dilluns, 27 d’abril del 2015

METÀFORES, ENTRE L'OBSERVAR I L'ACTUAR.

Entre la distància reflexiva, comparativa, meditativa i el cabussament a la realitat, a la immediatesa, a la lluita contra els elements i per la supervivència del jo... està el joc d'educar.
Educar consisteix en canviar el punt de vista dels alumnes per que descobreixin coses noves allà on pensaven que no n'hi havia.
Proporcionar exemples sobresortints de la cultura, propiciar les provatures (sense haver-les de classificar en encerts o errors), fomentar el coneixement i la crítica de la realitat, l'expressió de les idees, dels sentiments i de les històries personals, ajudar a aprofundir en el sentit de les coses. Lluitar per la seva des-banalització, per trobar la transcendència, gran o petita a cada acte. Buscar l'apropiació de la cultura com un bagatge propi i personal, a partir de la reconstrucció, la recreació, l'explicació i la creació pròpies.
Posem un exemple:
Buscar metàfores i altres recursos literaris pot ser un paradigma del que pot ser l'acció educativa. A primer cop d'ull pot semblar una cosa fàcil, un simple exercici donat pel mestre com una tasca més de les moltes proposades a l'escola, consistent en assumir una definició donada i jugar a associar paraules i conceptes de forma més o menys encertada... i tòpica.
Però per entende què és una metàfora necessitem realment tota la panòplia de recursos i habilitats esmentats al principi de l'article:
  • Disposar de bons i variats exemples literaris de metàfores.
  • Identificar les metàfores com a recurs expressiu.
  • Comprovar el funcionament de les mateixes a partir de la identificació amb les possibles causes de la seva utilització, posant-nos a les sabates de qui va escriure allò.
  • Identificar les metàfores amb experiències vitals.
  • Motivar amb la intencionalitat de la expressió d'idees i sentiments autèntics, relacionats i lligats amb la pròpia experiència.
  • Ajudar a formar les primeres metàfores partint de l'expressió d'experiències profundes, significatives i particulars, que hagin marcat d'alguna manera les seves vides, per poder extreure creacions vives i particulars, representatives de cadascú, de la pròpia realitat.
  • Practicar les metàfores amb la connexió profunda de les pròpies vivències i qualitats expressives, donant forma a un món propi i a una capacitat expressiva i associativa que va més enllà de la creació literària per constituir-se en una característica autèntica de la pròpia personalitat i la seva expressió. En una ajuda a l'enteniment del món a partir de les comparacions amb diferents elements i el descobriment de diferències i igualtats insospitades entre ells.
  • Estendre aquesta pràctica a totes les accions educatives i donar-li un lloc propi en elles.
  • Tornar a identificar metàfores literàries dels companys, analitzant-les i extraient el subjecte de cadascuna.
  • Ajudar d'altres a desenvolupar aquestes capacitats d'expressió i auto-coneixement.
  • Identificació de metàfores a la ciència, les matemàtiques, l'art i altres llenguatges i fonts de coneixement i valorar-los pel que tenen d'apropiació i interiorització i comprensió d'idees complexes.
  • Reconèixer i reconèixer-se en aquest joc entre observar i actuar que es la creació de metàfores. Ser autor i actor, pescador i peix, Lluna i Terra... amb la finalitat d'establir un joc real i lúdic, un diàleg fluid i gràcil, relaxat, entre el jo i la realitat, entre el "jo" i el "no jo", cercant, navegant entre els punts de contacte, les illes i arxipèlags i per fi les costes i l'interior d'aquestes dues versions del món.
Revifant la consciència i el sentit  de la sorpresa i el descobriment, trobant noves portes i canals cap a la realitat i els seus significats.

Un exemple de metàfora: "La gent sempre vol redimir-te a la seva veritat".
i una altra més: "L'única broca eficaç per foradar la societat i provocar canvis és l'exemple".
Les dues són meves.

dijous, 16 d’abril del 2015

MAS BOMBILLAS, POR FAVOR.



La frase de Ghandi tiene implicaciones importantes y generalizables.
Mucha gente, la sociedad en general, asume la ley del más fuerte, el darwinismo social, como aplicable a las relaciones de trabajo e incluso extensible de alguna manera a las relaciones personales.
Pero un amigo nunca intentará apagar tu bombilla sino hacer que brille más.
Yo diría más: no es tu amigo quien no hace que tu bombilla brille más.No eres amigo si no haces brillar más su bombilla. 
Si fueramos por el mundo interesándonos de verdad por los demás sin juzgar y apoyándolos en aquello que desean, saldríamos todos ganando. 
Nuestra bombilla se retroalimenta de las de los demás.


diumenge, 5 d’abril del 2015

RICHARD GERVER

Richard Gerver
Entrevista

Los deberes no benefician a los niños

"La escuela no tiene que enseñar al niño cómo ser mandado sino cómo buscarse oportunidades"
Entrevista a richard gerver claves para la transformacion de la educacion

Les tres coses que he aprés


Introducció de Ken Robinson al llibre de'n Richard Gerver: "Crear hoy la escuela del mañana"




dissabte, 28 de març del 2015

DISPOSITIVOS


Todos los inventos humanos tienen algo de perversión, por lo de fáciles. Facilitan pero complican. Tendemos al exceso. La justa medida es una medida que se alcanza enseguida. Una medida muy justa. Somos todavia animales de bosque y refugio tosco. Nómadas. De equipaje escaso. Que son dominados, sobrepasados fácilmente por sus inventos y descubrimientos. Quiza deberiamos enseñar más a disfrutar las cosas sencillas, a simplificar, que a complicar. 

Los neolíticos descubren la palanca y el plano inclinado y no pueden evitar dedicar esfuerzos sobrehumanos a la construcción de monumentos megalíticos. Las pirámides egipcias otro tanto.

dijous, 26 de març del 2015

INTERNET I LA RECERCA A CEGUES

Sant Google és el referent de la recerca d'informació a Internet. Quant es demana als alumnes d'una escola o institut de fer un treball de recerca, sovint es tracta de posar al cercador el tema que es busca i, si es té voluntat i es volen fer bé les coses, contrastar la informació de diferents pàgines i fer un resum. Això quan, com passa moltes vegades, no es fa directament un retalla-enganxa amb el primer que es troba i avall. La informació està a Internet per saquejar-la i punt. Per traslladar-la. No per sospesar-la, mirar-la amb sentit crític i treure alguna conclusió pròpia. Si és cert que la informació ja està disponible a Internet, no és menys cert que aquesta disponibilitat  no justifica l'acceptació apriorística de la informació oferida. Tota informació és tendenciosa. És ideològica. I és només una visió esbiaixada del coneixement. Una interpretació. Vendre la informació com un producte acabat i estàndard, disponible de manera neta i asèptica als prestatges del supermercat dels bits és una forma ladina de vendre l'acriticisme com a forma de vida i de sotmetiment. La realitat és aprehensible i comprensible des de les diferents mirades. No hi ha una única mirada. 
S'arriba fins i tot al punt de que els alumnes que es pregunten per sí mateixos alguna qüestió, creuen que la forma natural de buscar la resposta és en un cercador a Internet en comptes de fer una recerca experimental pròpia. Ja està tot fet, només cal buscar-ho al cercador. No sembla un bon sistema d'aprenentatge ni d'utilització de la sacrosanta informació, terme deformat i reduït a una funció utilitària, assimilable al coneixement. Fent subsidiari el coneixement de la informació passiva, sense plantejament possible de creació i recreació d'aquest coneixement. Tornem als temps de la Bíblia, només que ara és molt més extensa... i poderosa.
Així, no es contextualitza ni se li dona un sentit al coneixement, que només té sentit com a acumulació de bits d'informació. El coneixement ha de partir de necessitats concretes, de dubtes, d'estímuls que diu en Wagensberg, que impulsin la recerca a través de la informació que puguem recollir per a la seva re-interpretació i resolució de les contradiccions trobades.
Fer recerca "a cegues" a Internet d'informació sobre el renaixement, Leonardo Da Vinci o el sistema excretor no informa a ningú, no dona un significat real, viscut, necessari. Tot està fet, donat, com un farciment de continguts que només cal repetir. Només un tractament des de la significativitat, des d'allò viscut que obre les portes de la problematització, la resolució de les contradiccions que porta la realitat viscuda amb les seves múltiples incoherències aparents, pot aportar vertader creixement i desenvolupament personal. Joia de viure i de conèixer.

dimecres, 25 de març del 2015

JORGE WAGENSBERG I LA CONTRADICCIÓ

Sota el títol de "La força pedagògica de la contradicció", Jorge Wagensberg va pronunciar ahir una conferència al col·legi Montessori de Girona. Unes quantes idees bàsiques sobre el que va transmetre són les que segueixen, amb un parell d'enllaços per acabar de comprendre millor el missatge complert.


Resenya de la conferència:

"A les escoles només es representa la realitat, no es presenta. S'hauria de fer una sortida setmanal com a mínim."

Adonar-se d’una contradicció és el millor estímul per aprendre.
Llei de la mandra universal. Entre fer i no fer sempre s’escollirà no fer. Es necessita un estímul.
L’estímul també es necessita pel coneixement. Aquest és la contradicció.

Principi de la conversa: sempre que s’aprèn alguna cosa és a partir d’una conversa. Els càstigs són per parlar a l’escola.

S’ha d’augmentar la probabilitat de conversa facilitant el contacte visual en els espais.
Això passa quan fas coses i tens persones de cara.

Idea de la comprensió:
Posem una pistola al cap dels alumnes i els fem confessar que han comprès o els fotem un tret al cap.
S’ha d’insinuar la conversa, no donar les comprensions mastegades i fetes fins el final.

Dins de les escoles es representa la realitat però no es presenta.
Sortir a veure la realitat, a recollir estímuls i contradiccions, es quelcom que falta a les escoles.

Una bona idea és tenir un museu dins de l'escola pel que vagi circulant la realitat.

+ contacte amb la realitat
+conversa
+ contradiccions

La comparació és l’eina de l’ensenyament
Observació: buscar diferències.
Comprensió: buscar similituds

Sentit crític: no ensenyar coneixements blindats contra la crítica.



Sobre l'autor:
http://elpais.com/autor/jorge_wagensberg/a/

També estic llegint el seu llibre "El pensador intruso" en el qual desenvolupa moltes de les idees explicades durant la conferència.


SALMAN KHAN. FEM SERVIR EL VÍDEO PER REINVENTAR LA EDUCACIÓ.

No com a mètode únic, però si com a forma d'instrucció, el vídeo és una bona eina per fer autoaprenentatge, compartir, tornar a ensenyar a algú altre... Noves possibilitats no contemplades en tot el seu potencial fins ara i que canviaran el panorama educatiu sens dubte.


110 recursos con contenidos didácticos, herramientas o tutoriales de vídeo educativo

En la web de Javier Tourón encontramos esta fantástica selección de 110 recursos con contenidos didácticos, herramientas o tutoriales de vídeo educativo. 
http://www.javiertouron.es/2015/05/videos-educativos-te-aburres.html?m=1