LA TIRANIA DE WASSAP

Com si no hi hagués demà, la gent s’entrega a la comunicació contínua i sense punts. No hi ha finals de conversa. Com si no hi hagués demà tot ha de ser ara i tot és comunicació. Tot és boca-orella. Tot és: “passa-ho”. Aquest instrument, més que les xarxes socials, transforma la ecologia de les relacions humanes i la trastorna, la fa insostenible.  Per a mi, Wassap introdueix alguns factors deslleials en la comunicació entre persones. No té fi, és una conversa sempre oberta, sempre possible, sempre reclamable. I segon, permet saber als altres si t’has connectat a l’aplicació, si has llegit els seus missatges, si l’has bloquejat,... I més coses. Dóna peu a fer de la comunicació una dependència. El mòbil reclama l’atenció amb els missatges d’una manera contínua, donat que els interlocutors es multipliquen, s’obren grups nous i les relacions romanen obertes. I tancar-les és una operació delicada, donat que es pot interpretar com una manca d’afinitat. També permet i el que és pitjor, t’obliga a fer de “voyeur”, mirar les converses alienes dins d’un grup. No manté la privacitat: a partir del moment que et descarregues el programa avisa a tots els teus contactes que ja tens la possibilitat de utilitzar-ho i tothom pot obrir una conversa amb tu, com si apareguessis al seu costat. Per altra banda, es fa per escrit, tot i la possibilitat d’enviar gravacions, etcètera, i això suposa canviar les regles de la conversa cara a cara. La informació que es dona està molt filtrada i no suposa cap tipus de compromís real ni deixa traslluir l’estat de l’interlocutor. No hi ha cares ni gestos ni emocions de veritat. Les emoticones són un substitut irreal. És com comunicar-se amb la boca tapada. O amb les mans lligades a l’esquena. O tot plegat.

En resum, produeix un món sense privacitat, sense intimitat, continu en les comunicacions però discontinu en els propis assumptes, depenent, malfiat, insincer, banal i socialment eixordat, saturat de comunicació mundana i superficial. Fomenta la desconcentració i el destrobament amb un mateix. Pot arribar a ser pervers, un tirà que reclama la seva dosi sempre creixent d’atenció, cada cop menys significativa i més mecanitzada, respondre mecànicament, amb quatre emos. I es converteix en poc menys que imprescindible: no ets ningú o ets un dinosaure risible si no tens l’aplicació. De servidor a esclavitzador, així és el Wassap. Sota l’excusa de la pretesa llibertat que dona i amb la que és utilitzat, la llibertat d’escollir, s’amaga un instrument amb uns paràmetres de funcionament totalment deslleials i nous, que degrada la comunicació i la tiranitza, que ens converteix a tots en abocadors de missatges i ens consumeix el propi temps com una plaga de tèrmits es menja la fusta podrida.

Veure també aquest altre post al respecte:
http://enbuscadelsentitperdut.blogspot.com.es/2013/10/anti-wassap.html
i també aquest:
http://espacioservisoci.blogspot.com.es/2015/01/necesitamos-espacios-para-el-desenchufe.html
o aquest altre
http://www.heraldo.es/noticias/suplementos/2015/06/08/infoxicados_365524_314.html