TROBADES AMB LA FAUNA: TRIO D'ESCANYAPOLLS

 Entrada publicada al fòrum de NATURMANIA

17 de juliol de 2007

Avui he al·lucinat mandonguilles. Tornava de Cassà a Campllong i pels volts de Can Dionís veig un insecte gros que vola com suspès d'un fil a l'aire. Em sembla que és un escanyapolls (Lucanus cervus), un dels escarabats més espectaculars d'Europa. Immediatament aturo el cotxe i salto per veure on aterra. Baixa lentament fins el tronc d'un roure, una mica més amunt del meu cap. Són les nou del vespre i comença a fosquejar. L’escarabat va baixant pel tronc, decidit. Aviso la meva dona i els meus fills, encara dins del cotxe, per que vinguin a veure-ho. L’escarabat és efectivament un escanyapolls i a més a més un mascle, amb les mandíbules com banyes de cérvol. Va a parar on ja hi ha una parella d’escanyapolls, mascle i femella, copulant i s’hi afegeix a la festa, enfebrit i ceg de desig. Tots tres es queden així una bona estona. Quan marxo encara veig un altre mascle volant en vol sostingut, guiant-se probablement per la olor rere la seva femella.

Ha estat increïble com ha pogut trobar el seu objectiu tant certerament. Els especialistes diuen que encara no han trobat les feromones que suposadament desprèn la femella i que guien als mascles al seu objectiu. En qualsevol cas, hi ha algun mecanisme que  els guia.

Els escanyapolls són escarabats que passen la major part de la seva vida en forma de larva dins d’un tronc i al cap de tres a cinc anys surten, en versió adulta, només per reproduir-se. Això és exactament així en el cas dels mascles, que no poden alimentar-se a causa de l’enormitat de les seves mandíbules que sols els hi serveixen per barallar-se amb els altres mascles per reproduir-se.
És fascinant coincidir en aquest moment màgic en que els escanyapolls decideixen sortir junts per trobar-se i aparellar-se desprès de tants anys de viure dins la fusta i assistir al ritual exacte de reproducció d'aquestes criatures cada cop més escasses.