Entre la distància reflexiva, comparativa, meditativa i el cabussament a la realitat, a la immediatesa, a la lluita contra els elements i per la supervivència del jo... està el joc d'educar.
Educar consisteix en canviar el punt de vista dels alumnes per que descobreixin coses noves allà on pensaven que no n'hi havia.
Proporcionar exemples sobresortints de la cultura, propiciar les provatures (sense haver-les de classificar en encerts o errors), fomentar el coneixement i la crítica de la realitat, l'expressió de les idees, dels sentiments i de les històries personals, ajudar a aprofundir en el sentit de les coses. Lluitar per la seva des-banalització, per trobar la transcendència, gran o petita a cada acte. Buscar l'apropiació de la cultura com un bagatge propi i personal, a partir de la reconstrucció, la recreació, l'explicació i la creació pròpies.
Posem un exemple:
Buscar metàfores i altres recursos literaris pot ser un paradigma del que pot ser l'acció educativa. A primer cop d'ull pot semblar una cosa fàcil, un simple exercici donat pel mestre com una tasca més de les moltes proposades a l'escola, consistent en assumir una definició donada i jugar a associar paraules i conceptes de forma més o menys encertada... i tòpica.
Però per entende què és una metàfora necessitem realment tota la panòplia de recursos i habilitats esmentats al principi de l'article:
- Disposar de bons i variats exemples literaris de metàfores.
- Identificar les metàfores com a recurs expressiu.
- Comprovar el funcionament de les mateixes a partir de la identificació amb les possibles causes de la seva utilització, posant-nos a les sabates de qui va escriure allò.
- Identificar les metàfores amb experiències vitals.
- Motivar amb la intencionalitat de la expressió d'idees i sentiments autèntics, relacionats i lligats amb la pròpia experiència.
- Ajudar a formar les primeres metàfores partint de l'expressió d'experiències profundes, significatives i particulars, que hagin marcat d'alguna manera les seves vides, per poder extreure creacions vives i particulars, representatives de cadascú, de la pròpia realitat.
- Practicar les metàfores amb la connexió profunda de les pròpies vivències i qualitats expressives, donant forma a un món propi i a una capacitat expressiva i associativa que va més enllà de la creació literària per constituir-se en una característica autèntica de la pròpia personalitat i la seva expressió. En una ajuda a l'enteniment del món a partir de les comparacions amb diferents elements i el descobriment de diferències i igualtats insospitades entre ells.
- Estendre aquesta pràctica a totes les accions educatives i donar-li un lloc propi en elles.
- Tornar a identificar metàfores literàries dels companys, analitzant-les i extraient el subjecte de cadascuna.
- Ajudar d'altres a desenvolupar aquestes capacitats d'expressió i auto-coneixement.
- Identificació de metàfores a la ciència, les matemàtiques, l'art i altres llenguatges i fonts de coneixement i valorar-los pel que tenen d'apropiació i interiorització i comprensió d'idees complexes.
- Reconèixer i reconèixer-se en aquest joc entre observar i actuar que es la creació de metàfores. Ser autor i actor, pescador i peix, Lluna i Terra... amb la finalitat d'establir un joc real i lúdic, un diàleg fluid i gràcil, relaxat, entre el jo i la realitat, entre el "jo" i el "no jo", cercant, navegant entre els punts de contacte, les illes i arxipèlags i per fi les costes i l'interior d'aquestes dues versions del món.
Revifant la consciència i el sentit de la sorpresa i el descobriment, trobant noves portes i canals cap a la realitat i els seus significats.
Un exemple de metàfora: "La gent sempre vol redimir-te a la seva veritat".
i una altra més: "L'única broca eficaç per foradar la societat i provocar canvis és l'exemple".
Les dues són meves.
Un exemple de metàfora: "La gent sempre vol redimir-te a la seva veritat".
i una altra més: "L'única broca eficaç per foradar la societat i provocar canvis és l'exemple".
Les dues són meves.
