El laberint d'en Garrell, o les cabanes d’en Garrell, són unes
conegudes construccions de fusta i laberints fetes per en Josep Pijiula, un
personatge de Castellfollit de la
Roca , a la localitat d’Argelaguer, a la Garrotxa , Girona.
Desmuntades finalment per ordre de les autoritats competents,
sempre guaitant per la nostra seguretat, no són ja més que un record del que
eren. Així les vaig visitar jo. Desmuntades i amb uns pocs elements encara
sobrevivents.
Aquest laberint és com el tresor de la illa deserta, o el
vaixell pirata que el va a buscar: el record de la possibilitat de trobar mons
desconeguts i valuosos. Illes de creativitat i anarquia, reductes de salvatgia,
portes obertes d’escapament de la monotonia, el tedi i la pobresa intel·lectual
predominants i habituals. . Som tantes vegades esclaus i hostatges del que han pensat per nosaltres,
del sistema acabat, la màquina trituradora del consumisme que ens dona la feina
feta i ens diu el que hem de fer a cada moment i qui i com ha de crear.
L’important de la obra d’en Garrell no és mantenir el que ha
fet i retenir-lo per la posteritat, sinó admirar el que ha fet i la
possibilitat de fer-ho. Els tresors són el valor que nosaltres li donem a les coses.
Què és admirable de la obra d’en Garrell?
El joc amb els objectes, la experimentació, l’escala del
treball, la modificació de l’espai,...la creació d’un lloc per a la fantasia,
la integració de les troballes metàl·liques o sòlides en un joc amb l’aigua i
els elements naturals i artificials. L’exercici de la llibertat i la
creativitat. L’atracció i el valor de l’efímer, com la vida mateixa.
El jardí d’en Garrell o el pati d’en Garrell era un ent
orgànic que s’anava organitzant ell mateix sobre la marxa. Que no s’apagui el
seu exemple.
Les petjades d'un toixó visitant nocturn. La justa mesura de l'art lliure.
Un comentari adient
I un article interessant al respecte:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada