Pocs animals hi ha tan esquius, ràpids, actius, fugisers, remots, amagats de la nostra observació com les llúdrigues. Però vet aquí que, de vegades, un racó de món fa visible l'invisible i l'espectacle es fa realitat. Dissabte 1 de febrer, tres llúdrigues jugant i pescant al Fluvià, a escasos 10 metres de distància sense que manifestessin cap por ni cap recança a la meva matinera presència. De vegades les condicions es conjuguen per proporcionar-nos moments màgics com aquest, que mai no oblidaré malgrat no tenir més fotos que les imatges que vaig guardar dins la meva memòria orgànica i etèria, però malgrat tot memòria. Sense interposar cap aparell, excepte els binòcles, l'instant es fa més present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada