Carta als reis
Estimats reis d’orient:
Permeteu-me que us digui una cosa abans que res: com no em porteu el que demano us segrestaré els camells i els faré beure l’aigua a xupitos, llençaré pedres a l’estrella de Nadal fins que es trenqui i no trobeu el camí de tornada, cantaré havaneres en contes de cançons de Nadal, us incoaré un expedient disciplinari que s’hi cagarà la gossa i li diré a tothom qui sou en realitat. Dit això i sense cap tipus d’acritud passo a descriure els meus desitjos:
- Que hi hagi pau i bona voluntat entre els homes a la terra.
- Que tinguem la raó de tant en tant (però només de tant en tant).
- Que ens escoltin quan tinguem ganes de dir alguna cosa (i sapiguem escoltar).
- Que no parlem per parlar.
- Que ens partim la caixa de riure.
- Que no ens faci vergonya plorar.
- Que res no ens sembli massa greu, ni massa seriós, ni massa important, ni massa urgent.
- Que se’ns obrin els ulls i sapiguem veure les coses importants i fruir el moment.
- Que ens quedi algun lloc salvatge on apartar-nos de tant en tant.
- Que la sinceritat sigui un valor en alça.
- Que tornem a ser nens, cada dia una estona.
- Que no ens falti la carta dels reis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada