Contes, contes i més contes. Ja deia Einstein, preguntat per una mare sobre com fer-ho perquè el seu fill fos més intel·ligent: "Si vol que el seu fill sigui intel·ligent, expliqui-li contes. I si vol que sigui encara més intel·ligent...expliqui-li més contes."
Els contes de l’Àfrica és un projecte de recopilació
i recuperació d’una etapa amb la meva filla Àfrica: dels 3 als 10 anys
aproximadament, i d’un procés: el d’explicar contes inventats improvisats abans
d’anar a dormir.
Explicar contes abans de dormir era un fenomen
festiu, una aventura, un espai esperat i plaent, tant per a la meva filla com
per a mi, i sovint s’allargava més del necessari o més del que semblaria
raonable, explicant fins a tres i quatre o cinc contes inventats.
El procés d’invenció i narració d’aquests contes era
divers i anava canviant al llarg del temps. El dormitori era a les fosques, amb
la llum oberta del passadís i l’Àfrica era estirada al seu llit i jo assegut
als peus del mateix, amb el cap recolzat a la paret. També podia ser que
l’Àfrica posés el seu cap sobre la meva panxa mentre jo explicava. De vegades
li feia dir un títol, o una paraula o dir-me sobre què volia que anés el conte
o la feia participar entre mig de la història i decidir com volia que continués.
Altres vegades m’ho inventava jo sencer.
Recordo que els contes tenien temporades. La
temporada dels contes de la Maria Sarmentla Maria Sarment ,que
vivia en una casa amb dos gatets, es trobava amb una sèrie de desventures que
sovint feien que acabés volant pels aires i l’haguessin de rescatar.
També hi havia els contes dels contes. M’explico:
contes on el protagonista o un dels desencadenants principals de l’acció era un
conte. Per exemple: “El conte del conte remullat” o “El conte del conte
amagat”. En ells el protagonista era un nen o una nena que tenien una trobada
particular amb un conte.
També hi havia els contes modificats de contes
tradicionals, per exemple contes modificats arrel dels tres porquets o de la
caputxeta i el llop o fins i tot de llegendes com la de Sant Jordi, on la
protagonista era la princesa Margarida i no pas el cavaller Sant Jordi, que
només tenia un paper subsidiari.
Aquests són els seus contes. Els nostres contes. Un
espai compartit i un procés viscut de forma compartida, cooperativament,
espontàniament, per donar lloc a mons de fantasia i felicitat on l’important
era passar-s’ho bé i passar una estona junts.
No tots els contes van acabar sent escrits, només uns quants. Aquesta és la mostra d’aquells contes.
