I aquest altre sobre la revolució de l'educació. Què pensa la gent del carrer. Llocs comuns, simplificacions, reminiscències i records d'infància barrejats. M'agrada més el musical.
Sóc en Toni Mariné Sanz. Si has arribat aquí potser voldràs trobar alguna cosa interessant o amb la que et puguis trobar identificat. Tot és possible!. Jo sóc un mestre de primària i també un naturalista primari o aficionat. En aquest bloc publicaré les reflexions que em venen al cap sobre aquests dos temes, principalment. Espero que trobis alguna cosa de profit.
diumenge, 17 d’abril del 2016
MUSICALS I EDUCACIÓ
Video musical sobre l'educació Dels fills. Brutal.
dissabte, 16 d’abril del 2016
BBC I ELS DOCUMENTALS DE NATURA
La BBC es famosa pels seus documentals de natura. Aquesta escena d'un esparver en acció és impressionant!
dijous, 14 d’abril del 2016
EXPLORADORES DE LA HISTORIA. GRANDES CIVILIZACIONES.
Exploradores de la historia. Grandes civilizaciones.
Serie de vídeos educatius sobre las grans civilitzacions de la historia de la humanitat tractades i resumides en idees simples i clares i seguint els successos cronològics que marcaren cada cultura. Perfectes per cicle superior de primària.
És una sèrie d'animació desenvolupada per l'editorial Sol 90 (Barcelona)
Enllaç a la imatge.
Mesopotamia, Egipte, Xina, Asteques, Maies, Inques, Víkings i Celtes, Grècia, Roma i l'Imperi Carolingi, són els capítols d'aquesta sèrie de vídeos de youtube dedicats a la història. Alguns, sobre la índia i l'edat mitjana, han desaparegut de la xarxa, dissortadament, o sigui que millor baixar-los i guardar-los.
Etiquetes de comentaris:
educació,
recursos educatius
dimarts, 5 d’abril del 2016
LA FELICITAT S'APRÈN
Quan som petits aprenem a relacionar-nos amb el món, principalment dels nostres pares i mares. Les seves actituds són les que acaben impregnant-nos, no només les ments, o no principalment les ments, sinó els hàbits. Aquella altra intel·ligència automàtica i reactiva que ens fa actuar de determinades formes. Perquè no tot el que fem, pensem o parlem és una construcció nova i del moment. Som el producte d'una història: pròpia, familiar i social, fins i tot d'espècie, que ens traça uns camins i unes maneres, unes rutines i subrutines, amb les quals ens movem pel món de manera semi-automàtica. De vegades com si ens moguéssim dins d'una pel·lícula.
Però el que més ens determina la nostra actitud, les nostres reaccions i les nostres expectatives davant del món i dels altres, és el que hem vist en els familiars més propers, els que ens fan la "empremta" del caràcter. Si el pare no té marge, té un llindar reactiu molt baix davant les adversitats i no sap manegar les dificultats i els entrebancs de forma positiva i amb esperança, el fill percebrà aquest desequilibri, el patirà i el reproduirà, perquè no haurà aprés la versió contrària. D'aquesta manera aprenem unes actituds i maneres de fer o unes altres i tendim a fer el que han fet amb nosaltres perquè és el que coneguem. De la mateixa manera que els esclaus alliberats a l'Àfrica per associacions anti-esclavistes nord-americanes van continuar amb la mateixa organització i van fer esclaus les gents que vivien allà, nosaltres caiem una vegada i una altre en els mateixos errors en reproduir els dels nostres pares.
Aprendre a ser feliç implica reconèixer, en primer lloc, que no som amos completament del nostre destí, que tenim una "programació" i que ens hem de "reiniciar" si volem fer canvis. I que els canvis que hem de fer no els veiem perquè mirem a través de finestres petites i dirigides a llocs concrets. Mirem des d'òptiques, des de racons, de vegades foscs, i amb ulleres distorsionades.
La felicitat vol un territori gran, uns horitzons extensos, perspectiva sobre les coses. Confiança en la simplicitat, en les enormes possibilitats dels éssers humans des d'un punt de vista ampli i no mediatitzat per l'instant econòmic i social, per la contingència, irreconciliable amb la reflexió, el reconeixement i la correcció. Reconèixer la ignorància, però també la saviesa. Fer cas del nostre cos, del nostre cor, de la intuïció, i del coixí. Deixar descansar i reposar les coses. I decidir. Aprendre a decidir, amb agilitat i mesura, mirant els dos cantons, el doble tall de les coses. Els guanys i les pèrdues.
Som allò que hem viscut, és cert, però també allò que decidim ser. Si som capaços de deslliurar-nos de les velles vestidures i escollir-ne les noves, potser fixant-nos en les que porten aquells a qui ens agradaria semblar-nos. I també fixant-nos en les que no volem portar, aquelles que causen dolor en els altres, ferides que després portaran amb ells i reproduiran.
Podem fer de les nostres vides un camp de proves on posem en quarantena tots els nostres actes i els mirem sota la llum de quina conseqüència tindrà en els demés i quina empremta els produirà. Si no és positiva, millor plantejar-se un canvi, i si és negativa millor abandonar aquella reacció. Cada moment és una oportunitat per caminar en aquest terreny desconegut on ens podem donar oportunitats a nosaltres mateixos, sense desesperar per no ser perfectes, però aprenent a navegar escollint el rumb i no a mercè dels vents i les onades.
Sí, la felicitat s'aprèn de petit, però també de gran, escollint els aprenentatges i els des-aprenentatges que volem fer per acostar-nos a ser qui volem ser.
http://enbuscadelsentitperdut.blogspot.com.es/p/blog-page.html
Sí, la felicitat s'aprèn de petit, però també de gran, escollint els aprenentatges i els des-aprenentatges que volem fer per acostar-nos a ser qui volem ser.
http://enbuscadelsentitperdut.blogspot.com.es/p/blog-page.html
Etiquetes de comentaris:
articles propis,
filosofia
HABITACIONS, PORTES I CAPSETES. ARQUITECTURA I EDIFICIS GÀBIA.
Proveu de dibuixar una casa. Segur que us surt una cosa així:
Però ben pensat això només és un model de casa. No l'únic possible. On voldríeu viure?, Com?, Quines necessitats teniu?, Les satisfeu?
Tot comença per les habitacions i les maleïdes portes. Els compartiments estancs, la subdivisió de l'espai i del treball que ens traspassa i ens traspua fins i tot en les més petites manifestacions vitals. Les llars són el mirall de les activitats humanes i com que aquestes activitats han quedat circumscrites a àmbits externs: feina, relacions socials, ... només ens queden les activitats de relax o subsidiàries, és a dir, aquelles no reglades per la societat i sense un valor social. A les cases només hi ha espais per cuinar i menjar, dormir i veure la tele o fer alguna activitat transitòria entre d'altres d'importants. No hi ha espais realment per viure, per fer coses relacionades amb la nostra vida i el seu curs fora de l'estricta nutrició. El centre de les llars actuals a occident és la televisió, l'ordinador i altres aparells electrònics de joc virtual. Les relacions socials, el fabricar objectes i la convivència amb familiars i veïns nombrosos i diversos en edats i condicions són fets que no es donen.
El disseny urbanístic és un altre dels dissenys pendents de repensar-se en aquesta societat nostra, al servei més de les màquines que dels homes. Francesco Tonucci proposa un disseny bassat en les necessitats dels infants a la seva "ciudad de los niños":
Aquesta compartimentació estanca de l'espai ens determina la forma de viure, de pensar, de gaudir,...i d'estar a l'escola, per suposat.
"El actual modelo de enseñanza organizada en aulas en las que se agrupan alumnos distribuidos en distintos niveles fue instaurado durante la Edad Media, imitando la disposición de los fieles y sacerdotes en las iglesias. Este sistema organizativo apenas ha variado desde entonces."
El disseny urbanístic és un altre dels dissenys pendents de repensar-se en aquesta societat nostra, al servei més de les màquines que dels homes. Francesco Tonucci proposa un disseny bassat en les necessitats dels infants a la seva "ciudad de los niños":
La motivación
El proyecto "La ciudad de los niños" nace en Fano (Italia), en mayo del 1991.
Rechazando una interpretación exclusivamente de tipo educativo o simplemente de ayuda a los niños, el proyecto desde del inicio ha tenido una motivación política; trabajar hacia una nueva filosofía de gobierno de la ciudad, tomando a los niños como parámetro y como garantía de las necesidades de todos los ciudadanos. No se trata de aumentar los recursos y servicios para la infancia, se trata de construir una ciudad diversa y mejor para todos, de manera que los niños puedan vivir una experiencia como ciudadanos, autónomos y participativos. El proyecto se basa en diversas motivaciones, las más importantes y significativas se encuentran sintetizadas a continuación.
La degradación de las ciudades está provocada, en gran parte, por la decisión de privilegiar las necesidades de los ciudadanos adultos, hombres y trabajadores como prioridad económica y administrativa; esto afecta a todos los ciudadanos, especialmente a los más débiles y a los más pequeños. El poder del ciudadano adulto trabajador, se demuestra claramente debido a la importancia que el coche ha adquirido en nuestra sociedad, condicionando las decisiones estructurales y funcionales de la ciudad, creando graves dificultades para la salud y la seguridad de todos los ciudadanos.
Rechazando una interpretación exclusivamente de tipo educativo o simplemente de ayuda a los niños, el proyecto desde del inicio ha tenido una motivación política; trabajar hacia una nueva filosofía de gobierno de la ciudad, tomando a los niños como parámetro y como garantía de las necesidades de todos los ciudadanos. No se trata de aumentar los recursos y servicios para la infancia, se trata de construir una ciudad diversa y mejor para todos, de manera que los niños puedan vivir una experiencia como ciudadanos, autónomos y participativos. El proyecto se basa en diversas motivaciones, las más importantes y significativas se encuentran sintetizadas a continuación.
La degradación de las ciudades está provocada, en gran parte, por la decisión de privilegiar las necesidades de los ciudadanos adultos, hombres y trabajadores como prioridad económica y administrativa; esto afecta a todos los ciudadanos, especialmente a los más débiles y a los más pequeños. El poder del ciudadano adulto trabajador, se demuestra claramente debido a la importancia que el coche ha adquirido en nuestra sociedad, condicionando las decisiones estructurales y funcionales de la ciudad, creando graves dificultades para la salud y la seguridad de todos los ciudadanos.
La ciudad
En las últimas décadas, debido a la elección del ciudadano adulto y trabajador como parámetro de desarrollo y de cambio, la ciudad ha perdido una de sus características originarias, la de ser un lugar de encuentro e intercambio entre las personas. Ha renunciado a los espacios públicos que como punto de encuentro y de intercambio eran imprescindibles. Los patios, las aceras, las calles y las plazas han adquirido cada vez más, funciones asociadas al automóvil y al comercio, quitándoselas a los ciudadanos. La ciudad ha renunciado a ser un espacio compartido y sistémico, en el cual cada parte necesita de las otras, para destinar espacios definidos a funciones y clases sociales diversas, construyendo ghetos y zonas privilegiadas, vaciando los centros históricos dando vida a las modernas periferias. Las ciudades se han modificado y se han transformado en un ambiente malsano para la salud, debido a la contaminación atmosférica y acústica, a que están sucias y son peligrosas.
Cambiar el parámetro
Los niños desde pequeños, son capaces de interpretar y de expresar sus propias necesidades y contribuir al cambio de su ciudad. Sus necesidades coinciden con las de la mayor parte de los ciudadanos, sobre todo con las de los más débiles. Vale la pena darles la palabra, llamarlos a participar, porque quizás en su nombre y por su bienestar, es posible pedir a los ciudadanos adultos los cambios que dificilmente estarían dispuestos a aceptar y a promover por otros motivos.
Este proyecto propone, cambiar el parámetro y pasar del adulto, hombre trabajador, al niño: se trata de conseguir que la Administración baje sus ojos hasta la altura de un niño, para no perder de vista a nadie. Una ciudad adecuada a los niños es una ciudad adecuada para todos.
Es una propuesta transversal que implica a todos los sectores de la Administración, por ello se confía al alcalde y a todos los miembros de la Junta.
Este proyecto propone, cambiar el parámetro y pasar del adulto, hombre trabajador, al niño: se trata de conseguir que la Administración baje sus ojos hasta la altura de un niño, para no perder de vista a nadie. Una ciudad adecuada a los niños es una ciudad adecuada para todos.
Es una propuesta transversal que implica a todos los sectores de la Administración, por ello se confía al alcalde y a todos los miembros de la Junta.
més a l'enllaç:
"El actual modelo de enseñanza organizada en aulas en las que se agrupan alumnos distribuidos en distintos niveles fue instaurado durante la Edad Media, imitando la disposición de los fieles y sacerdotes en las iglesias. Este sistema organizativo apenas ha variado desde entonces."
Per sort hi ha gent que pensa diferent. A Suecia, Dinamarca i Austràlia han fet models d'escoles amb altres dissenys.
Escoles sense aules:
http://www.abc.es/20120125/medios-redes/abci-escuela-aulas-201201252109.html
http://www.abc.es/familia-educacion/20140130/abci-vittra-escuela-suecia-201311111102.html
dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3860410.pdf
http://otra-educacion.blogspot.com.es/2013/07/escuelas-sin-aulas-aulas-sin-escuelas.html
Encara que la història sempre és una interpretació i una projecció dels nostres desitjos i pors, sembla probable, donada l'evolució dels models econòmics i socials, que la vida en èpoques anteriors a la revolució neolítica fos més interessant i complerta, en el sentit que omplis més les expectatives de l'ésser humà. Pel que fa a la vivenda, està clar que era d'un sol espai multifuncional amb una connexió permanent amb l'exterior.
Historia de la vivienda:
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/6113/04PARTE2_3.pdf;jsessionid=852F741F19DDBC2A61FC96FB48C281E7.tdx1?sequence=6
També a la pàgina "Kit de supervivència"
Escoles sense aules:
http://www.abc.es/20120125/medios-redes/abci-escuela-aulas-201201252109.html
http://www.abc.es/familia-educacion/20140130/abci-vittra-escuela-suecia-201311111102.html
dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3860410.pdf
http://otra-educacion.blogspot.com.es/2013/07/escuelas-sin-aulas-aulas-sin-escuelas.html
Encara que la història sempre és una interpretació i una projecció dels nostres desitjos i pors, sembla probable, donada l'evolució dels models econòmics i socials, que la vida en èpoques anteriors a la revolució neolítica fos més interessant i complerta, en el sentit que omplis més les expectatives de l'ésser humà. Pel que fa a la vivenda, està clar que era d'un sol espai multifuncional amb una connexió permanent amb l'exterior.
Historia de la vivienda:
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/6113/04PARTE2_3.pdf;jsessionid=852F741F19DDBC2A61FC96FB48C281E7.tdx1?sequence=6
També a la pàgina "Kit de supervivència"
Etiquetes de comentaris:
articles propis,
critica i lluita,
educació,
F. Tonucci,
filosofia
dilluns, 4 d’abril del 2016
L'OMS ALERTA QUE ELS DEURES PERJUDIQUEN LA SALUT
Article del diari El Periódico on explica les conclusions de la OMS sobre els efectes comprovats del deures en els escolars espanyols, comparats amb altres zones, sents el quarts més estressats d'Europa. Una altra opinió més, des de mitjans independents i no directament lligats amb el món educatiu, en contra dels deures com a gravamen necessari per als aprenentatges. És curiós constatar en aquestes dades com les noies s'estressen més que els nois, fins a un 10% més en arribar al batxillerat, i com certes associacions de pares d'alumnes (Ceapa) estan a favor de la crítica als deures i d'altres (Fapac) estan en contra. Curiosament la presidenta de la Fapac, que fa les declaracions a El Periódico, es famosa per ser representant d'ella mateixa sense demanar opinió a la resta de l'associació. O com qui diu, la associació és ella.
L'OMS alerta que els deures perjudiquen la salut
- L'estrès de les tasques escolars desemboca en mals de cap, abdominals i d'esquena, i causa nervis, tensió i tristesa
- Un 70% de les noies espanyoles de 15 anys asseguren sentir-se pressionades pel treball que els professors els manen fer a casa
COMENTARIS70
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA
DIUMENGE, 3 D'ABRIL DEL 2016 - 18:22 CEST
Si fa poc l'avís arribava de l'OCDE, que va advertir que els deures escolars contribueixen a augmentar les diferències entre alumnes rics i alumnes pobres, ara és l'OMS la que alerta contra el risc que suposen les tasques encomanades a l'escola. L'Organització Mundial de la Salut ha constatat que el percentatge d'estudiants espanyols que pateixen estrès per culpa dels deures és dels més alts d'Europa. De fins al 70% en les noies de 15 anys. I aquesta pressió, assenyala la mateixa OMS, es tradueix moltes vegades en "un increment de patologies com els mals de cap, dolors d'esquena, malestar abdominal i marejos", així com dels "estats d'ànim que porten els nois a sentir-se tristos, tensos o nerviosos".
La incidència dels deures sobre la salut augmenta a mesura que els alumnes creixen, informa l'OMS en la seva última enquesta realitzada a joves en edat escolar, en què han participat una mica més d'11.000 estudiants espanyols. Als 11 anys, un 34% dels nens i un 25% de les nenes afirmen sentir-se pressionats pels deures. Als 13, les noies (un 55%) passen al davant dels seus companys masculins (un 53%) quan se'ls pregunta si les tasques escolars els provoquen estrès. Als 15 anys, quan ja estan acabant l'educació obligatòria, un 70% de les noies diuen sentir-se angoixades pels deures enfront del 60% dels nois. Això col·loca els espanyols, que segons l'OCDE dediquen una mitjana setmanal de sis hores i mitja a fer treballs escolars fora de l'horari del col·legi, com els quarts més estressats d'Europa (al darrere de maltesos, escocesos i islandesos).
Els estudiants espanyols dediquen una mitjana de sis hores i mitja a la setmana a fer els deures del col·legi
"Realment, tenim un problema", reflexiona Maria Vinuesa, mestra i membre de l'executiva de l'associació Rosa Sensat. L'entitat, indica Vinuesa, "ja tenia moltes prevencions contra els deures per raons pedagògiques i perquè poden ser causants de desigualtats socials", però ara, "si a més es comprova que tenen efectes sobre la salut dels estudiants, encara són més desaconsellables", sentencia. La responsable de Rosa Sensat defensa que "l'aprenentatge està a tot arreu, els nens poden aprendre sortint a fer un passeig, anant a comprar a una botiga pròxima o ajudant els seus pares en la cuina", de manera que els deures o la prolongació del treball escolar a casa no tenen raó de ser, diu.
article complert a l'enllaç:
Etiquetes de comentaris:
critica i lluita,
educació
dijous, 3 de març del 2016
RESSENYA D'UNA FORMACIÓ DE SUPORT AL VIDEO-MAT
Ressenya d'unes jornades de formació de suport al programa "vídeoMAT, matemàtiques per respondre preguntes", el qual és un concurs de vídeos escolars amb temàtica matemàtica, fet durant els dies 22 i 23 de novembre de 2013.
Si penjo ara aquesta entrada al bloc és pel seu interès en certs aspectes pedagògics tractats durant aquesta formació.
La formació va començar amb una interessantíssima conferència inicial de'n Jaume Vilalta, periodista i comunicador audiovisual conductor del programa de TV3 QueQuiCom. La seva exposició girava al voltant del tema principal de la comunicació audiovisual amb vídeo, recurs central de la proposta vídeoMAT.
- "Comunicar és el mateix que lligar: s'ha de captar l'atenció, mantenir l'interès i crear expectatives".
"Cal tenir molt presents els principis i els finals, tancar conceptual i visualment, la conclusió. Quin serà l'últim plànol? es una pregunta que es fa al principi."
"El més important és triar el tema, sense còrrer.
Quina és la millor manera de triar tema?
Viure i veure: ha de partir d'una relació d'enamorament amb les coses. No s'ha d'anar del temari al tema. "S'haurien de suprimir els temaris!" (Aquesta sentència va anar seguida d'un silenci remugant de rebuig per part de molts dels docents, la majoria de secundària, refugiats en els sacrosants temaris, altrament coneguts com a currículum).
No és important voler explicar tal o qual cosa sinó haver trobat una qüestió que ens pica la curiositat i la volem conèixer.
Les mates no existeixen per sí mateixes. Son un mètode d'apropament i coneixement de la realitat.
En el llenguatge audiovisual interessen coses amb acció i emoció.
El tema surt mirant al voltant d'un mateix, en connexió amb els propis interessos i com un exercici d'introspecció, preguntar-te amb què t'ho passaries bé.
Així aconseguiràs que els altres s'interessin.
Tot es basa en explicar una història, amb el seu Plantejament, Nus i Desenllaç, on cada seqüència té aquest mateix esquema constructiu."
"Cal buscar els interessos dels nens i que el tema surti d'aquí."
Per jugar al QueQuiCom hi ha dues versions:
- Plató: Viure la ciència explicant una història.
- Reportatge: viure una història amb l'ajut de la ciència.
També pot ser interessant filmar el que fa un altre equip, com soluciona un tema.
Buscar un títol que unifiqui criteris de tot l'equip. Els titulars sagramentals donen un punt de vista i al mateix temps acoten el tema.
D'on poden sorgir les preguntes?
- Entorn físic (situació ideal, es dona un interès personal)
- Continguts escolars.
- Centre d'interès.
Tipologia de les preguntes:
- Quantificació
- Utilitat.
- Comparació.
- Modelització.
- Causalitat.
- Possibilitat.
"Una vegada tens el tema has de buscar la persona (o el personatge). N'hi ha de tres tipus:
- Narrador.
- Pacient (fil argumental)
- l'expert (no ha de tenir tot el pes)
Per fer un audiovisual el més important és crear equips i transmetre sensacions, més que conceptes. 1 idea principal, 2 idees secundàries, 1 sensació i 1 idea per a usuaris avançats.
Crear una relació de complicitat amb l'expectador.
També saber trobar les 2 cares de les coses, la bona i la no tan bona.
I intentar que les preguntes no vinguin del cel, sinó per alguna raó.
Com a recursos es poden utilitzar entrevistes (de situació, amb l'expert fent quelcom...), accions (presentar els personatges, les localitzacions...), i altres recursos com: fotografies (com era allò abans, com és ara), video conferències, skipe,...
És molt important l'audio. Si no s'escolta no es veu.
Consells tècnics:
- intentar pensar que treballem amb una càmera de fotos (quins elements informatius té un plànol?)
- Cada valor de plano una informació diferent
(curt, general)
- Prudents amb el zoom.
- Lents amb el moviment.
- En una seqüència ha de quedar clar què està passant, com i què hi ha a l'entorn.
- Perquès: millor amb entrevistes.
- Intentar treballar en grups petits davant la càmera (actors). No més de 2 persones alhora per parlar."
(Mira, això es podria prendre com a norma general!!!!)
Enllaç al vídeoMAT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
