Un nen anava per la ribera del riu quan va veure un blauet agafat en una branqueta d’un arbre sobre el riu. Es va quedar allà aturat, mirant-lo simplement, meravellat pel meravellós, i el va veure cabussar-se en l’aigua com una fletxa, fallar i tornar a intentar-ho fins a sortir-ne amb un petit peixet al bec. Va aprendre a estar-se ben quiet, a mirar en silenci, a pensar sense paraules i a traduir a preguntes els seus pensaments més tard: com s’ho fa el blauet per veure sota l’aigua i agafar una cosa tant esmunyedissa com un peix amb les petites pinces que són el seu bec? I perquè té aquests colors tant llampants? i perquè crida sempre mentre vola arran d’aigua? I que fa quan el riu està contaminat i no queden peixos a les seves aigües?, etc, etc, etc.
Sóc en Toni Mariné Sanz. Si has arribat aquí potser voldràs trobar alguna cosa interessant o amb la que et puguis trobar identificat. Tot és possible!. Jo sóc un mestre de primària i també un naturalista primari o aficionat. En aquest bloc publicaré les reflexions que em venen al cap sobre aquests dos temes, principalment. Espero que trobis alguna cosa de profit.
dilluns, 12 de desembre del 2011
PEDAGOGIA D'UN BLAUET
Etiquetes de comentaris:
articles propis,
contes i metàfores educatives,
educació ambiental,
natura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada