Estem
rebent actualment a la meva escola un assessorament en matemàtiques per
treballar les, per, o a partir de les Competències Bàsiques. No sé perquè però
em torna a sonar tot a succedani de
reforma i excuses per continuar posant per davant els continguts acadèmics com
a mesura de totes les coses i de tots els desgavells socials i ideològics. És a
dir, “más de lo mismo”.
Pel que
sembla, després de la primera sessió, les propostes de canvi es basen en el
treball indirecte de la realitat, a partir del treball amb les notícies i els
missatges dels mitjans de comunicació, principalment, com a objectes de
contingut neutre i per tant no analitzables des de la intencionalitat del
missatge. Sense intenció crítica. Només com a excusa matemàtica. Com si el món
fos una cosa neutra i els nombres i la representació de la realitat que ens
atorguen fossin un pur decorat per practicar exercicis de pensament malabar.
Entreteniment i intel·ligència en estat pur i immaculat, font de gaudi estètic
i intel·lectual sense parangó.
No amb
problemes reals, que afecten directament els infants sinó buscant excuses per
treballar els continguts.
“El
contingut és el que interessa”, és el missatge un altre cop actualitzat a
partir del maquillatge i el decorat de les CCBB. Diguem-li X, francament, és
igual com li diguis.
Jo crec
que del que es tracta és de bussejar en la vida en directe i veure què ens
ofereix. El medi, allò que envolta el nen físicament. Els nens sobretot toquen
(manipulen, que diuen els mestres). Agafen, caminen, observen i transporten
objectes.
Al que
els hem d’ajudar és a fer-se preguntes, orals i escrites, sobre ells.
Construir, reproduir, fer models amb fang, descriure, escriure, llegir,
cercar,... Però sobre tot que sigui una vivència directa, no un exercici més o
menys tret de dades reals, no un exercici de llibre amb un lleuger tint de vida
real, sinó vida real, fets, observacions, comprovacions, recreacions,
participacions.
Intentaré
mostrar-te exemples del que vull dir, senyora
matemàtica-vull-quedar-bé-amb-tothom, possibilista-super-responsable que fa el
que pot i no està obligada a més i acaba per perdre el
nord entre les teranyines del manteniment de l’estatu quo.
Algunes
propostes per treballar la realitat utilitzant les mates com a eina d’expressió
i explicació: (s’entén que són els nens els que les han de dur a terme)
·
Preparar una sortida amb tot el
que comporta: gestió del transport, els preus, les activitats,...la distància i
el recorregut a fer en un plànol. Gastos de transport i de manteniment
(menjar). Què aprendrem i com?
·
Fer un dibuix lineal d’un
paisatge.
·
Construir formes i dibuixos
geomètrics, per exemple a partir de formes donades o de definicions
geomètriques com la mediatriu i la bisectriu.
·
Identificar formes geomètriques a
l’entorn i intentar reproduir-les en un paper amb estris com regles, escaires,
cartabons, mesuradors d’angles, compàs,... però també sense: amb un llapis i un
cordill, per exemple, com feien els antics egipcis.
·
Organitzar activitats comercials
per recollir diners per activitats de la classe: publicacions, colònies, actes
solidaris,...
·
Fer una estadística d’un partit
de basquet o de futbol: punts de cada equip, anotadors, faltes personals, tirs
lliures llençats, ...
·
Com construir l’octàgon d’un
senyal d’stop?
·
Com es reparteixen els nombres de
les cases en un carrer i perquè?
·
Perquè els preus de molts
articles acaben en nombres com 5 o 9, especialment 95 i 99?
·
Tot el que fa referència a
mesuraments, especialment de distàncies, però també de temps, pes, capacitat,
volum,...Per exemple quines quantitats i pesos s’han d’utilitzar per fer un
plat determinat, per exemple crepes de xocolata, pa amb tomata i formatge o
lluç en salsa verda? Quant pesa el pa i com es calcula? Com es calculen mesures
en diferents oficis?
·
La mesura del temps: perquè els
calendaris tenen setmanes i mesos? Que signifiquen i d’on surten aquests
conceptes? Perquè varien els mesos de l’any i d’on provenen els seus noms? Investiga
la història del calendari i dels altres calendaris de la història. Perquè el
temps del rellotge va de seixanta en seixanta? Segons, minuts, hores. Quina és
la seva història? Perquè les hores es posen amb nombres romans?...
- Música de pel·lícula: Què són 16 pans, 3 pirulins i 1 donut?
- Quant gasten les bombetes de casa teva? Què podries fer amb els diners que estalviessis amb una bona utilització de la llum?
- Fes un seguiment del percentatge de la disminució del nombre de les teves faltes ortogràfiques utilitzant alguna metodologia de millora de l'ortografia, com la de Daniel Gavarró, per exemple.
- Quant paper s'utilitza a l'escola i què representa en arbres i superfície arbrada (boscos). Proposta d'alternatives per disminuir el consum, reutilitzar i reciclar.
- Comptar les fulles d’un arbre, un
problema impossible?
- Mesurar l’alçada d’un arbre. Mesures
per comparacions.
- El valor de les coses. Quant costa
fer un menú de l’escola per un nen?
alguns
exemples de preguntes dins aquest projecte: http://phobos.xtec.cat/creamat/videomat/?page_id=7
(tot i que cal dir que moltes d'elles manquen d'arrelament als interessos i la realitat viscuda dels nens i són més exercicis intel·lectuals, un altre cop, que una altra cosa)
S'accepten opinions fonamentades...