S’atribueix a Albert Einstein la frase: “És un miracle que la curiositat pugui sobreviure a l’educació formal”.
L’educació formal és l’educació dels clixés preestablerts, de les receptes de
sempre, de la competició memorística tapadora de la social, de l’activisme
exacerbat i dirigit que no dona peu a la participació de l’alumnat ni a la
reflexió veritable . És necessari fer un gir a l’educació en funció dels
individus per a que tingui un sentit vertader. L’educació institucional ha
d’atendre la individualitat per ser significativa, per afrontar els nous reptes
com a societat, per donar resposta a les capacitats de cadascú i per tenir un
sentit com a formadora i alliberadora de l’home i garant de la democràcia, els
drets humans i la igualtat.
Algunes formes de guanyar aquest assalt a l’educació
formal són purament metodològiques, com la que presento ara, tot i que
necessiten de canvis en l’organització de l’escola. Cal buscar espais i temps
per a la funció tutorial individual o en petit grup. Cal buscar la manera de
fomentar i propiciar les sortides com a eix de les activitats, fomentant la
participació dels familiars com a acompanyants, per exemple. Cal fomentar una
actitud d’intercanvi i interacció entre tots els membres de la comunitat
educativa, començant per activitats compartides entre cursos, tallers
internivells, apadrinaments, sessions de “especialitats” amb cursos barrejats,
guies d’aprenentatge, alumnes tutors,...I, per suposat, cal explicar i
involucrar en els canvis als pares i mares per arribar tots junts, cal fomentar
la seva participació.
Aquesta proposta concreta té com a objecte aprofundir
en l’autonomia dels alumnes quant a protagonistes dels seus interessos. Busca
fomentar i deslliurar la curiositat com a eina base de treball.
QUE VOLS SABER?
Cada nen té una llibreta de preguntes on pot apuntar
allò que li sembla interessant durant les sortides, les activitats d’observació
i d’experimentació a l’escola o qualsevol altra activitat que impliqui reflexió
(veure un audiovisual, cuinar una recepta, apadrinar un nen a l’escola,…) i
quines preguntes es formula al respecte. S’ha de formular al menys una pregunta
de cadascuna de les activitats realitzades. Al final del dia o de la setmana ha
d’escollir quines de les preguntes o qüestions obertes li interessen més i a
quina o quines vol dedicar el seu temps, fent una estimació del temps que hi
vol dedicar i si creu que resulta factible. A través de la formulació de
preguntes, dubtes, propostes i hipòtesis de treball i de la seva gestió per
resoldre-les i aconseguir els seus objectius
l’alumne s’anirà acostumant a dur a terme propostes d’investigació que
han de ser fonamentalment de tipus pràctic: com puc fer pa a casa?, es possible
construir un vaixell teledirigit?, quant de temps viuen les papallones?, Qui contamina el meu riu?, com fan una
maqueta els arquitectes?, … També es poden compartir investigacions i projectes
de forma que diversos alumnes formin part d’un mateix, però no de forma
obligada i sempre raonant què els ha fet coincidir en els interessos.
D’aquesta manera, estimulant la formulació de
preguntes amb cada imput d’entrada d’informació, es fomenta l’esperit crític,
el pas a l’acció, la formulació d’hipòtesis i el plantejament acurat i
sistemàtic de les investigacions i projectes, de forma que es treballen les
competències bàsiques de forma natural. Ser
i actuar de manera autònoma, Pensar i comunicar, Descobrir i tenir iniciativa,
Conviure i habitar el món, aquestes són les finalitats del
currículum competencial i que només es fan paleses des de la pròpia gestió dels
interessos i els aprenentatges.
Per a cada projecte s’ha
d’emprar una llibreta, que fins i tot pot ser construïda pel propi nen/a. També
podria ser que el nen/a disposes d’una Tablet
on pogués fer carpetes amb els seus projectes i buscar per internet,
comunicar-se amb els companys o amb altre gent, descarregar documents, fotos,
etc.
“Arreu on vaig
hi ha formes per veure, sons per escoltar, que mereixen ser escoltats,
preguntes que floreixen, respostes que em demanen. Qui sóc si
no em pertorben?, i si no les escric, com emergeixen, doncs, els pensaments?.
Atura’t a cada
batec del teu cor i esgrimeix la teva mirada com si fos una espassa.”
(Cita de “El medi litoral a Cubelles, proposta d’investigació”.
Treball inèdit de l’autor del blog: A.M.)