Els mestres, vull dir les persones que fem
de mestres en una escola, som productes d’unes expectatives i uns somnis
concrets. Sovint són somnis de curta volada, que no arriben a creuar la
atmosfera de la dignitat, el tel de la dictadura econòmica, la barrera del
manteniment del “statu quo” classista i negatori de la llibertat, la igualtat i
la fraternitat. O sigui que no preparem per l'emancipació i la igualtat sinó
pel manteniment del sistema. Es tracta de baixar el llistó dels somnis a un
nivell tant pàrvul que ningú no es pugui plantejar què vol ser si no és dins d’uns
estereotips fixats. No es tracta d’explorar sinó de reconstruir amb plànols
mil·limetrats realitats caduques i refregides mil vegades. Fem allò que han fet
amb nosaltres, no allò que ens agradaria que haguessin fet o allò que fora bo
per al nostre poder decisori, el nostre lliure albir, la nostra capacitat de
crear i recrear els sentits de les coses i d’entendre a partir del diàleg i la
dialèctica amb el coneixement i la realitat, amb la teòrica i la pràctica, amb
la reflexió formadora i creadora de consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada