Quina és la funció
de l’escola? Què hi venen a fer els nens a l’escola?. No què hi pretenem
nosaltres, ni què volem o ens agradaria o pensem que fora bo o què és el que
els hi demanarà la societat el dia de demà. Sinó quina és la funció vital que
compleix l’escola, en relació amb els nens. Quines oportunitats els obre?
L’escola ha de ser
un centre de descobriments, en primer lloc. La infància és territori de la
curiositat i aquesta curiositat necessita ser tinguda en compte, acotxada i
estimulada, per tal que el nen la identifiqui com el camí natural cap al món i
la seva autonomia. Per tal que descobreixi el seu camí, les seves qualitats i
el seu perquè com a persona (no simplement poder trobar un treball quan sigui adult,
com es pretén des del model actual d’escola, sense aspiracions). Perquè trobi
allò que el motiva, en definitiva, els seus somnis, si se’m permet.
L’escola ha de ser
també el lloc on es permet la “construcció de coneixements”. Cada nen ha de
construir els seus coneixements des de l’experiència i la interacció amb el
món, inventant-se el seu currículum des del seu passat i cap al seu futur,
prenent part en el procés decisori i definint la ruta a seguir. La raó de ser
de la vida humana és en bona mesura construir coneixements nous. La necessitat
dels coneixements vells no ens ha de fer perdre de vista que el que ens fa
tirar endavant i donar-li un sentit al que hi fem és avançar i aportar alguna
cosa nova al món, per petita que ens sembli.
L’escola ha de fomentar
l’esperit crític, la confiança, la democràcia participativa, l’assumpció dels
errors com a part del procés d’aprenentatge i creixement, el risc, el dubte, la
presa de decisions (tant i tant oblidada), el treball i l’autogestió, la
responsabilitat amb els propis compromisos i amb els companys.
L’escola ha de ser
un lloc de trobada entre iguals, és cert, però entenent aquest iguals com a
dins de la infància, permetent una relació més laxa entre grups d’edat, i també
intergeneracional, amb adults de diferents trams d’edat, des de joves a vells.
I l’escola ha de
ser un centre d’acollida i de compromís per la igualtat.
Quins desavantatges
té l’escola? Doncs, en primer lloc la massificació. De la relació espontània
entre iguals en petit grup passem a la relació forçada en gran grup i de forma
gairebé exclusiva amb nens de la mateixa edat, la qual cosa no és ni de bon
tros el més natural i agreuja els problemes de convivència donat el xoc amb les
mateixes limitacions evolutives i el compartir espai i interessos amb un grup
gran vigilat, tutelat o guiat per un adult.
Altre handicap és
la divisió del temps en compartiments estancs on es tracten tasques alienes als
interessos directes dels nens i classificades segons categories superiors,
externes a ells mateixos i imposades des del món adult i des de certa visió
utilitarista i graduada. Les assignatures es classifiquen de forma implícita
segons la seva pretesa importància per la vida adulta segons un barem universal
imposat per les necessitats de la industrialització, des de les matemàtiques i
la lectura i escriptura fins a la plàstica, la música i la dansa al final de
tot. Aquestes assignatures són a la pràctica compartiments estancs sense cap
mena de relació entre elles i tractades com d’importància cabdal i
indiscutible, amb tot un seguit de “coses” que els alumnes (receptors passius
dels coneixements) han de saber al final del curs: els continguts. El curs
acaba sent com un caneló farcit a petar de continguts, quants més millor, com
un gall d’indi pel dia de Nadal, vaja. D’aquesta manera no queda cap fissura
per a la participació de l’alumnat en la presa de decisions i no es pot tractar
el currículum des de la diversitat i en funció de la diversitat.
Un altre pega de l’escola
és que no és un lloc on es formen ciutadans lliures per una societat
democràtica perquè no fomenta la participació, la presa de decisions ni la
discussió, argumentació i el consens. No es practica l’elecció de continguts ni
el respecte als propis interessos.
Una altra és que tampoc
no es treballa des de la pràctica. No es posen a proba de forma sistemàtica ni
suficient en el medi proper les decisions preses ni els coneixements i
habilitats.
La excessiva
compartimentació i la manca d’atenció individualitzada fan que no es respectinn
els ritmes d’atenció dels infants ni els individuals. No hi ha estones de
descans i activitat física suficients entre activitats.
No es té en compte
la importància cabdal de l’activitat física en el desenvolupament i en les
estones d’activitat dels nens.
No hi ha una
consideració suficient ni una progressió de les activitats de motivació abans
de cada activitat. S’ha d’investigar més sobre la motivació i promoure una
utilització intensiva de la motivació com a eix de les activitats.
No es tracta el joc
com a l’element central d’activitat formativa dels nens i nenes, quant a
oportunitat d’assaig de moltes de les habilitats i com a element motivador propi
de l’etapa.
...
