http://catedu.es/psicologiapositiva/descarga.htm
dimecres, 19 de desembre del 2012
AULAS FELICES
Programa
“AULAS FELICES”. Psicología Positiva
aplicada a la Educación
http://catedu.es/psicologiapositiva/descarga.htm
http://catedu.es/psicologiapositiva/descarga.htm
MATEMATIQUES PER FORMAR CIUTADANS CRÍTICS
Xerrada d'en Josep Callís
Un altra a l'escola Lacustària de Llagostera
Un altra a l'escola Lacustària de Llagostera
14 per 18
A la presentació, la directora de l'escola llagosterenca ja ens va advertir de la possibilitat que els assistents a la xerrada del professor Josep Callís experimentéssim allò que, evocant un esdeveniment, es defineix com un abans i un després. En el meu cas és cert, des d'aleshores puc resoldre en uns instants multiplicacions com la que encapçala aquesta crònica. Dos, tres segons i... 252; ja ho veuen. Però això, que no és poca cosa, és irrellevant si es compara amb el que ens va dir sobre quina havia de ser la relació dels alumnes amb les matemàtiques o quins havien de ser els objectius de l'escola i el sentit de l'educació.
No sé si és una percepció que tots els membres del nombrós auditori que atapeïa el menjador del centre compartiríem de forma unànime però, com a mínim per a molts, va ser summament agradable comprovar com l'esperit dels partidaris de l'escola nova, la voluntat regeneradora dels malaguanyats mestres de la República que educaven per transformar el món, s'ha reencarnat en un home de la capacitat de Josep Callís. Canvien els homes però rebroten les mateixes ànsies i és per això que aquest professor de matemàtiques ens va parlar d'esperança, de fraternitat i d'igualtat.
L'escola ha de fer, ens va dir, homes lliures, crítics, solidaris, democràtics i creatius. Finlàndia és un miratge deprimit en el qual no ens hem d'emmirallar obsessivament; Pisa, una vara per mesurar la competitivitat, el mercantilisme i l'emprenedoria sense sentit social; la reforma d'en Wert, un projecte que no només sacrifica el català sinó que també segrega socialment, uniformitza i tracta els alumnes i els currículums com mercaderies, una autèntica contrareforma que no generarà ciutadans responsables sinó súbdits porucs i que, a més, quan diu que pretén aproximar-se a l'excel·lència, ho fa estimulant un egoisme d'efectes devastadors.
Segurament sap que el seu discurs no complau tothom, però en Callís no és un home de mitges tintes i l'emet amb la serenitat de qui es nodreix de conviccions profundes i la passió de qui estima intensament el que fa. L'educació i els aprenentatges, ens va dir, han de ser instruments per llegir la realitat, per entendre-la i transformar-la. La vida, sosté, està amarada de matemàtiques i ensenyar-les des d'una gàbia, des de l'abstracció freda i aïllada és absurd. Els alumnes no les han d'aprendre per un acte de fe sinó vivint-les, experimentant, deduint, amb classes manipulatives i funcionals.
Tots els que vam assistir a la xerrada sabem que, pel cap baix, hi ha cinquanta maneres de descobrir si una galleda està o no plena d'aigua, és a dir, que hi ha cinquanta maneres d'arribar a la veritat. Sabem que les matemàtiques són molt poderoses; que l'educació és molt poderosa. De fet, ho sabem nosaltres i també els que pensen que en tenen la propietat i maneguen els pressupostos públics, retallant, sumant i restant com si l'economia fos una cosa abstracta i freda que no té rostre humà.
Darrera actualització ( Dissabte, 26 de gener del 2013 02:00 )
LA EDUCACIÓN PROHIBIDA
"La educación prohibida", una película documental que aboga obertament per un canvi en les relacions educatives, de centrades en els resultats a centrades en els procesos i les persones. Una crítica a l'escola i a l'educació formal institucional com a aniquiladora de la personalitat, la creativitat, la felicitat i les ganes de viure dels nens. Un espai per que l'escola es retrobi amb l'educació. O, com diu Cristobal Gutierrez, de la Fundació CAI, cuidar en comptes d'educar.
S'ha de veure
dimarts, 11 de desembre del 2012
WERT-GONYA!!!
DOS DOCUMENTS IMPORTANTS A REDÓS DE L'ÚLTIMA CREUADA EDUCATIVA DES DE LA DRETA MÉS SALVATGE, PER SALVAR QUI NO VOL SER SALVAT.
“Carta abierta al ministro Ignacio Wert”. No us perdeu la carta
ni els comentaris, sobre tot els del guardia civil, Carlos Iglesias i la
replica de Parachute Mind, però també tots els altres, que n’hi ha de
boníssims. Un tractat, fresc i en directe, de la realitat catalana.
L'EDUCACIÓ A FINLÀNDIA (i IV)
Programa de TV3 Singulars 05/12/2012
Xavier Melgarejo: millorar l'educació per millorar la societat
Segons aquest psicòleg i doctor en Pedagogia, l'esborrany de llei de reforma educativa proposat pel ministre Wert és una bestiesa, un atemptat contra la identitat de Catalunya i un desig de recentralitzar tot el procés educatiu a Espanya. Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu de Finlàndia, ens diu que l'estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s'ha apostat mai per l'educació.A Espanya, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que s'aguanta gràcies a la feina dels mestres.
divendres, 16 de novembre del 2012
EDUCACIÓ I LLUITA, PROPOSTES PRÀCTIQUES
Fa poc vaig sentir a la ràdio aquesta bonica frase: “La millor
forma de lluitar és educant”. I se’m va acudir la inversa:
“La
millor forma d’educar és lluitant”
Amb aquesta frase vull expressar un
paradigma educatiu en el qual es talla amb la continuïtat transmissiva del saber
i el tenir enfrontant-nos a la precarietat de la supervivència i el goig de la
superació personal.
Des de la lluita ens acostem al món com un
repte d’habilitats més que de coneixements i amb apropaments diversos, des de
la curiositat més que des de la recepta i el coneixement tancat i enciclopèdic
que ens encotilla encara des de la il·lustració i el retorn al classicisme. La
integració de les habilitats implica una superació de la dicotomia ser-saber
per acostar-nos a la recerca de la individualitat holista i global, pertanyent
al món social i interactiu actuals. Restar obert a les possibilitats, ser capaç
de provar sense recança ni por, inventar, construir els propis interessos,
compartir en un món obert i immediat, solucionar els vells problemes de la
injustícia amb la nova solidaritat, ... són habilitats noves i compartides en
aquest món global en informació i en intel·ligència social i emocional.
Exemples de propostes d’ensenyament des de
la lluita:
-
El cos humà a partir del
tractament de malalties, història dels descobriments en sanitat, la prevenció,
els riscos de salut, la cura del cos, les teràpies, la vida en un hospital,...
-
El medi ambient i els ecosistemes
a partir de la lluita ecologista, per exemple www.greenpeace.org , l’estudi de casos,
las webs de recerca com www.recercaenaccio.cat
, la investigació d’una mostra d’un ecosistema proper, els problemes
mediambientals del barri, proposar noves maneres de fomentar el transport
compartit,...
-
La matemàtica al
carrer,
numeració, distàncies, estructura i planificació urbanística en funció de
diferents factors (amb discussió d’altres alternatives possibles o desitjables)
i tractament de dades socials a partir de la estadística, geometria a partir
del disseny de cases i mobiliari urbà, recreació o simulació d’activitats
comercials com anar a un mercat amb un pressupost donat; anar a un menjador
social, calcular les quantitats per racions i participar en la cuina i el
repartiment de les mateixes,...
-
La llengua a través de la
creació de reportatges i entrevistes a diferents establiments i persones del
barri, preferentment sobre temes candents, la creació d’un club de lectura
gestionat per pares i nens al propi centre on puguin anar adults i petits i es
pugui assistir a actes, conferències i exposicions públiques, la promoció de
concursos literaris, la creació d’un diari de l’escola amb notícies fetes pels
alumnes, la creació d’audiovisuals,...
Mes
propostes?????????????????????????
dijous, 15 de novembre del 2012
ASI ES IMPOSIBLE PERSONALIZAR
Des del bloc EDUIDEES ens fan aquestes interessants reflexions. No estem sols.......
dissabte, 10 de novembre del 2012
A VER SI LO ENTIENDO
Article aparegut a La Vanguardia.
A ver si lo entiendo
Manolo, albañil de Inmobiliaria Meforro, SL en plena burbuja inmobiliaria, compra un piso de su empresa. Se lo financia Bankifraude, antes Caja Osomadroño, que le da la hipoteca y empieza a pagar. Su empresa vende toda la promoción y gana mucho dinero e inicia otras, siempre financiadas por el mismo banco que también gana mucho. Llega la explosión de la burbuja del ladrillo, por la avaricia de promotores y bancos, y la colaboración de ayuntamientos que especulan con el suelo, de donde salen beneficiados algunos alcaldes y concejales corruptos. La empresa de Manolo quiebra, devuelve las promociones en marcha y queda en paz con el banco. Manolo queda en paro mientras el dueño de su empresa, al que él ayudó a enriquecerse, se va forrado a su casa. El albañil no puede pagar la hipoteca y el banco que se la dio lo desahucia y lo deja en la calle y con una deuda por la diferencia de lo que le dio de hipoteca y el valor actual de la vivienda. El banco no quiebra por la ayuda del Estado, con los impuestos pagados por Manolo. El piso sale a subasta y el banco se lo adjudica por el 50% del valor de salida. Luego la vivienda es traspasada al llamado banco malo, con un descuento del 62%, para que este la venda por lo que le parezca y, mientras, Manolo sigue en la calle y en deuda con Bankifraude. Los directivos del banco se indemnizan a sí mismos y se adjudican pensiones millonarias con el beneplácito de las autoridades bancarias y el silencio de sus sustitutos, que se unen a otros bancos y cajas, todos de la zona naranjera, y para tapar agujeros y mayor escarnio, sacan a bolsa el enjambre bancario sin disimulo. Pues no lo entiendo, todos han ganado y el único que ha trabajado ha sido Manolo, que está arruinado y en la calle.
INCREÏBLE, PERÒ CERT! El més sorprenent és que ens sorprengui.
divendres, 9 de novembre del 2012
METÀFORA EDUCATIVA: LA CARRERA DE 400 METRES TANQUES.
Línia de sortida. Sobre la pista
vint-i-tants corredors. Sona el tret d'inici i tots els corredors alhora,
cadascú pel seu carrer, comencen a córrer cap a la meta...o cap a algun lloc.
Pel camí, una tanca, poc després una altra,
altra, altra, altra, corba, esprint i final.
La “foto-finish” és la dels que han acabat
primers, emmirallaments dels deus grecs de l’olimp que superen totes les
dificultats i són alts, guapos i ben plantats. Són els que es mereixen ser
salvats.
Pel camí o ves a saber on, tots els altres:
el que no ha sentit el tret, el que l’ha rebut a l’esquena, el que no sap on és
la meta, el que té un altra meta, el que passa de la meta, el que va de dret
pel mig de l’estadi, el que té les cames massa curtes i ensopega, el que les té
massa llargues i ensopega amb sí mateix, el que no porta bambes, el que les
porta descordades, de tenis o de ballet, dos números més petites o dos més
grosses que el seu, el que cau i s’obre el cap per sempre més, el que s’aixeca,
el que empeny....Tots arriben tard o no arriben. Si a algú li dona asma o un
atac de cor ningú se n’assabenta ni surt cap quadrilla de la creu roja per
socorre’l.
Però hi ha més diferències darrera
d’aquests asèptics resultats. La carrera és desigual des del principi però
només importa la classificació final. Sense entrenament, sense avís, no importa
en quines condicions, molts han de sortir a córrer una carrera perduda.
Si preparéssim per córrer les carreres, les
carreres es repetirien tantes vegades com calgués, d’un en un i amb entrenament
personal, amb objectius adaptats i fins i tot diferents, amb metes diferents.
Exercicis de veritat o fals, repetitius,
insistents, pura feina, i també exàmens de resposta única, tests i formularis
varis només porten a la uniformització i al descuit de les característiques
individuals, afavorint als afavorits i desafavorint als desafavorits.
diumenge, 28 d’octubre del 2012
EL PARATGE D'ESCLET
Sant Vicenç d’Esclet és
una petita ermita mil·lenària al sud del terme de Cassà de la
Selva. L
Falcó pelegrí jove, avui, a uns camps vora Sant Vicenç d'Esclet (fotos: Toni Mariné.)
divendres, 26 d’octubre del 2012
REFLEXIÓ
Són necessàries més hores de reflexió a l'escola, assessoraments, treball conjunt al nivell i al cicle, sobre tot entorn el treball de medi com a eix de les activitats. La Hora Oberta (H.O.) implantada en alguna escola com el Pere Torrent de Lloret de Mar, sembla una bona proposta, però s'ha de dotar de metodologia i objectius reals. Caldria una hora setmanal per voltar per l'entorn i captar noves propostes per treballar el medi des del medi més proper.
També cal planificar l'expressió oral a través de la implementació de formes de treball i reforços que la motivin i la permetin.
La tutoria ha de ser un substracte pel tractament de la diversitat, la inclusió, el coneixement, la confiança i l'autoestima. Un espai per l'escolta i l'expressió dels propis objectius, i per l'avaluació.
Cal fomentar l'expressió d'experiències i desitjos propis, la planificació de projectes, un treball significatiu (visualitzador dels resultats) i gratificant, la cooperació i el companyerisme, la creació de xarxes d'amistad, la presa de decisions i un treball de les emocions, amb les emocions i emocionant.
També cal planificar l'expressió oral a través de la implementació de formes de treball i reforços que la motivin i la permetin.
La tutoria ha de ser un substracte pel tractament de la diversitat, la inclusió, el coneixement, la confiança i l'autoestima. Un espai per l'escolta i l'expressió dels propis objectius, i per l'avaluació.
Cal fomentar l'expressió d'experiències i desitjos propis, la planificació de projectes, un treball significatiu (visualitzador dels resultats) i gratificant, la cooperació i el companyerisme, la creació de xarxes d'amistad, la presa de decisions i un treball de les emocions, amb les emocions i emocionant.
dilluns, 22 d’octubre del 2012
RECURSOS TIC PER L'ANGLÉS
Doncs això, el meu recull de recursos TIC per l'anglés
Que aprofiti!!!
Que aprofiti!!!
- RECURSOS D’ANGLES ORDENATS PER NIVELLS.
- RECURSOS I JOCS PER TREBALLAR L’ANGLES A INFORMATICA I A L’AULA. Molt
bona.
- LEARN ENGLISH – BRITISH COUNCIL. Games, words, songs, stories, poems,
postcards, links, parents.
- FREE ENGLISH LANGUAGE COURSES
- RECURSOS PER L’AUTOAPRENENTATGE DE L’ANGLES, PER UN CERT NIVELL. Molt
interessant l’apartat de cançons, amb lletres, glosari, exercicis, videos,...
ordenat per dificultat.
- CANÇONS I RECURSOS PELS MES PETITS. Molt suggerents, amb videos i mp3
de les cançons.
- FREE PRINTABLES FOR TEACHERS
- EINES PER FER COSES EN ANGLES: Crossword puzzle maker, p. Ex.
- ORIGAMI FACIL I GRAFIC. En angles.
- ENGLISH FUN GAMES FOR TEACHERS AND STUDENTS.
- JClic:
learning english 1,2
i 3. Vocabulary.
- GAMES & STRATEGIES FOR TESL. Web d’un mestre d’angles de primària.
Metodologia i recursos molt suggerents. Games, festivals, flashcards, links,
etc.
- The little animal activity centre. Activitats per als mes petits
- LET’S START English to young learners. Web d’una mestra d’anglès de
primària amb recursos variats. Curriculum, materials, projects.
- WELLCOME TO WELLTOWN. Treball d’habits amb nens i nenes de 5 a 7 anys.
- pàgina d'anglès del CEIP La Canonja on els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle
Superior de Primària podran realitzar activitats diverses: crosswords,
quizzes, fill the gaps, order, match, ... ordenat per topics.
- Learn English with Video Immersion
- Recursos del ceip puigdarques
- CUSTOMIZE AND VOICE YOUR AVATAR
- Altres
http://useeangelsalemany.blogspot.com/p/celia.html
recursos per aprenentatge autonom
www.flavionet.com
LYRDB La mayor base de datos del mundo de letras de canciones.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
"FICHITIS AGUDITIS"
Modern talking tales
“FICHITIS
AGUDITIS”
El mestre es
queixava des de feia temps de mal de cap, d’excés de feina, de falta de disciplina
dels nens d’ara, de no saber què fer amb els incorregibles ni amb els que no
tenen “gaire capacitat”, que la diversitat el mata, que a aquest pas no
acabaran el currículum, que no aniran ben preparats a secundària, que s’han
d’acostumar a tenir deures cada dia per poder estar preparats per secundària,
... que si això o allò o allò altre, sempre excuses, entrebancs externs que no
li deixen fer bé la seva feina. Ell, la feina ja la fa molt bé: posa exàmens,
posa molts deures, corregeix, posa més deures, més exàmens, segueix el llibre,
fa fitxes i més fitxes, fins i tot personalitzades per ell mateix sobre el
temari, programa les classes de tota la setmana en mitja hora i es treu tot el
treball de sobre en el mínim temps possible. És un tio resolutiu, que es treu
la feina de sobre i fa rutllar la maquinària escolar com deu mana.
Però no es troba
bé.
D’un temps ençà es
troba com marejat, confús, mig perdut. Ha provat les vitamines, el balneari i
fins i tot la casa de repòs però el seus esforços han estat debades. Li roda el
cap, té migranya, no té ganes de res i, el més greu de tot: fins i tot té
dubtes. Ara resulta que potser l’edifici en el que viu, fet de currículums
vells coneguts, atapeïts i sanguinolents de culpes alienes, i de proves
estàndard i precises que mesuren allò que ja se sap sense sorpresa, esta fet de
prejudicis i de cultura de la mala fe, de maons de classisme social, injustícia
i comoditat cega i estúpida.
En el seu malson
se’n va a la consulta del metge-pedagog, amb por dels pitjors auguris. De la
taula estant, el metge-jutge es mira amb posat greu la seva radiografia i
sentencia: vostè te fichitis aguditis. La fichitis aguditis és una malaltia
d’inflamació de la feina del treball escolar per aplicació de formularis, on
l’alumne és considerat un mer emplenador de frases i preguntes de resposta
única. La seva funció no és l’aprenentatge sinó la demostració de que se sap
respondre exactament el que es demana i també donar cos i tangibilitat
física a la feina escolar, sent el
resultat final un fantàstic àlbum de cromos-fitxes com un piano i que demostra
fefaentment que el nen s’ha dedicat a la contestació i resolució d’exercicis
mecànics la major part del temps escolar.
-
Li recomano que deixi totalment de
banda les fitxes com a mesura de desintoxicació.- diu el sant oracle de la
ciència-ficció pedagògica.
-
I que faig, ara.- Li respon,
al·lucinat, el mestre, pobre.
-
Faci projectes, home, faci
projectes. – Li respon l’altri.
-
Però es que jo...no...- respon el
mestre.
-
No se m’aturulli, home, que no hi
ha per tant, només ha de fer el mateix que ha fet sempre, però amb un lleuger
tint de vida real.- fa el sàtrapa. I continua: - Canvii les dades per altres de
més properes i significatives per l’alumne i ja pot continuar la seva vida com
fins ara. Però ja no li digui més fitxes...- silenci còmplice i displicent.-
digui-li dossier de treball o
Plataforma eleven que fa més modern.
LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES
Fantàstica
Brain Talk d'Itziar Laka sobre la vida
secreta de les paraules: de què estan fetes les paraules?
dimecres, 3 d’octubre del 2012
LA ECONOMIA DEL BIEN COMÚN
Un nou paradigma econòmic que ens ha de fer canviar.
Hay algo que funciona más allá del capitalismo y del comunismo La economía del bien común, el modelo económico alternativo de Christian Felber, ha despertado un enorme interés en todo el mundo. Prueba de ello es que en menos de un año, centenares de ciudadanos, políticos, asociaciones y empresas se han unido a esta iniciativa y no parece que esto vaya a acabar aquí. Esta teoría está basada, al igual que una economía de mercado, en empresas privadas e iniciativa individual. Sin embargo, la diferencia con los modelos anteriores estriba en que las empresas no se esfuerzan por competir entre ellas para obtener más beneficio económico, sino que cooperan para conseguir el mayor bien común para la sociedad en su conjunto. En este revolucionario libro, bestseller en Austria y Alemania, se explican detalladamente los principales valores sobre los que se asienta el modelo auspiciado por Felber: dignidad humana, solidaridad, sostenibilidad ecológica, justicia social y democracia.
Hay algo que funciona más allá del capitalismo y del comunismo La economía del bien común, el modelo económico alternativo de Christian Felber, ha despertado un enorme interés en todo el mundo. Prueba de ello es que en menos de un año, centenares de ciudadanos, políticos, asociaciones y empresas se han unido a esta iniciativa y no parece que esto vaya a acabar aquí. Esta teoría está basada, al igual que una economía de mercado, en empresas privadas e iniciativa individual. Sin embargo, la diferencia con los modelos anteriores estriba en que las empresas no se esfuerzan por competir entre ellas para obtener más beneficio económico, sino que cooperan para conseguir el mayor bien común para la sociedad en su conjunto. En este revolucionario libro, bestseller en Austria y Alemania, se explican detalladamente los principales valores sobre los que se asienta el modelo auspiciado por Felber: dignidad humana, solidaridad, sostenibilidad ecológica, justicia social y democracia.
RESUM DEL LLIBRE: (ULL AL PUNT 14)!!!!!
La economía del bien común
El modelo económico del futuro
Resumen de
Cristian Felber, abril de 2011
La economía del
bien común es un libro de 150 páginas que se publicó el 16 de agosto de 2010 en
la editorial vienesa Deuticke. Los fundamentos teóricos habían sido elaborados
en un libro precedente „Nuevos valores para la economía”, del mismo autor
(Deuticke, 2008). Desde entonces, una veintena de empresarios ha participado en
la tarea de desarrollar y detallar el modelo. Uno
de los objetivos de la publicación del libro es escapar de la estéril dicotomía
“lo que no es capitalismo tiene que ser comunismo” y ofrecer una alternativa
sistémica humana. En el apéndice del libro, 70 empresas apoyan el modelo
con su firma – lo cual es una señal de que el modelo no sólo es una hermosa
idea utópica, sino que ha emergido desde la práctica empresarial. Hoy, unas 250
empresas apoyan el modelo y 70 se han decidido a implementarlo.
1. La economía
del bien común reposa sobre los mismos valores que hacen florecer nuestras
relaciones interhumanas: confianza, cooperación, aprecio, co-determinación,
solidaridad, y acción de compartir. (Según recientes investigaciones
científicas, las buenas relaciones interhumanas son uno de los factores que más
contribuyen tanto a motivar a los seres humanos como a hacerlos felices.)
2. En la
economía del bien común el marco legal experimenta un giro radical al pasar de
estar orientado según los principios de competencia y avidez de lucro a los de
cooperación y solidaridad. El significado del éxito empresarial cambia de
beneficio financiero a contribución al bien común.
3. El bien común
será predefinido en un proceso participativo desde abajo y luego pasado a una
asamblea democráticamente elegida y anclada en la constitución a través de referéndum.
4. Un nuevo
balance principal mide el bien común: el balance del bien común. Este balance
mide rendimientos sociales, ecológicos, democrátios y de justicia distributiva,
cuyo conjunto constituye el nuevo sentido de “éxito empresarial”. Este ya no se
mide en términos monetarios, sino en puntos neutrales. El máximo que se puede
alcanzar son 1000 puntos del bien común.
5. Las empresas
con los mejores balances disfrutan de incentivos y ventajas legales que les
permiten cubrir sus costes mayores y ofrecer los productos éticos a precios
inferiores que los no éticos: tasas de impuestos reducidas, créditos con
interés reducido, prioridad en la compra púbica y programas de investigación,
...
6. El balance
financiero será el balance secundario. El beneficio financiero, antes el fin de
la actividad empresarial, se convierte ahora en un medio del neuvo fin: el bien
común. Eso significa que sólo serán permitidas aquellas aplicaciones del
beneficio financiero que aumenten el bien común: inversiones (con plusvalía
social y ecológica), repago de créditos, reservas (limitadas), distribución a
los que crean la plusvalía (máximo: 20 veces el salario mínimo) y créditos sin
interés a co-empresas; mientras que las aplicaciones que reduzcan el bien común
ya no serán legales: inversiones en los mercados financieros, adquisiciones
hostiles, distribución a personas que no trabajan en la empresa, donaciones a
partidos políticos.
7. Como el
beneficio financiero ya no es un fin en sí mismo, las empresas recuperan la
libertad de aspirar a su tamaño óptimo. Ya no tienen que temer que otras
empresas se las “traguen” y ya no les estará permitido tragarse a otras
empresas; no necesitarán tener que crecer para ser más lucrativas, poderosas o
fuertes que l@s competidor@s. Todas las empresas serán redimidas de la coerción
estructural de tener que crecer y devorarse mutuamente.
8. Las desigualdades en
las rentas y en la propiedad serán limitadas: la renta máxima no puede ser más
de 20 veces la renta mínima; la propiedad privada no puede exceder 10 millones
de euros; el derecho heredetario se limita a medio millón de euros por persona,
en el caso de empresas familiares a diez millones de euros por persona.
Herencias que excedan estos límites serán distribuidas como “dote democrática”
a miembros de la generación siguiente. El objetivo de la “herencia máxima” y
“herencia mínima”: Cuanto más justamente distribuido esté el capital inicial
tanto mayor será
la igualdad de oportunidades.
9. Empresas
grandes con más de 250 empleados pasan parcialmente a la propiedad de l@s
emplead@s y l@s ciudadan@s; empresas con más de 5.000 emplead@s al cien por
cien. L@s ciudadan@s serán representad@s por delegad@s directamente elegid@s en
„parlamentos económicos regionales”. El gobierno no puede intervenir ni tiene
propiedad en esas empresas.
10. El gobierno
tampoco puede tocar los „bienes democráticos“, la tercera categoría de propiedad aparte
de la gran mayoría de pymes privadas y unas cuantas grandes empresas de
propiedad mixta. Bienes democráticos pueden ser: escuelas, universidades,
hospitales, empresas de abastecimiento de agua y energía, telecomunicación,
transporte público o bancas: la infraestructura básica.
11. Un bien
democrático clave es „el banco democrático“. Este banco sirve – como todas las
empresas – al bien común y está controlado como todos los bienes democráticos
por la ciudadanía soberana y no por el Gobierno. Su servicio consiste en
depósitos garantizados, créditos de interés reducido y cuentas corrientes
gratuitas. Los mercados financieros tal y como se presentan hoy ya no
existirán.
12. La
democracia representativa será complementada por la democracia directa y la participativa.
El pueblo soberano tiene el derecho a a) corregir a sus representantes (el parlamento), b)
iniciar y adoptar leyes, c) iniciar y adoptar un cambio de la Constitución , y d)
controlar áreas claves de la economía como los bienes democráticos.
13. Aparte de la
asamblea económica [del bien común] habrá otras convenciones para profundizar la
democracia: convención para la educación, una convención para la democratización
de los medios de comunicación, y una convención para la creación de bienes
democráticos.
14. Para anclar
los valores de la economía del bien común en las generaciones futuras tan
profundamente como hoy está arraigada en la generación actual la visión del ser
humano socialdarwinista y capitalista, propongo cinco nuevas asignaturas
obligatorias: emocionología, ética, comunicación, educación democrática y
experiencia de la naturaleza.
15. Como la noción
de „éxito empresarial“ será diferente en la economía del bien común, otras
competencias de gestión serán las más solicitadas. Las personas más
responsables, sociables, empáticas y capaces de atender al bien de tod@s y de
la comunidad ecológica, serán l@s modelos apreciad@s por la sociedad y las más
buscadas por las empresas.
Las empresas que
quieran apoyar el modelo de la economía del bien común pueden ponerse en
contacto directamente con el autor (que domina bien el espanol):
www.christian-felber.at O subscribirse
directamente en la página web en la categoría „Unternehmen“. Está planeada una
versión en español: www.gemeinwohl-oekonomie.org
dissabte, 29 de setembre del 2012
CITA PER PENSAR
“¿Qué es lo que la educación hace frecuentemente? Abre una zanja de corte
recto en un arroyo libre y serpenteante.”
Henry David Thoreau
dissabte, 15 de setembre del 2012
TROBADES AMB LA FAUNA: PAS DE CINTHIA
Cinthia cardui, abans Vanessa cardui, és una papallona
migratòria per excel·lència. Migra cap al nord fent escales en generacions
successives, des de l'Àfrica sahariana, i un altre cop de tornada al sud més
o menys per aquestes dates. Alguns dels últims estudis al respecte apunten al
parasitisme com a una de les causes que podrien haver afavorit el seu
comportament migratori.
http://www.museugranollersciencies.org/ca/blog/el-parasitisme-podria-haver-afavorit-levolucio-del-comportament-migratori-en-la-papallona-dels-cards/
Aquest any el pas migratori no ha estat tant espectacular com
d'altres, però ahir a la tarda vaig copsar encara al menys 12 Cínties, cinc
bevent sol de tarda al
camí de la riera seca i set més jugant a tocar i parar entre
un camp de conreu i el bosquet de les granges del barber, vora la Torre Llupiana , a
Campllong.
Científicament, però, la interpretació d'aquesta observació és : Sens dubte que es tracta del moviment general de la població europea cap el sud. Quan les veus a la tarda, al sol, empaitant-se, el que estàs veient és el típic comportament territorial dels mascles, que defensen el seu terrritori (p. ex. un marge assolellat al bosc) en espera de què arribi alguna femella apta per copular. És molt típic que quan hi ha les arribades migratòries (en aquest cas d'exemplars europeus) immediatament els mascles estableixin territoris. De fet, a finals d'estiu no és gens rar veure femelles en ovoposició, que donaran lloc a una darrera generació local que emigrarà cap el sud ja a finals d'octubre o novembre (però sempre en baix nombre). Resposta d'en Constantí Stefanescu al fòrum del CBMS.
Científicament, però, la interpretació d'aquesta observació és : Sens dubte que es tracta del moviment general de la població europea cap el sud. Quan les veus a la tarda, al sol, empaitant-se, el que estàs veient és el típic comportament territorial dels mascles, que defensen el seu terrritori (p. ex. un marge assolellat al bosc) en espera de què arribi alguna femella apta per copular. És molt típic que quan hi ha les arribades migratòries (en aquest cas d'exemplars europeus) immediatament els mascles estableixin territoris. De fet, a finals d'estiu no és gens rar veure femelles en ovoposició, que donaran lloc a una darrera generació local que emigrarà cap el sud ja a finals d'octubre o novembre (però sempre en baix nombre). Resposta d'en Constantí Stefanescu al fòrum del CBMS.
Cynthia: dedicat a Cintia, epítet d’Artemisa, deesa grega de la cacera
i de les terres salvatges
dissabte, 1 de setembre del 2012
L'ESTAT DE MALESTAR
L’Estat de malestar
La destrucció de l’Estat de benestar conduirà a l'entronització
d’un Estat de malestar de perfils sinistres
El que estem vivint en el context de la crisi, a Espanya i al món
sencer, és la transició de l’Estat de benestar a l’Estat de malestar. En la
convenció republicana dels Estats Units que va tenir lloc a Tampa aquesta
setmana, es va aclamar un programa calcat del pressupost que va presentar en el
Congrés Paul Ryan, el líder més carismàtic de la dreta. Retallades
pressupostàries al màxim en les prestacions socials, reducció massiva
d’impostos per als més adinerats i a les grans empreses, i manteniment
d’impostos en els sectors mitjans i baixos. D’aquesta manera se suposa que es
redueix el dèficit pressupostari (sobretot per les retallades) i s’estimula la
inversió (perquè s’espera que els rics inverteixin amb els diners disponibles
en contra de l’evidència empírica dels últims 20 anys).
Però, que hi fa? Sempre es troben economistes a sou per fer un
gràfic que justifiqui qualsevol cosa. Es tracta de qui té el poder de fer-ho.
Els republicans controlen la
Cambra de Representants, gràcies a la ingenuïtat d’Obama. I
si Romney i Ryan arriben a la
Casa Blanca , hi haurà els plors i el cruixit de dents per a
la castigada societat dels Estats Units, amb el suport de la majoria d’homes
blancs que són tan racistes com antigovern per ideologia. El més espectacular
és el projecte de liquidació gradual de Medicare, el programa de salut pública
dels Estats Units destinat a la gent gran. Es pot imaginar una política més
descarnadament antisocial que retirar la cobertura de sanitat als desprotegits
en la jubilació? Era impensable fa un temps, però en temps de crisi tot és
possible. Fins i tot que una crisi financera generada pels financers desemboqui
en salvar les institucions financeres i recompensar els seus executius en
salaris i impostos per, en canvi, penalitzar els més necessitats traient
elements essencials de la seva protecció social.
Però això no és, com bé sabem, només una qüestió de política dels
Estats Units. L’estratègia de Merkel i altres dirigents europeus, amb Rajoy
aclamant-los perquè salvin al país, i a ell de passada, no és diferent. Es
tracta d’aprofitar la por dels ciutadans per arribar al poder, fer creure que
s’ha de triar entre austeritat i caos, i liquidar, amb el suport d’un
empresariat de mires curtes, el que era la clau de la societat europea: l’Estat
de benestar
És ara o mai. Cal deixar de pagar als aturats perquè en el fons
són joves ganduls sense respecte a l’autoritat. Als pacients perquè consumeixen
massa fàrmacs (i com si no prosperarien les empreses farmacèutiques?). Als
professors que no es resignen a ser gestors d’emmagatzemament de canalla en
lloc d’educadors. I fins i tot a aquests funcionaris públics elevats a herois
de la societat, bombers, policies i altres agents de seguretat, mal pagats,
maltractats i obligats de vegades a pegar els qui s’hi solidaritzen.
S’argumenta que en temps de crisi no dóna per a aquests luxes.
Oblidant que només se surt de la crisi amb productivitat i competitivitat, cosa
que requereix educació, investigació i serveis públics eficients. Els comptes
de la vella de Rajoy no serveixen per a una economia moderna. El problema no és
gastar més del que s’ingressa sinó gastar-ho malament en lloc d’invertir-lo en
recursos humans i d’emprenedoria que puguin augmentar l’economia real i generar
més riquesa. Una estupidesa recorre Europa: la idea que l’Estat de benestar és
excessivament car i, a més a més. insostenible perquè l’envelliment de la
població comporta menys actius i molts més dependents i encara més cars aquests
últims perquè no tenen la decència de morir-se com toca. En el fons es tracta
del triomf d’una mentalitat segons la qual la vida és per produir i consumir i
quan ja no dóna per a més cal eliminar el rebuig o reduir-los les prestacions
d’acord amb la seva irrellevància. Doncs, sabeu què? En termes estrictament
tècnics, no és així. L’Estat de benestar és la base de la productivitat, a més
de la solidaritat social. Al llibre que vaig publicar fa uns quants anys amb
Pekka Himanen sobre el model finlandès vam explicar com la productivitat i la
competitivitat de Finlàndia, entre les més altes d’Europa i superiors a la
teutona, estaven basades en la qualitat del capital humà, de l’educació, de les
universitats, de la investigació. I també de la salut pública (sense corpore
sano no hi ha mens sana). De manera que hi ha un cercle virtuós: l’Estat de
benestar genera capital humà de qualitat que genera productivitat que permet
finançar sobre bases no inflacionistes l’Estat del benestar. Si es
desconnecten, s’enfonsen tots dos. Perquè el tan bombejat desfasament entre
actius i passius oblida que en aquesta ràtio entre el numerador de passius i el
denominador d’actius el més important no és el nombre en si sinó quanta
productivitat generen els actius per poder pagar pel cost de sostenir els
passius. Si, a més a més, les prestacions socials es realitzen amb un Estat de
benestar dinàmic i basat en tecnologies d’informació, s’abarateixen costos. De
manera que és sostenible a condició de generar productivitat en l’economia i
disminuir ineficiència (que no pas ocupació) en l’Estat mitjançant una modernització
organitzativa i tecnològica del sector públic.
Però hi ha alguna cosa fins i tot més important. L’Estat de
benestar no va ser un regal de governs o empreses. Va ser el resultat en el
període 1930-1970 (depèn dels països) de potents lluites socials que van
aconseguir renegociar les condicions del repartiment de la riquesa. I com a
resultat es va establir una pau social que va permetre centrar-se a produir,
consumir, viure i conviure.
Avui dia s’estan qüestionant les bases d’aquesta convivència. Mal càlcul per als promotors. Perquè la destrucció deliberada de l’Estat de
benestar conduirà a l’entronització d’un Estat de malestar de perfils
sinistres. Però això no s’acaba aquí. S’estan gestant nous moviments, que
uneixen indignats i sindicats. I d’aquí en pot sorgir un nou Estat i un nou
benestar.
dilluns, 27 d’agost del 2012
TROBADES AMB LA FAUNA: CHARAXES JASIUS
En un passeig pel massis de l’Ardenya, prop de Solius, he pogut gaudir de
tot un festival de Charaxes jasius, la reina de l’arboç. Sempre em fascina la
capacitat de vol d’aquesta bèstia salvatge, segurament una de les papallones
que més es mereix aquest sobrenom. Avui m’ha atacat, amb contacte físic i vols
rasants, s’ha posat sense cap recança al meu sarró i finalment s’ha avingut
fins i tot a pujar-me al dit amb el que l’he convidada mentre era en una
branca. Tot un luxe tenir aquest contacte íntim amb un animal de presència tant
poderosa. Per tot el camí només tres espècies de papallones més: Hipparchia fidia,
Hipparchia statilinus i Lasiommata megera.
divendres, 17 d’agost del 2012
TECNOLOGIA EDUCATIVA A L'ABAST
Uns quants vídeos sobre les dificultats de la lectoescriptura durant unes jornades de la institució PRISMA.
Tots ells molt interessants. Tots ens poden servir per ser més professionals, en una feina que sovint manca d'aquests recursos. Que aprofiti!!
La Neurociència
Cognitiva a les aules: una necessitat i una obligació, a càrrec de
Jon Andoni Duñabeitia Landaburu | Breu
resum | Vídeo
Tots ells molt interessants. Tots ens poden servir per ser més professionals, en una feina que sovint manca d'aquests recursos. Que aprofiti!!
Una eina per acompanyar alumnat amb
dificultats de la lectoescriptura: elCoaching, a càrrec de
Francesc Sedó Capdevila | Breu
resum | Vídeo
Bona
ortografia sense esforç: com reduir fins a un 80% les faltes ortogràfiques amb la PNL , a càrrec de Daniel
Gabarró Berbegal | Breu resum | Vídeo
La consciència fonològica com a predictor de
possibles dificultats en l'aprenentatge de la llengua escrita, a càrrec
d'Enriqueta Garriga i Ferriol | Breu
resum | Vídeo
Casos
pràctics de dificultats de lectoescriptura: avaluació funcional i intervenció, a càrrec de
María Ángeles Garrido Laparte | Breu
resum | Vídeo
Què poden fer
els mestres amb els alumnes amb dificultats d'aprenentatge en la comprensió, a càrrec
d'Emilio Sánchez Miguel | Breu
resum | Vídeo
Dificultats
de la lectoescriptura i emocions, a càrrec de Carme Timoneda Gallart |Breu
resum | Vídeo
Organitza:
divendres, 10 d’agost del 2012
PERSPECTIVES AMPLIES
Aquest és un exercici proposat en un curs sobre intel·ligències múltiples que he fet aquest estiu. És necessari adquirir perspectiva sobre el que fem i els objectius que ens marquem.
Imaginem que dos extraterrestres, cadascun per la seva banda,
acaben d'aterrar al nostre planeta i tenen curiositat per saber coses sobre la
ment humana.
Un d'ells entra a una gran Universitat i li pregunta a un professor, psicòleg, quins són els poders mentals dels "homo sapiens".
El professor respon que la clau de la ment humana és la intel·ligència, i que aquesta qualitat es mesura amb un test de QI. Amb aquests tests, es pot predir qui funcionarà bé a l'escola i, molt possiblement a la vida. "I quina mena de coses s'ha de saber?", va preguntar l'extraterrestre. El professor va respondre: "Per exemple, el significat de certes paraules difícils, qui va escriurela
Ilíada , com es multiplica 8 X 3, que tenen en comú un llac i
una muntanya, etc." "Així que això és la intel·ligència", va pensar el primer extraterrestre. I
va marxar cap al seu planeta sense cap dubte.
L'altre extraterrestre, un paio independent, va anar ell mateix a buscar pel món la clau de la ment humana. Va veure espectacles impressionants: mariners en els mars del Sud, ballarines a Bali, ioguis a l'Índia, programadors de computadores, jugadors de tennis, pianistes que donaven concerts, persones treballant, presidents i executius. Va tractar de comprendre per què funcionaven tan bé aquestes persones en les seves societats respectives i va arribar a la conclusió que els habitants dela Terra eren ben complexos i diferents entre
ells...
I si canviem extraterrestres per docents, món per aula i humans per alumnes?
Un d'ells entra a una gran Universitat i li pregunta a un professor, psicòleg, quins són els poders mentals dels "homo sapiens".
El professor respon que la clau de la ment humana és la intel·ligència, i que aquesta qualitat es mesura amb un test de QI. Amb aquests tests, es pot predir qui funcionarà bé a l'escola i, molt possiblement a la vida. "I quina mena de coses s'ha de saber?", va preguntar l'extraterrestre. El professor va respondre: "Per exemple, el significat de certes paraules difícils, qui va escriure
L'altre extraterrestre, un paio independent, va anar ell mateix a buscar pel món la clau de la ment humana. Va veure espectacles impressionants: mariners en els mars del Sud, ballarines a Bali, ioguis a l'Índia, programadors de computadores, jugadors de tennis, pianistes que donaven concerts, persones treballant, presidents i executius. Va tractar de comprendre per què funcionaven tan bé aquestes persones en les seves societats respectives i va arribar a la conclusió que els habitants de
I si canviem extraterrestres per docents, món per aula i humans per alumnes?
Primer de tot, el psicòleg de la universitat
no donaria aquesta mena de resposta, sinó que justificaria la integració de les
habilitats cognitives superiors del cervell i de l’aprenentatge donant una
resposta neutra i polida del que és capaç de fer, teòricament, l’ésser humà. En
tot cas, l’altre extraterrestre, el paio independent que anava ell mateix pel
món buscant la clau de la ment humana, potser arribaria a aquesta conclusió en
poc temps observant el que es fa a les escoles, tot i que la simulació es basa
en arguments simplistes i una mica matussers de la cultura i l’activitat
escolar. Potser arribaria a la conclusió que l’escola es dedica a classificar
les persones sota uns certs paràmetres: la seva acomodació a cert tipus de
cultura i d’experiències d’aprenentatge força homogènies, sobre tot passives i
depenents del mestre. Pel que fa als espectacles impressionants que s’anava
trobant pel món, més aviat crec que estava veient un vídeo de la National Geogràphic
Society. No he viatjat gaire però de mariners en els mars del Sud, suposo que
tipus Sandokan, en queden ben pocs (sic), i de ballarines a Bali i ioguis a la India tampoc no seran
multitud. Els programadors de computadores tots sabem que són una raça a part i
no compten com a representants fefaents de la humanitat (és broma, però...). Ja
no dic res dels jugadors de tennis, pianistes de concerts, presidents i
executius. Representen diferents realitats però no gaire significatives
estadísticament. En canvi les persones treballant sí que són representatives
del conjunt de la societat i, en un món globalitzat com aquest, poden
representar bé alguns comportaments i formes de funcionament socials. Tot i que
personalment crec que ens representaria més fidelment una tribu dels bosquimans
del Kalahari com la que surt al començament de “Los dioses deben estar locos”
(Gran pel·lícula, per cert, us la recomano).
Doncs això, al que anava: l’extraterrestre que
contemplés a les persones treballant veuria que funcionen d’aquesta manera en
les seves societats respectives a contracor d’ells mateixos, en moltes ocasions,
i que viuen amb una sèrie de contradiccions i sense sentits importants. La
majoria no fa el que voldria i es dedica a sobreviure sense gaire més horitzó
que aconseguir una parcel·la més de comoditat. I el que aconsegueix és matar-se
a treballar la major part del dia per aconseguir mitja hora de desferra sobre
el sofà.
El cert és que hauriem de mirar els alumnes
amb ulls sempre nous. Com diu en Ken Robinson, hauríem de mirar en què són
bons, què els agrada fer, en què s’entusiasmen cadascú dels alumnes i
acompanyar-los en el procés de descoberta i aflorament dels seus talents i
aptituds. I no hauríem de mirar tant que els hi demanaran a la secundària, la
universitat, el món laboral, o comparar el que fem a l’escola amb el que fan a
l’escola privada o concertada del costat. Són ells el centre de l’educació
(m’agrada més desenvolupament), no l’exterior, la societat, el què diran o el
que s’ha fet sempre.
Els hem de proporcionar experiències variades
i el mes real possibles, partint del context on viuen i també ampliant el seus
horitzons, per tal de posar les bases d’una personalitat pròpia i crítica, amb
seguretat i autoestima i un desenvolupament emocional equilibrat, aprenent a
autoregular-se, a conèixer-se i a conviure amb els demés de manera òptima.
Crec que la clau del canvi de visió en
l’educació està en considerar tots els alumnes com a únics i tots amb una sèrie
de capacitats per deslliurar. Però també considerar que tots som iguals, en els
sentit de que tots ens mereixem les mateixes oportunitats per desenvolupar-nos
i arribar al màxim de nosaltres mateixos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)