dilluns, 11 de març del 2013

MATERIALS PER A LA CIUTADANIA GLOBAL, D'INTERMÓN OXFAM


"Lo que la humanidad necesita no son fronteras y reductos de prosperidad, sino personas constructoras de un vivir juntos próspero y digno para todo el mundo.""La educación para la ciudadanía global persigue la educación de ciudadanos y ciudadanas críticos, libres, justos y solidarios."

Una web d’Intermon Oxfam:



Intermón Oxfam a través de l'associació KAIDARA edita aquest llibre per ajudar al procés de transformació dels centres educatius.  
Centros educativos transformadores: ciudadanía global y transformación social
Descripción

Esta publicación parte de un proceso de investigación-acción participativa desarrollado en el seno de la comisión estratégica y de la Red de educadores y educadoras para una ciudadanía global. La pregunta que guía este proceso es: ¿qué prácticas debe tener un centro educativo para ser generador de transformación social en clave de ciudadanía global?

Llibre descarregable gràtis en PDF



dimecres, 13 de febrer del 2013

INFLACIÓN Y BURBUJAS. ¿LO DE SIEMPRE?

Universos paralelos. Realidad invisible. Gravedad repulsiva. Inflación eterna. Falso vacio.
La leche!
Entrevista de Punset  a Alexander Vilenkin con Buenafuente por ahí, orbitando. Fantástico!
"Som un somni espontani" o "podries ser el que volguèssis", seria el missatge? Per què no.

La part tres la poso amb l'enllaç perque no se'm puja. Deu ser una anomalia de l'espai-temps.


ISAAC ASIMOV I L'APRENENTATGE PERSONALITZAT

En aquest video Asimov defensa la possibilitat de l'aprenentatge pels propis interessos, la recerca dels propis impulsos i motivacions, el descobriment de les propies possibilitats i capacitats. Asimov era un visionari i veia molt clar el que hauria d'arribar a ser l'educació.


diumenge, 10 de febrer del 2013

MATEMÀTIQUES EN SALSA VERDA


Estem rebent actualment a la meva escola un assessorament en matemàtiques per treballar les, per, o a partir de les Competències Bàsiques. No sé perquè però em torna a sonar tot a succedani  de reforma i excuses per continuar posant per davant els continguts acadèmics com a mesura de totes les coses i de tots els desgavells socials i ideològics. És a dir, “más de lo mismo”.
Pel que sembla, després de la primera sessió, les propostes de canvi es basen en el treball indirecte de la realitat, a partir del treball amb les notícies i els missatges dels mitjans de comunicació, principalment, com a objectes de contingut neutre i per tant no analitzables des de la intencionalitat del missatge. Sense intenció crítica. Només com a excusa matemàtica. Com si el món fos una cosa neutra i els nombres i la representació de la realitat que ens atorguen fossin un pur decorat per practicar exercicis de pensament malabar. Entreteniment i intel·ligència en estat pur i immaculat, font de gaudi estètic i intel·lectual sense parangó.
No amb problemes reals, que afecten directament els infants sinó buscant excuses per treballar els continguts.
“El contingut és el que interessa”, és el missatge un altre cop actualitzat a partir del maquillatge i el decorat de les CCBB. Diguem-li X, francament, és igual com li diguis.
Jo crec que del que es tracta és de bussejar en la vida en directe i veure què ens ofereix. El medi, allò que envolta el nen físicament. Els nens sobretot toquen (manipulen, que diuen els mestres). Agafen, caminen, observen i transporten objectes.
Al que els hem d’ajudar és a fer-se preguntes, orals i escrites, sobre ells. Construir, reproduir, fer models amb fang, descriure, escriure, llegir, cercar,... Però sobre tot que sigui una vivència directa, no un exercici més o menys tret de dades reals, no un exercici de llibre amb un lleuger tint de vida real, sinó vida real, fets, observacions, comprovacions, recreacions, participacions.
Josep Callís ho entén força bé.  35 39 encara no.
Intentaré mostrar-te exemples del que vull dir, senyora matemàtica-vull-quedar-bé-amb-tothom, possibilista-super-responsable que fa el que pot i no està obligada a més i acaba per perdre el nord entre les teranyines del manteniment de l’estatu quo.

Algunes propostes per treballar la realitat utilitzant les mates com a eina d’expressió i explicació: (s’entén que són els nens els que les han de dur a terme)
·        Preparar una sortida amb tot el que comporta: gestió del transport, els preus, les activitats,...la distància i el recorregut a fer en un plànol. Gastos de transport i de manteniment (menjar). Què aprendrem i com?
·        Fer un dibuix lineal d’un paisatge.
·        Construir formes i dibuixos geomètrics, per exemple a partir de formes donades o de definicions geomètriques com la mediatriu i la bisectriu.
·        Identificar formes geomètriques a l’entorn i intentar reproduir-les en un paper amb estris com regles, escaires, cartabons, mesuradors d’angles, compàs,... però també sense: amb un llapis i un cordill, per exemple, com feien els antics egipcis.
·        Organitzar activitats comercials per recollir diners per activitats de la classe: publicacions, colònies, actes solidaris,...
·        Fer una estadística d’un partit de basquet o de futbol: punts de cada equip, anotadors, faltes personals, tirs lliures llençats, ...
·        Com construir l’octàgon d’un senyal d’stop?
·        Com es reparteixen els nombres de les cases en un carrer i perquè?
·        Perquè els preus de molts articles acaben en nombres com 5 o 9, especialment 95 i 99?
·        Tot el que fa referència a mesuraments, especialment de distàncies, però també de temps, pes, capacitat, volum,...Per exemple quines quantitats i pesos s’han d’utilitzar per fer un plat determinat, per exemple crepes de xocolata, pa amb tomata i formatge o lluç en salsa verda? Quant pesa el pa i com es calcula? Com es calculen mesures en diferents oficis?
·        La mesura del temps: perquè els calendaris tenen setmanes i mesos? Que signifiquen i d’on surten aquests conceptes? Perquè varien els mesos de l’any i d’on provenen els seus noms? Investiga la història del calendari i dels altres calendaris de la història. Perquè el temps del rellotge va de seixanta en seixanta? Segons, minuts, hores. Quina és la seva història? Perquè les hores es posen amb nombres romans?...

  •  Música de pel·lícula: Què són 16 pans, 3 pirulins i 1 donut?
  • Quant gasten les bombetes de casa teva? Què podries fer amb els diners que estalviessis amb una bona utilització de la llum?
  • Fes un seguiment del percentatge de la disminució del nombre de les teves faltes ortogràfiques utilitzant alguna metodologia de millora de l'ortografia, com la de Daniel Gavarró, per exemple.
  • Quant paper s'utilitza a l'escola i què representa en arbres i superfície arbrada (boscos). Proposta d'alternatives per disminuir el consum, reutilitzar i reciclar.
  • Comptar les fulles d’un arbre, un problema impossible?
  • Mesurar l’alçada d’un arbre. Mesures per comparacions.
  • El valor de les coses. Quant costa fer un menú de l’escola per un nen?
alguns exemples de preguntes dins aquest projecte: http://phobos.xtec.cat/creamat/videomat/?page_id=7
(tot i que cal dir que moltes d'elles manquen d'arrelament als interessos i la realitat viscuda dels nens i són més exercicis intel·lectuals, un altre cop, que una altra cosa)
S'accepten opinions fonamentades...

dilluns, 4 de febrer del 2013

ESCORANDO A BABOR

http://marat-asaltarloscielos.blogspot.com.es/
Anàlisi de la situació política a Espanya
http://marat-asaltarloscielos.blogspot.com.es/2013/02/descomposicion-de-regimen-politico-sin.html

Cuando la trama Gürtel parecía haber sido apagada con la salida de Camps del escenario político, rebrota ahora un asunto que tras el abandono de militancia del afectado había ido a medio gas. Me refiero al caso Luis Bárcenas y sus sobre-sueldos a dirigentes del PP, como parte de la citada trama. Un sector de la opinión publicada, que no pública, y otro de los partidos sistémicos han querido reducir el asunto Bárcenas en algo así como una corrupción por aceptar dinero de un presunto corrupto, el señor Bárcenas.

Absurdo e indecente planteamiento que consiste en intentar hacernos creer que al señor Bárcenas se le fue la pinza y se dedicó por su cuenta y riesgo a repartir estampitas o billetitos en sobre a cambio de nada.

Si eso hubiera sido así, el señor Bárcenas no sería otra cosa que un filántropo bienintencionado y el único delito de los dirigentes del PP hubiera sido no declarar al fisco estos “extras”. Por eso algunos de ellos se han adelantado rápidamente a señalar que declararon el dinero de los sobres.

La realidad es que el comisionista Bárcenas se dedicaba a repartir sobres a dirigentes del PP en agradecimiento de acciones realizadas o futuras en intereses de las empresas que rellenaban los sobres. Algunos lo dijimos desde el primer momento y ahora empiezan a salir nombres de las mafias de la construcción que actuaron de mecenas de los dirigentes del PP a cambio de concesiones y contratos de la administración con esas grandes corporaciones capitalistas del ladrillo. Pero hay mucho más y quedarse sólo en un sector...
(...)
En cualquier caso estamos ante una situación que puede acabar con el gobierno del PP, cosa muy deseable para la clase trabajadora, que es la que sufre los desmanes y la ruindad de sus políticas de recortes sociales, salariales y de despido libre y casi gratuito, mientras por otro lado beneficia al mundo empresarial con toda la energía de su voluntad: justificación de todos los EREs, reforma laboral aún peor que la del PSOE, ayudas al sector del automóvil, la banca o las eléctricas,...a cambio de nada. De nada no, ya sabemos de qué. Al fin y al cabo, benefician a su clase. 
(...)
Pero la pregunta que no puedo evitar hacerme es por qué, por qué en este momento, a quién beneficia y cuál es el objetivo de tanta garganta profunda pública y de este ímprobo esfuerzo de los medios del capital por aportar transparencia a la política cuando los principales responsables de hacerlo, los partidos, no lo han hecho.
(...)

EL EXPOLIO SOCIAL DEL QUE NO SE HABLA

Excel·lent article d'en Vicenç Navarro sobre la injusta repartició de la càrrega fiscal sobre rics i pobres, és a dir, sobre l'espoli d'una minoria (el capital) sobre la majoria (el proletariat).
...
En este artículo quiero centrarme en la existencia de un expolio del cual ni los nacionalistas de los dos lados del Ebro ni nadie más están hoy hablando, ni en Catalunya ni en España. Es el expolio de una minoría -lo que solía llamarse la burguesía financiera e industrial- al resto de la población, y que está ocurriendo a lo largo de todo el territorio español, incluyendo Catalunya. Tal minoría no está contribuyendo al Estado (tanto central como autonómico) lo que contribuyen todos los demás. Si pagara al Estado lo que pagan todos los demás, la cifra resultante para toda España sería de más de 30.000 millones de euros al año, con lo cual podríamos haber evitado hacer todos los recortes de gasto público y social que están dañando de una manera muy acentuada el bienestar y calidad de vida de la mayoría de la población en general y de las clases populares en particular, tanto en Catalunya como en el resto de España...

llegir article sencer