LA ACCEPTACIÓ ÉS VITAL

"La gent sempre vol redimir-te a la seva veritat" podria ser un clar advertiment davant dels altres, perquè tothom està convençut de determinades "veritats", opinions o judicis ancorats en el més profund de l'ànima i que fan que volguem canviar els demés, però si vols canvis, comença per tú mateix i no provis de canviar els altres, accepta'ls  com són. Un no és les seves reaccions. La persona és al darrera i costa de manifestar. Donar acceptació als altres és el primer pas per acostar-nos i comunicar-nos realment.

IOGA I EDUCACIÓ

Aquestes últimes setmanes he estant assistint a un curs molt especial: "Ioga i educació".

Semblen dos conceptes amb poques coses en comú, amb pocs elements de contacte, però en tenen molts. El ioga és una disciplina que ens proporciona sobre tot consciència, consciència del present, del propi cos i de la pròpia identitat en relació amb els altres.

La mestra del curs, la Dolors Garcia Debesa, és una mestra amb maestria, però també amb il·lusió i fe en la humanitat. Creu en una educació holística, per la vida.

És curiós perquè l'últim dia del curs es va obrir un seguit d'intervencions per parlar de com veiem de constrenyida l'educació a l'escola, del poc temps que tenim per donar "aire" als nens, per donar temps al seu desenvolupament i maduració, als seus descobriments, de com anem d'atabalats sempre per seguir un "temari". Va passar també en el curs que vaig fer a l'estiu. Els docents anem massa dirigits, no sentim la llibertat (cada cop menys, diria) de fer el que creiem oportú a les classes, de respectar els ritmes dels nens, de fomentar la seva expressió i participació. Hi ha fòbia als projectes i a qualsevol metodologia que es surti del "machaca, machaca, que alguna cosa quedará".

Mestres convençudes i convincents des de la pràctica, des del proveu i tingueu perseverància, des de la seguretat que l'educació és un altra cosa, no se'n troben cada dia. Jo n'he trobat poques. Supervivents, molts. Excuses les que vulguis. Jo el primer, i tant.
Però què ens aporta el ioga? 
Des de l'experiència iniciàtica d'aquest curs, poca però veritable i autèntica, només puc dir que m'ha aportat: BENESTAR, INTROSPECCIÓ, AIRE, RELAXACIÓ, CONSCIÈNCIA DEL PROPI COS I DEL PRESENT...
Un mètode de immersió en la realitat, en el mòn, d'aprofundiment en el propi coneixement i de relació amb els altres i amb l'entorn.
Hi pots creure o no en les premises filosòfiques del Ioga: l'energia, els Xacres, prana, kundalini,... 
Confeso que jo no hi crec com a axiomes de les meves creences. Puc prendre-ho com a metàfores que serveixen per acostar-me a altres visions del funcionament del món. El que sí que està clar per a mí és que a les escoles (i al món en general, perquè negar-ho) ens manca aquest parèntesi, aquesta capacitat i disciplina, aquest hàbit, d'aturar-nos, prendre consciència d'on sóm, què ens passa, com recuperar-nos, reactivar-nos i continuar renovats. I el fet és que això ens ho pot donar el Ioga.

IOGA I EDUCACIO. Un aprenentatge per a la vida.

El ioga a l'educació és un ensenyament interdisciplinari que ens ajuda a despertar les intel•ligències múltiples que tenim dins nostre, a ser més creatius, més sensibles, més intel•ligents i més feliços. Per poder fer un bon aprenentatge, el cos necessita estar realxat, la respiració ha de ser lliure, les emocions han d'estar equilibrades i la ment concentrada.
Donar a conèixer el ioga a l´educació és ensenyar els nens i els joves a utilitzar els seus propis recursos interns per poder fer front a les situacions que se´ls hi plantegin al llarg de la vida.
El llibre va dirigit a mestres, pares, professors de diferents àmbits i qualsevol persona interessada en l'educació com a motor de canvi.

podcast a la radio

EDUCACIÓ A FINLANDIA ( V )

ARTICLE AL DIARI EL PERIÓDICO

Gemma Tramullas

Periodista

Hannu Arvio: «A Finlàndia un nen passa 12 hores assegut; aquí, 23»

Dimecres, 23 de gener del 2013

Pertany a la primera fornada de finlandesos sortits del sistema educatiu que des de fa anys ocupen els primers llocs de l'Informe PISA, que analitza el rendiment dels estudiants al món. Pel seu treball -és corresponsal de Radio Nova, professor de finès al Club Escandinau i distribuïdor del programa d'idiomes on line WordDive- viu a Barcelona i compensa les carències del nostre sistema educatiu a cop d'avió. Els seus fills de 7, 10 i 13 anys estan matriculats aquí i dos mesos a l'any van a classe a la gèlida Oulainen, al nord de Finlàndia.

-Vostès no van al col·le fins als 7 anys. ¿Què fan fins a aquella edat?

-Jo era a casa, sense gaires coses a fer ni activitats programades. És una infància bastant anàrquica.

-Aquí als 3 anys ja anem en fila.

-Un nen de 3 anys hauria d'estar corrent pel parc. Quan el meu fill en tenia 9, vaig comptar (amb els horaris a la mà) les hores que un nen passa assegut a Finlàndia i aquí: allà eren 12 hores i aquí, 23,5. Després del meu brevíssim estudi, vaig arribar a la conclusió que potser el fracàs escolar comença amb els nens que no poden passar 23 hores a la setmana asseguts.

-¿Què recorda de la seva escola?
-El pati. A l'hivern jugàvem al rei de la pila, que consisteix a enfilar-se a un munt de neu i no deixar que els altres ocupin la teva posició. L'hora lectiva són 45 minuts i després n'hi ha 15 de pati. Aquest descans és vital per rendir més i només deixes de sortir al pati si la temperatura baixa dels 20 graus sota zero.

-I aquí ens queixem perquè els nens tenen massa esbarjo...

-Fliparien veient el poc temps que passen a l'aula a Finlàndia.

-¿Vostè a quina edat va aprendre a llegir?

-Als 8 anys, que aquí em faria un fracassat. A Finlàndia es respecta molt l'edat del nen. Si esperes que hagi madurat per poder adquirir certs coneixements, tot funciona molt millor i estalvies temps i diners.

-¿Podria posar un exemple?

-La meva filla de 10 anys va començar a estudiar anglès a Oulainen l'any passat. A Finlàndia es comença amb el primer idioma estranger als 9 anys i ella feia anglès des de P4. En quatre mesos, van igualar el seu nivell.

-I sense deures maratonians.

-És un disbarat posar tants deures. A més, ¿és culpa dels nens si els pares no els poden ajudar?

-Llavors, ¿no s'ha barallat mai amb els seus fills perquè conjuguin el pretèrit perfecte d'indicatiu del verb ser en català?

-Aquí donen massa teoria. Per comunicar-te necessites paraules, no el llibre verd aquest que hi ha a totes les cases de Catalunya.

-¿El Xuriguera?

-És important tenir-lo, però s'ha de saber utilitzar, si no mates les ganes d'aprendre. És com el manual del rentavaixella: se l'ha de fer servir en cas de dubte, no aprendre-se'l.

-¿Quina seria la seva escola ideal?

-El que jo busco per als meus fills és una escola que els doni eines per seguir aprenent més enllà de l'aula, que els permeti ser persones globals i bellugar-se en diverses cultures. I em temo que això no ho dóna l'escola d'aquí.

-¿No se li rebel·len els fills per haver d'estudiar en els dos sistemes?
-Són dues realitats diferents que assumeixen de forma natural. Aquí són com qualsevol altre nen: van anar a la guarderia i van començar l'escola als 3 anys. Aquest sistema té coses bones: se socialitza des de molt petits i s'inverteix en valors, per això la part humana és molt forta. Un finlandès no és tan adaptable socialment com un espanyol.

-Ah, una taca a l'expedient.

-No és un país perfecte -té problemes d'alcoholisme, de suïcidis...- però és molt autocrític. Si es detecta una onada de suïcidis es munta una campanya estatal per combatre'ls i es rebaixen a la meitat; aquí ni tan sols es consideraria competència de l'Administració. A Finlàndia això de culpar l'altre dels problemes es va deixar de fer als anys 90, però aquí segueixen posant excuses i això impedeix evolucionar.

VIDEO ILP EDUCACIÓ. ETS CAPAÇ D'IMAGINAR L'EDUCACIÓ QUE VOLS?

RICOS VS POBRES. LAS CIFRAS DE LA VERGUENZA

JA HO DIU JAFAR, EL LLORO, A LA PEL·LÍCULA "ALADIN" DE DISNEY:

- "HAS SENTIT PARLAR DE LA REGLA D'OR, NO ÉS CERT?. 

   QUI TÉ L'OR FA LES REGLES."

Aquest audiovisual ens fa cinc cinc cèntims, i com sembla que s'ha de tirar l'ham de l'atenció amb estímuls visuals curts i lleugers, va el primer, però no us perdeu la miga dels informes d'Intermón Oxfam!!!

i un informe de Intermón Oxfam:
Governar para las élites: secuestro democràtico y desigualdad económica

"La masiva concentración de los recursos económicos en manos de unos pocos supone una gran amenaza para las democracias"

"Siete de cada 10 personas viven en países donde la desigualdad económica ha aumentado en los últimos 30 años"

Como dice la famosa cita de Louis Brandeis, que fue miembro del Tribunal Supremo de los Estados Unidos, “podemos tener democracia, o podemos tener la riqueza concentrada en pocas manos, pero no podemos tener ambas”.

EL SISTEMA EDUCATIU EN UNA IMATGE