Tenim
a classe unes col·leccions de contes que llegim de forma més o menys
sistemàtica cada tarda, durant mitja hora, l’hora de lectura. Per dir la
veritat, no sempre llegim les històries dels llibres; sovint llegim altres
coses: papers per entregar a casa, històries fetes pels propis nens o portades
de casa per ells, imatges, pòsters, anuncis, notícies,...
L’altre
dia, però, vam començar un llibre de lectura dels que tenim a la classe on
parlava de viatjar per tots els països del món escollint de forma aleatòria la
destinació. En acabat el capítol del dia vaig proposar als alumnes que
escollissin un país del món a partir d’un atles que tenim a classe, bé per
preferència personal, bé aleatòriament. A partir de l’elecció del país havien
de buscar el continent en el que es troba, la capital, les llegües pròpies, la
moneda, la població i alguna curiositat o dada que els cridés l’atenció d’aquell
país. Vaig trobar que, de forma bastant general, ignoraven els continents del
món, cosa que em va sobtar perquè ho donava per sabut (una prova més de les
coses que arribem a pressuposar els mestres sobre el que saben o no els nostres
alumnes). Així que, al dia següent, quan han començat a explicar el que han
trobat de cada país i a buscar-los en un mapa de països a la PDI, hem acabat la
sessió buscant una cançó sobre els continents i ha resultat ser una gran idea:
la cançó els ha encantat i en sortir de classe tothom la cantava. Segur que s’han
aprés els 4,5,6 o 7 continents.
Així,
una activitat que ha sortit com a referència d’un llibre, ha acabat donant-li
més sentit a la pròpia lectura i ampliant el seus horitzons sense haver de forçar
límits curriculars, servint d’animació lúdica a través de la música.
