divendres, 29 de juliol del 2022

METÀFORES VISUALS

Tot i que està activa des de fa ja algun temps, potser 3 o 4 temporades, mai no l'havia presentat. Aquesta columna d'imatges a la banda esquerre del bloc vol ser un petit i aleatori mostrari d'imatges amb una inequívoca vocació generadora d'associacions mentals. 

Com el seu títol suggereix, són una invitació a això mateix...als suggeriments, a les connexions immediates o remotes als sentits que els humans tendim a donar a tot allò que ens envolta. Sense carrils ni dreceres, sense paraules (gairebé mai) que dirigeixin els nostres pensaments o vagues recerques de sentit, aquestes imatges soles estan escollides per deixar volar la imaginació en qualsevol sentit.

Que cadascú esculli la seva associació! 

Us prometo un bany refrescant dins de vosaltres mateixos...

dissabte, 9 de juliol del 2022

PERSONS

Persons, persones, personatges... és la nova barra de fotos del bloc, a la dreta de la columna central i sota dels elements informatius del contingut. Són tretes de perfils, és a dir, que volen representar a la gent, i m'estimulen a pensar en que són, d'alguna manera subconscient,  el reflex de les ànimes dels seus propietaris en un moment donat, de vegades, i d'altres un clixé, un esterotip, de les seves aspiracions envers la societat i per tant de les imatges d'èxit que crea la pròpia societat...o dels seus monstres.

Volen ser inspiradores, divertides, suggeridores i en cap cas aclaridores.

dimarts, 26 d’abril del 2022

EL GRAFITER D'ÀNIMES (text de microliteratura)

 EL GRAFITER D'ÀNIMES


L’Edward era pintant amb uns pots d’esprai als pilars sota les vies del tren. Aquelles velles parets ferides, supervivents d’una era industrial desfermada i barroera, l’adelitaven per pintar les seves escenes. Era la manera que tenia de relacionar-se amb el món. 

L’Edward feia grafits des dels dotze anys. Tenia una habilitat especial per captar l’ànima, les ànimes amb les que es creuava i plasmar-les als murs. Les seves línies i composicions eren inspirades i franques, guiades per l’espontaneïtat i la intuïció i també per una qualitat meditativa que li permetia revelar allò transcendent de cadascú.

Per a ell, els murs eren un refugi de seguretat contra les pors interiors, contra l’incomprensible i la culpa. I contra la seva fragilitat. Havia crescut assetjat per la malaltia. Asmàtic i epilèptic, sabia que la ruïna era casa seva. 

La germana gran, amb la que s’havia criat, l’havia ensenyat a dibuixar i ell havia après amb avidesa, empès per una urgència que era el preu del seu do. “Dibuixar no et farà ric, però sí conèixer-te millor”, li havia dit ella.

Precisament la seva relació amb els murs de la ciutat venia d’aquí, de la superació d’una barrera i un record.

El seu pare, un emprenedor arruïnat, es va suïcidar quan ell era encara petit. Li va costar molt acceptar el que havia passat.

L’Edward, que sempre havia viscut intensament i amb presa, aquella nit va acabar el seu ràpid viatge. Va morir a l’asfalt d’un atac d’epilèpsia.

Al davant, com un reflex al mur escrostonat sota les vies, hi havia pintat el cap d’un nen estirat al seu llit. Era la cara insomne d’algú que s’ha quedat sol i mira una paret. Al darrere hi ha la vida i ell intenta veure al seu través.



diumenge, 5 de desembre del 2021

SÈNECA I LA IRA

 

SÈNECA I LA IRA

Sèneca designava la ira com la més repugnant de les emocions, ja que no en podem tenir control. Ens explica la seva teoria sobre la ira, i la relaciona amb Neró i la història de l’esclau. Quan al servent li va caure la plata amb copes, Neró el va tirar a un estany amb serps. Un càstig desmesurat i provocat, entre d’altres coses, per la ira.

Segons Sèneca, la ira és la frustració provocada per l’excés d’esperança. També demostra que la gent rica, tenen més esperances i expectatives perquè pensen que tot els ha de sortir bé i, per això, al mínim entrebanc s’enfaden.

Sèneca ens recomana fer una petita anàlisi cada matí del que pot anar malament durant el dia. Ens recomana que tinguem una actitud més aviat pessimista. Així les coses que van malament no ens faran enfadar ni ens sorprendran perquè ja en ho esperàvem. També ens posa l’exemple del desastre de Pompeia. Les forces naturals no es poden controlar, però s’ha d’estar preparat psicològicament per si algun dia passa alguna desgràcia.

(També a la pàgina "Kit de supervivència")

dissabte, 27 de novembre del 2021

PROPOSTA DIDACTICA: PREPARACIÓ D'UNA SORTIDA

 PROPOSTA DIDÀCTICA: PREPARACIÓ D’UNA SORTIDA.

La meva proposta es basa en les activitats que vàrem dur a terme aquest primer trimestre d’enguany a l’escola, al curs 5è de Cicle Superior de Primària, per tal de preparar, promoure i recollir els resultats de la sortida que teníem prevista a una casa de colònies on treballaríem diferents aspectes de la prehistòria de manera vivencial i pràctica.

Activitats prèvies a la sortida:

La sortida la teníem prevista pel dia 2 de novembre, així que, a part de comentar a classe que faríem aquesta sortida, el que havien de portar i què faríem durant la mateixa, també els vam voler ficar més en context i preparar també una mica el coneixement de la ubicació, quin recorregut faríem, quant trigaríem i altres aspectes relacionats amb la logística de la mateixa, donat que ens sembla important també abordar els aspectes pràctics relacionats amb els desplaçaments i tot el que comporta de fer-los conscients i partícips  del que implica l’organització d’activitats a l’escola. Aprofitem també per treballar tot el relacionat amb dades numèriques de la sortida, com distàncies, temps de viatge, despeses de combustible, etc. Aquest treball es relaciona amb la geografia i es procura fer en totes les sortides del curs, tant locals com externes, ja que és una bona oportunitat per treballar la situació espaial i el coneixement de l’entorn.

Amb aquests objectius vàrem preparar una sessió d’informàtica on aprendríem a utilitzar de forma inicial l’aplicació Google drive. Desprès de fer una introducció a classe del que anàvem a fer a l’aula d’informàtica els vam deixar una sèrie de reptes penjats al Classroom, dins la carpeta de "Informàtica i Robòtica".

https://docs.google.com/document/d/1H6DU8x2UfdR64hTGVIvKw_TEmix8RYkpbdUH2Oi-uUk/edit?usp=sharing

Els càlculs els feien amb l'aplicació "Calculadora" dins el programari de l'ordinador.

Durant un altra sessió d’informàtica prèvia a la sortida, els vam demanar buscar informació de la casa de colònies on anàvem i de les activitats que s’hi feien. Aquesta informació l’havien de col·locar, juntament amb la referència de la web de la casa, en un document de Google, al seu drive i compartir-ho amb mi.

Un altra tasca complementària, dins el mateix document, era fer recerca d’altres llocs on fer activitats relacionades amb la prehistòria per nens i nenes de primària i comparar-los amb la visita que fèiem i també a jaciments propers com el de la Cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva.  Es pretenia motivar la visita a llocs propers de forma familiar, promovent la curiositat per l’entorn i l’autodescobriment. També s’havia de posar la referència dels webs visitats.

Desprès de la sortida, els hi vam demanar que fessin una ressenya de la mateixa amb unes pautes donades sobre la seva vivència, també en un document Google penjat al Classroom, aquesta vegada a la carpeta de Català. En aquest document havien d’incloure unes fotos que havien de baixar d’un enllaç al drive, inserir al seu document i fer peus de foto.

Fer-ho amb el Classroom permet una retroacció amb els alumnes, re-avaluant el seu treball en vàries ocasions: tant en una primera fase donant comentaris personalitzats com en la retroacció final i la seva nota final, de forma individualitzada.

També els permet a ells revisar l’ortografia i fer fàcilment els canvis que se’ls demanen.

Al final s’escolliria entre tots la ressenya millor i es publicaria al web de l’escola.

Aquest era el model utilitzat i penjat al Classroom:

https://docs.google.com/document/d/1rm1cl3CmFxYtBwWlFOCksFpmQ3iyC9CgHXVLH2nfBNg/edit?usp=sharing

La ressenya escollida va ser aquesta:

https://docs.google.com/document/d/1wMif1M9Lt1SM1Y5KOd9KvOyW8pQnnfi7X6a7b3fk_54/edit?usp=sharing

Aquestes activitats pretenen treballar els objectius de la sortida d’una forma molt més global, amb continguts de matemàtiques, medi, llengua i informàtica, principalment, i obre la porta a tota una globalització de treball del medi.

Crec que les sortides donen moltes oportunitats d’introduir objectius i activitats de caire molt pràctic i vivencial, que tenen una aplicació molt real en el seu aprenentatge i en els costums que seguim a l’hora de planificar el que farem en un futur proper. Cosa que sovint falta a l’ensenyament reglat.

Fent una valoració de l’experiència, mancaria deixar que fessin ells algunes fotos durant la sortida, per la qual cosa faria falta tenir càmeres digitals a l’escola o portar alguna tauleta de les que disposem.

Evidentment es poden, i es van fer, moltes més activitats amb suport digital relacionades amb el tema de la prehistòria, però aquí es presenten només les relacionades amb el treball de la sortida.

S’ha de dir que va haver certa dificultat en fer servir en principi l’aplicació Google Maps als ordinadors de l’escola, doncs no estava activada per l’extensió del correu que utilitzen els alumnes i es va haver d’activar.

És una activitat que requereix el coneixement de les aplicacions utilitzades però no costa gaire adquirir el seu domini.


Per la Taxonomia Digital de Bloom aquest projecte representa sobretot alguns passos de  introducció a una sèrie d’habilitats i habituació a formes de treballar noves. Els LOTS. Però també representa un pas més enllà en la revisió i l’autoavaluació de les feines, representant una mica el HOTS del projecte.


dissabte, 20 de novembre del 2021

LA MIRADA SEMPRE EN ELS ALUMNES

En el fòrum d'un curs de capacitació digital per docents arriba aquest comentari:

Tinc la meva teoria de l'empatx digital a les aules!

Durant els propers 5 anys ens anirem alimentant d'eines digitals per fer tasques, per l'avaluació, també canviarem les metodologies de treball i d'aprenentatge a les escoles i instituts...

Una vegada tinguem 100.000 de tot, escollirem les més eficaces i que ens permetin ser molt eficients i les combinarem amb les bones metodologies d'aprenentatge dels últims anys.

Et Voilà!


La meva resposta:

Hola Jordi, tant de bo. Com a desig està molt bé i te'l compro. I crec que el camí pot ser molt bé aquest. Amb alguns interrogants o dubtes. Quant a les eines digitals, saps que el món digital és com un ecosistema, on hi ha una fèrria competència i sobreviuen els que tenen més èxit (no sé si els més aptes). Ara per ara, per exemple, liveworksheets o pinterest, per posar només dos exemples, estan copant el "mercat" de les webs que ofereixen recursos digitals. Són com el fast-food dels recursos. Ens ho donen tot fet i ràpid. Es promociona, una vegada més el consum de recursos ja fets "pret a porter" i no la creació de nous recursos o l'adaptació a les realitats pròpies. Això crea una deriva cap a la uniformització de formes de treballar, la banalització de la feina de mestre i la tornada a la "fichitis" d'altres èpoques. Són eficaces?, ens permeten ser molt eficients?...Potser sí, depèn de com es miri, però evidentment no estarem combinant amb les bones metodologies, que han de ser més ajustades als interessos dels alumnes i a cada alumne particular. 

La aposta per la utilització d'eines digitals ha de ser amb "peròs". Com a eines digitals hem de tenir clar que no han de ser les que facilitin la vida dels docents sinó les que ofereixin més possibilitats i llibertat als alumnes, perquè sovint, com sempre ha passat, tendim a veure la nostra tasca d'educadors des del nostre punt de vista, el punt de vista que els alumnes s'adaptin a les nostres prerrogatives o formes de treballar. La nostra "comoditat" si m'enteneu. És essencial mantenir el punt de vista, la mirada, la tensió, en els alumnes i les possibilitats que els oferim amb les eines digitals, mantenint la metodologia associada amb el treball en xarxa, col·laboratiu, promocionant els reptes i l'autonomia amb un aprenentatge que permeti el descobriment autònom, en part, de les possibilitats de les eines que els oferim, donant temps i relativitzant el currículum de conceptes com a finalitat última de l'avaluació. 

Quina parrafada! Ho sento, em donen atacs de tant en tant. Però, volia dir que les bones intencions s'han de perfilar molt bé perquè sinó ho donem tot per bo i entrem en dinàmiques de funcionament per inèrcia que s'autojustifiquen amb l'únic argument de la utilització de la tecnologia digital. Això no pretén ser una crítica al comentari d'en Jordi, que em sembla molt positiu, només una opinió sobre la utilització dels recursos digitals.



dissabte, 11 de setembre del 2021

La educación se moderniza tan lentamente que nunca dejará de estar anticuada

 

La educación se moderniza tan lentamente que nunca dejará de estar anticuada

26 agosto 2021 22:49 CEST


Publicat a THE CONVERSATION

Se admite casi de modo unánime que las innovaciones o los simples cambios en educación resultan, quizá, excesivamente costosos, a juzgar por lo poco que se mueven las prácticas docentes en las aulas. En definitiva, por la lentitud de los procesos de asimilación de nuevas opciones didácticas –genéricamente hablando– por parte de los docentes, para actualizar sus intervenciones y ponerlas al día con lo que exige la sociedad de cada momento, ofreciendo posibilidades diversas al alumnado para su adecuada formación de cara a incorporarse a un mundo con características y requerimientos concretos.

La sociedad evoluciona rápidamente, no cabe duda, y si la educación institucional no quiere perder su papel fundamental en el desarrollo y evolución de la persona, debe ponerse en marcha a paso ligero para no perder el tren en este proceso de avance que se visualiza como esencial para el futuro de la ciudadanía en sistemas democráticos en los que la participación activa es imprescindible.

Algunos ejemplos nos pueden servir de evidencia de ese desfase temporal en la actualización escolar con el que comenzamos este texto. Veamos.

Comenius, en 1630, publica su Didáctica magna, en la que propone, entre otras muchas innovaciones, la enseñanza cíclica, que se incorpora a nuestro sistema educativo en enero de 1981, después de 300 años.

Podríamos quedarnos en el examen de la obra de Comenius, porque anticipa importantes avances en educación, especialmente en lo referente a la mujer, pero no es el objeto de estas líneas, aunque se recomienda la lectura de este autor.

Teorías escuchadas muchas veces

Si revisamos los temas que resultaban problemáticos y de actualidad en el siglo XVII (por ejemplo), tanto en textos de pedagogos con prestigio reconocido, como en los de los “maestros del arte de escribir” (lingüistas, pero maestros, al fin), se observa que aparece la importancia de la familia en la educación, la formación de los maestros, las vacaciones escolares, el número de alumnos por aula, la educación de la mujer, el papel de la inspección… Nos suena, ¿verdad?

Parece que la discusión sobre determinadas cuestiones educativas no termina nunca. No acabamos de aprender de la ciencia y de la experiencia para llegar a resolverlas, a pesar de los muchos avances que han tenido lugar en todos los campos.

El aprendizaje por proyectos data de 1918

Damos un salto hasta 1918, año en que Kilpatrick propuso formalmente el método de proyectos como metodología favorecedora del interés de los estudiantes para aprender, al promover la investigación y el trabajo en común, motores del fomento de la curiosidad de niños y jóvenes.

Al aparecer las competencias clave en nuestro sistema educativo, a partir de la LOE, muchos centros optaron por el trabajo y aprendizaje basados en proyectos. Perfecto. Lo grave es que la mayoría de docentes pensó que era un descubrimiento actual. Después de 100 años tras su invención, al fin llegó a las aulas.

Las nuevas tecnologías ya son viejas

La informática aparece, inicialmente, hace unos 80 años. No obstante, muchos colegas continúan hablando de nuevas tecnologías al referirse a su aplicación en educación. No sería importante, si no fuera verdad en algunos casos. La situación de pandemia y confinamiento puso de manifiesto la falta de actualización y alfabetización mediática de buen número de docentes, para los que, en efecto, seguían (y siguen) siendo nuevas estas tecnologías.

Si pasamos al campo de la evaluación de aprendizajes, recordemos que la evaluación continua (no los exámenes continuos) está implantada en España desde 1970, en su Ley 14/1970, de 4 de agosto, General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa. Bien, pues todavía hay que insistir en sus beneficios y en la conveniencia de su generalización, al menos en las etapas de educación obligatoria, no selectiva por principio.

El magisterio se resiste a abandonar el modelo de evaluación mediante pruebas puntuales y escritas, para pasar a la evaluación permanente de procesos, de carácter formativo, que permite tomar decisiones inmediatas para superar cualquier disfunción que pueda presentarse, favoreciendo así el aprendizaje personalizado y de éxito en la mayoría del alumnado (educación inclusiva). Han pasado 50 años sin conseguir generalizar el modelo.

La actualidad exige el trabajo en equipo, porque es imposible que una sola persona abarque los saberes que la humanidad ha acumulado y sigue haciéndolo a ritmos inigualables a los de otras épocas.

Esta situación requiere de especialización en determinados campos, pero para avanzar se hace precisa la colaboración de muchos conocimientos, es decir, de muchas personas que han debido formarse –además de los saberes específicos de su carrera profesional– en investigación, trabajo cooperativo, creatividad, pensamiento divergente y crítico, control de emociones, apertura a la innovación, etc.

El acceso a la información no es el problema

Todo debe derivar en un modelo educativo diferente al de siglos pasados en los que la transmisión de información resultaba fundamental. Hay que ser conscientes de que acceder a un conocimiento concreto, en estos momentos, implica solamente introducir la palabra precisa en un buscador informático y en segundos se dispone de millones de datos relacionados con lo solicitado. La información no es el problema de nuestra sociedad, lo es la capacidad de discernimiento referida a la enorme cantidad de información recibida.

Es hora de avanzar sin miedo, de progresar en métodos, organización, evaluación, contenidos, metas realmente significativas para el sistema que lo sean también para la población. Si no se consigue un modelo que capte el interés y despierte la curiosidad de quienes se forman en él, difícilmente resultará funcional para la vida que nos toca abordar en este tiempo cambiante, inseguro, con la incertidumbre como futuro.

Si la formación inicial del magisterio continúa llevándose a cabo con métodos tradicionales, el maestro, al llegar a su aula por primera vez, reproducirá lo que hicieron con él cuando ingresó en la escuela; es decir, cada maestro que se incorpora como nuevo docente retrocede veinte años con respecto a la fecha de su titulación. Sale de la carrera sin haber adquirido las competencias que actualmente se precisan para educar. Y así continuará si no cambian las cosas radicalmente.

Se necesitan competencias para el mundo actual

La educación debe garantizar la adquisición de competencias que aseguren a la persona el dominio sobre la toma de decisiones que deberá realizar día a día con cierta seguridad de acierto. Para ello no es válido un sistema memorístico y rutinario, creador de sujetos sin criterios propios ni independencia de juicio, sino otro que ayude a la autonomía y a la creatividad, con las que emprender la vida mejor para cada sujeto en cada circunstancia.

¿Tardaremos muchos años en tomar las decisiones necesarias? ¿Hasta cuándo estaremos haciendo perder el tiempo a las generaciones jóvenes? ¿Todavía no sabemos lo suficiente como para poner en marcha un sistema acorde con la realidad actual?

Esperemos que en esta tercera década del siglo XXI seamos capaces de adecuar la educación a las necesidades de la persona y de la sociedad.

Autor

1.        María Antonia Casanova

Profesora de la Universidad Camilo José Cela y Directora del Instituto Superior de Promoción Educativa (Madrid), Universidad Camilo José Cela

Cláusula de Divulgación

María Antonia Casanova no recibe salario, ni ejerce labores de consultoría, ni posee acciones, ni recibe financiación de ninguna compañía u organización que pueda obtener beneficio de este artículo, y ha declarado carecer de vínculos relevantes más allá del cargo académico citado.