No fa gaire vaig descobrir en una llibreria de Girona (la Geli), ensumant com un gos de cacera, llibres d'en Thoreau editats per fi en castellà. A part del "Walden", poca cosa més s'havia editat fins ara a la península, així que m'hi vaig llençar com un llop i en vaig comprar quatre de cop: "Musketakid" (el seu viatge pels rius Concord i Merrimack amb el seu germà John), "Cartas a un buscador de sí mismo" (la seva correspondència amb el seu amic Harrison Blake), una breu antologia dels seu "Diaris", i "Las manzanas silvestres" (un breu opuscle sobre la natura i els pomers). Els dos primers títols estan editats per errata naturae i els altres dos per José J. de Olañeta.
M'he llegit amb delit tres d'ells (només em queda l'epistolar), repetint la lectura de "Musquetaquid" fent força anotacions i subratllats. Confesso ser un devorador d'en Thoreau. Crec que la seva recerca de sentit ens pertany a tots i ens connecta. La seva filosofia pràctica, regada amb l'abundós vi de l'amor i el respecte a la natura i a l'home, dona fruit en una frescura insòlita en el seu discurs i la seva acció, amb intuïcions i desvetllaments dotats de gran geni (en el sentit més thoreaunià). Un d'aquests desvetllaments (n'hi ha tants!) s'expressa en una sentència madura i pròpia d'algú amb fills, més que sense com és el cas.
"... mis hijos no sabrán,
hasta que el tiempo los marchite,
la desgracia
a la que se ven sometidos."
Em fa pensar en el lent aprenentatge, per assaig i error, o més aviat per "acoso y derribo" al que estem sotmesos en aquesta societat humana, on prima l'esclavitud i la desconfiança per sobre de la llibertat.
M'agradaria deixar als meus fills aquest missatge, pensat però mai expressat en forma tant diàfana (d'aqui la grandesa de Thoureau), més com a advertiment i referència que com a queixa o desencís. Entenc que Thoureau li donaria també aquest sentit.
Podria fer fàcilment un recull de cites i aforismes d'aquest llibre, però no li faria honor ni servei al vertader missatge que transmet. Aprendre a veure, a despertar. El perquè estem aquí.
Thoureau és un trascendentalista, sí, però què més es pot ser en aquesta vida?. Un conformista?. Un banalista? Volem ser els herois de les nostres pròpies vides. Thoureau ens ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada