialment mamífers d'hàbits nocturns. Vam poder veure perfectament teixons i genetes, molt a prop nostre i sense espantar-los, a part de poder veure molts ocells de bosc durant la tarda. 
Tal com vaig comentar en un altre post, veure aquests mamífers era una assignatura pendent que tenia i que penso repetir. Ha estat un gran goig poder fer-ho, a més en companyia de tota la família. L'emoció de tenir a l'abast uns animals salvatges tan esquius i difícils de veure ha estat enorme.


 Geneta

Teixó

dimecres, 11 de febrer del 2015

EL ROURE DE LES GALES

Hi havia una vegada un petit roure curull de gales. Es trobava situat en un prat despoblat dalt d'un turó on també hi havia l'escola del poble, molt a prop. Hi sovintejaven les herbes de tot tipus, pròpies d'ambients ruderals, desforestats i incults: tota una comunitat de plantes en els primers estadis de successió ecològica, colonitzadores de sols nitrogenats i rics, antigament ocupats pel bosc i els conreus. A recer del prat les restes erosionades de les rajoles d'un mas desaparegut.
Als vessants del petit turó creixien les pinedes alternades amb algun que altre roure, arbusts i fins i tot una barreja d'arbres ornamentals més o menys exòtics, com mimoses i ailants.
El prat del minúscul altiplà era doncs un món en miniatura evolucionant des de les restes d'una civilització arbòria a una altra més variada, rastrera i nana de plantes oportunistes i valentes, robinsons comunals d'imperis caiguts. No simples supervivents d'un món antic sino realment fundadores d'un món nou i opulent sobre els tressors d'avantpassats gegants i avars de sol, però generosos en matèria orgànica i humus, que havien fet de la terra, del sòl, un lloc acollidor.
Pels matins la rosada banyava el prat. I al mig del prat el petit roure raquític s'esforçava a sobreviure, separat dels seus companys i assetjat per les vespes de les gales, que en ell injectaven els seus ous, els seus projectes de futur. Les seves branques, plenes d'excrescències rodones, de les supuracions llenyoses producte de la urticant química de les vespes que parasitaven l'arbre i s'aprofitaven de la seva reacció defensiva per crear còmodes reserves com ous per les seves larves, semblaven carregades de fruites estranyes, amb banyetes. Com un arbre de nadal adornat amb boletes de fusta.
Els nens de l'escola propera al prat les prenien com regals, petites capses sorpresa o bales de fusta estranyament abonyegades i lleus.
Quan les hi vaig ensenyar i en vaig obrir una per mostrar-els-hi el seu interior ocupat de cucs fusters, que obrien un forat per escapar de la seva presó i esdevenir adultes formes voladores, ells ho van prendre com una joguina. També les herbes: la menta, el fonoll, la farigola, la sempreviva, la camamilla, etc., pels seus gustos i aromes van ser ben rebudes i celebrades. I aquell dia de camp prop de l'escola es va convertir en una aventura extraordinària.
Però un dia, a algú se li va acudir una nova necessitat amb la qual ocupar terreny tan erm i improductiu. El turó va ser rebaixat, esgarrapat amb les dents d'acer d'una màquina excavadora i convertit en una superfície uniforme, sense relleu, coberta d'asfalt, on poder aparcar cotxes.
Els voltants de l'escola es van omplir de sorolls de motors i es van buidar de silencis i vents, d'ocells i grills, de serps i rates de fruïen assolellant-se, menjant i caçant en aquell prat, residu o producte de la desforestació d'un bosquet de roures, ocupat per una casa i el seu hort i finalment per les herbes del camp i un petit roure. I els nens de l'escola no van tornar a jugar ni a sorprendre's amb la varietat d'un món viu i en evolució, ple d'impressions i descobriments. Però aquells nens no van oblidar el roure i les seves gales ni d'on havien sortit les seves bales de fusta que guardaven en algun calaix. I així, uns anys després, va ser com un d'aquells nens, ficat en política, es va convertir en alcalde i va donar en anomenar "Plaça de les gales", ara ja ningú sap perquè, aquell solar buit convertit en aparcament on antigament havien jugat de marrecs.


Conte basat en una història real.

dimecres, 4 de febrer del 2015

TROBADES AMB LA FAUNA: FALCONS DE PLANA

Durant l'hivern, la plana de La Selva es converteix en el territori de cacera de molts falcons. Per la manca de fulles i pel seu costum d'utilitzar talaies i perxes per caçar i descansar, aquests rapinyaires es fan més visibles durant aquesta època, regalant-nos observacions en el moment teòricament més "fluix" de l'any. Falcons pelegrins baixen fins a la plana per caçar els estols d'aus hivernants com les fredelugues, daurades o els tudons residents. Les petites però ferèstegues esmerles venen de latituds més altes a passar l'hivern entre nosaltres, caçant sovint en vols baixos arran de terra entre els estols de les també hivernants aloses i fringíl·lids. D'altra banda, els falcons forestals, com els esparvers i els astors, també es deixen veure més aquests mesos. Alguns tenen els seus vols nupcials justament aquests dies, com els astors.


Falcó pelegrí a Campllong

El més terrorífic d'aquesta estació són els tiroteigs dels caçadors a tothora. No en tenen mai prou els amants de la destrucció.

divendres, 2 de gener del 2015

TROBADES AMB LA FAUNA: AUTÒPSIA DE CRANI DE TEIXÓ

Prop de casa hi ha una colònia de toixons. Els toixons viuen en grups familiars o clans més o menys amplis. A les nostres latituds sembla que no tan amplis com més al nord. A Anglaterra, on estan molt estudiats i tenen molts fans (fins i tot tenen una paraula per anomenar la afició de l’observació de teixons: badgerwatching), poden arribar a ser realment grans, de varies desenes d’individus vivint en autentiques ciutats subterrànies amb moltes sortides, les teixoneres, però a la península els clans són força més reduïts. Sembla que té a veure amb la disponibilitat de cucs de terra com a aliment principal, cosa que no es dona tant aquí. El cas és que al costat d’una riera propera a casa meva hi ha una bona població d’aquests grans mustèlids nocturns, amb força caus i entrades actives, amb senyals d’activitat recent. L’ 1 de gener de 2015, he anat amb la família a visitar els caus, ja que és a l’hivern quan és més fàcil veure’ls i detectar la seva activitat pel  terra remogut, els forats de latrines o les petjades en el fang fresc. Hem vist força entrades de caus, senyals d’activitat recent i fins i tot les restes, ja molt malmeses, d’un toixó mort molt a prop d’una teixonera. Quedava poc més que el pèl i algunes restes de pell i ossos. Per sort he trobat el crani del toixó mort. Un crani de mamífer  és un tresor especial. Ens dona molta informació sobre l’espècie i també sobre l’individu en qüestió. En primer lloc s’ha de netejar el crani. En aquest cas n’hi ha hagut prou amb una dissolució de lleixiu amb aigua al 50% durant  12 h. i un raspall de dents vell per rascar-ho una mica. Després l’he posat en una dissolució de vinagre també al 25% durant 6 hores per acabar de netejar. Finalment he enganxat les dents que han caigut. Després s’han de prendre les mides craniomètriques i fer fotos o dibuixos. A continuació s’ha de descriure l’estat de conservació i de desgast dels diferents elements del crani, especialment les dents.
El que ens diu aquest crani en particular és que aquest animal és un mamífer omnívor, per la dentició que té, consistent en uns molars plans, no carnissers, uns incisius petits però tallants i uns ullals desenvolupats però no aptes per esqueixar la carn sinó més aviat com a defensa i dissuasió. Les mandíbules són fortes i no molt llargues, com correspon a un mastegador més que a un carnicer i tenen una cresta sagital molt desenvolupada al cim del crani, que és on s’insereixen els masseters, els músculs mandibulars i que són molt característiques d’animals mastegadors de matèries vegetals dures com arrels, bulbs o tiges. Els toixons també masteguen cucs de terra, que no són precisament durs, però tenen molta terra a dins que és molt abrasiva. Per totes aquestes qüestions els molars dels toixons pateixen un desgast molt gran i són un bon indicador de l’edat de l’individu. En el nostre cas el desgast és molt gran en els molars, que han quedat pràcticament llisos. Si a això afegim un ullal, l’inferior esquerre, trencat i foradat i els altres molt arrodonits al seu àpex o punta pel desgast més un incisiu i dos premolars superiors més un premolar i els dos molars posteriors de la mandíbula inferior desapareguts en vida del toixó, tenim un individu adult amb una edat molt avançada (de 10 a 13 anys de vida, o fins i tot més, ja que pot arribar fins als 16). Les mides cranials són grans: 14 cm de llarg per 8,5 d’ample als arcs zigomàtics i una cresta sagital molt desenvolupada amb una alçada màxima de 1,5 cm., que és molt en proporció i sembla indicar que es tracta d’un exemplar mascle vell. En comparació amb un altre crani de toixó que tinc, aquest d’exemplar més jove pel poc desgast dentari, em donava 13  X 7,5 cm i 0,5 d’alçada màxima de la cresta.  La causa de la mort pot haver estat l’edat avançada tot i que no és possible descartar altres causes possibles, inclosa la mort a mans de caçadors.

Una vegada vaig participar com a voluntari en un estudi que feia en Víctor Bonet sobre els toixons del parc de Collserola. Vaig controlar força caus però mai vaig aconseguir veure’n cap directament, tot i fer esperes nocturnes. Properament intentaré veure’ls en estat natural en un lloc especialment condicionat pe fer-ho. Ho descriuré en una altra entrada.