dissabte, 24 d’agost del 2013

CREAR I DONAR OPORTUNITATS

No fa gaire discutia amb una mestra de l’escola sobre el tema de donar oportunitats als nens o arribar a un punt on no donar-ne més, perquè ja se’ls havien donat moltes. El tema, evidentment, anava relacionat amb el comportament disruptiu o inapropiat de certs alumnes a les aules. No sempre és aquest el cas en el tema de les oportunitats a l’escola. De vegades no ens adonem que la nostra funció educativa té molt a veure amb la creació d’oportunitats vers els alumnes. Oportunitats per conèixer i desenvolupar altres formes de comportament i desfer-se, de mica en mica dels comportament reactius, purs automatismes encaixats en el fons de la seva trajectòria vital. Oportunitats d’aprendre ells mateixos a partir de la experimentació i la interacció amb materials i companys. Oportunitats de fer coses engrescadores i novedoses, de provar els seus límits i possibilitats. Oportunitats de parlar i expressar-se, de practicar la pròpia introspecció a partir de la expressió i la interacció amb els demés, d’escoltar-se a un mateix i als demés. Oportunitats de regular el seu comportament social des de la revisió profunda amb pares, mestres i companys. Oportunitats de crear i divertir-se sense caure en el parany de la comparació ordenadora i avaluadora, desqualificadora dels que no són els primers.

Amb aquella mestra, que creia en la funció educativa del càstig i el límit punitiu del tancament d’oportunitats, li vaig haver de dir que la nostra funció, la funció dels educadors és, primordialment, donar oportunitats. Incondicionalment. Ens paguen per això, per donar oportunitats. Desprès, a l’edat adulta, ja tindran un altre tipus de comptes vers la seva responsabilitat. Però ara, a la infància, la funció i la tasca educativa principal és crear i donar oportunitats. Crear i donar, els dos verbs van lligats necessàriament, perquè no es pot entendre l’educació com una desatenció dels problemes dels infants i un fer el ulls grossos a les responsabilitats que els pertoquen. No es tracta de no fer res, sinó de crear les condicions, a partir de la clarificació dels perquès dels actes erronis, per fer els canvis en la pròpia vida cap a una plenitud major. Els mestres hem de ser “coaches” dels nostres alumnes i per fer-ho els hem de tractar individualment tant com puguem, amb el suport de les famílies i dels altres agents educatius i socials.

dijous, 22 d’agost del 2013

OBLITS

La cultura occidental oblida l’holisme i el tractament de l’ésser humà en la seva totalitat per dedicar-se a parcel·lar els problemes aïllant-los del context total de les necessitats/capacitats humanes. La medecina i la educació són dos bons exemples. La medecina tracta les malalties com si fossin errades en el mecanisme del cos humà, separant-les de la forma de vida, el pensament, les condicions, l’estrès. Sovint cura la part malmesa i en fa pols la resta del cos, immòbil i oblidat sobre un llit mentre s’ocupa del PROBLEMA. Quan es vol ensenyar a un nen alguna cosa ens oblidem del nen, de què i com aprèn i de la seva relació amb el món, de quina persona és i d’on ve, per centrar-nos exclusivament en la matèria, la mecànica de l’aprenentatge que pretenem ensenyar. Arrossegats per la manca de pensament i de crítica el sistema continua la seva inèrcia suïcida i destructiva, amb l’excusa del pragmatisme possibilista. Prestar atenció a les persones és una necessitat que ens afecta a tots.

Hem d’anar cap a una cultura del “selfrespect” i l’empatia, d’escoltar el propi cos i les emocions, d’educar i fomentar el sentit de la responsabilitat, que té molt a veure amb el d’autonomia i de solidaritat. Cal també una educació en la crítica de la societat i de les autoritats. Cal dirigir l’atenció a la realitat exterior. Cal plantejar-se objectius a llarg termini, la reflexió sobre la pràctica, la pràctica compartida i participativa de tots els agents educatius, i una dialèctica assertiva fonamentada en la visió holista i personalitzada del nen.

dimecres, 10 de juliol del 2013

EL LABERINT D'EN GARRELL

El laberint d'en Garrell, o les cabanes d’en Garrell, són unes conegudes construccions de fusta i laberints fetes per en Josep Pijiula, un personatge de Castellfollit de la Roca, a la localitat d’Argelaguer, a la Garrotxa, Girona.
Desmuntades finalment per ordre de les autoritats competents, sempre guaitant per la nostra seguretat, no són ja més que un record del que eren. Així les vaig visitar jo. Desmuntades i amb uns pocs elements encara sobrevivents.
Aquest laberint és com el tresor de la illa deserta, o el vaixell pirata que el va a buscar: el record de la possibilitat de trobar mons desconeguts i valuosos. Illes de creativitat i anarquia, reductes de salvatgia, portes obertes d’escapament de la monotonia, el tedi i la pobresa intel·lectual predominants i habituals. . Som tantes vegades esclaus i hostatges del que han pensat per nosaltres, del sistema acabat, la màquina trituradora del consumisme que ens dona la feina feta i ens diu el que hem de fer a cada moment i qui i com ha de crear.
L’important de la obra d’en Garrell no és mantenir el que ha fet i retenir-lo per la posteritat, sinó admirar el que ha fet i la possibilitat de fer-ho. Els tresors són el valor que nosaltres li donem a les coses.

Què és admirable de la obra d’en Garrell?
El joc amb els objectes, la experimentació, l’escala del treball, la modificació de l’espai,...la creació d’un lloc per a la fantasia, la integració de les troballes metàl·liques o sòlides en un joc amb l’aigua i els elements naturals i artificials. L’exercici de la llibertat i la creativitat. L’atracció i el valor de l’efímer, com la vida mateixa.
El jardí d’en Garrell o el pati d’en Garrell era un ent orgànic que s’anava organitzant ell mateix sobre la marxa. Que no s’apagui el seu exemple.

 Uns graffittis previs al costat del laberint





 Les petjades d'un toixó visitant nocturn. La justa mesura de l'art lliure.




 Un comentari adient














I un article interessant al respecte:


diumenge, 7 de juliol del 2013

DINÀMIQUES D'AULA COMPETENCIALS. L'EXEMPLE DEL "ROURE GROS", A SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER

Xerrada Pedagògica: Dinàmiques d’aula competencials.

Apunts de la xerrada del passat 5 de juny al CRP del gironès a càrrec de la Carme Alemany, mestra de l’escola El roure gros, de Santa Eulàlia de Riuprimer.

(Exposo els apunts presos durant aquesta xerrada com a testimoni d’una escola amb un funcionament i una filosofia molt diferent a les habituals. Crec que ens hauríem d’apropar, de formes potser diverses, però convergents, en aquesta forma de treballar amb els nens. Fa temps vaig llegir, i desprès l’he tornat a rellegir força vegades, un llibre que explicava una pràctica pedagògica convergent en aquesta línia, que proposava  com a eixos de l’escola l’autonomia i la investigació lliure dels propis interessos. El llibre es diu : “La investigación del medio en la escuela” de Francisco Olvera López. Ed. Penthalon.)




Com diu el cartell, el projecte de centre està basat en la investigació.

“En aquesta escola els nens no estan separats per edats ni coneixements sinó pels interessos dels nens. El currículum no està per damunt dels interessos dels nens. El centre és el treball cooperatiu i el treball per projectes, tenint com a un dels centres de treball la ciència i les matemàtiques.”

Com es treballa?
L’escola es va convertir en una mena de “casa dels nens”.

El tutor i els especialistes treballen junts, tots com si fossin tutors. La funció de l’especialista és participar i col·laborar assessorant als mestres i/o als nens.

Els nens estan distribuïts per cicles.
De vegades hi ha 2, 3, o 4 mestres per aula.

A infantil estan tots junts barrejats en un sol grup, 55 nens.
Es mouen lliurement segons el projecte que tenen engegat.

A cicle superior son 28 nens, 2 tutors, repartits en dues aules de referència però poden anar per tot arreu (dins o fora de l’escola).

L’autonomia és una de les bases, un dels principals problemes a resoldre, es treballa com un hàbit, des de que entren a l’escola.

Tota l’escola treballa per projectes, no hi ha llibres de text, ni currículums tancats.

Hi ha molts nens amb problemàtiques diverses rebotits d’altres centres, que acudeixen en aquesta escola com a última esperança.

El treball cooperatiu es dona entre nens i entre adults. Ofereix una visió més enriquidora de les coses. La diversitat és un fet important a l’escola.

No hi ha horaris. L’escola és un continu. El dinar sí és a una hora concreta. L’horari de tarda és de 3 a 2/4 de 5. A Cicle superior es poden quedar fins més tard per propi interès. Poden col·laborar entre cicles per interessos o coneixements afins.

Com es tracten les instrumentals?
Cada nen fa el seu “Itinerari educatiu”. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en el seu moment, quan el nen té necessitat. No hi ha una edat.

Els nens escullen quina feina volen fer i el mestre no intervé directament però aporta coses. Procés semblant al que farien a infantil.

Totes les aules tenen càmeres de fotos i ordinadors per escriure i imprimir el que fan.

Dels 28 nens de cicle superior, aquest curs han arribat a treballar 11 projectes diferents a la vegada, alguns individuals (pocs) i els altres en grup.

De cada projecte es fa un informe individual, amb dibuixos, esquemes, textos,... repassat pel mestre (el fons i la forma) i pels altres nens que van discutint el treball d’aquell nen.

En quant a un treball sistemàtic de llengua (verbs,...), no es fa.

Les matemàtiques es treballen amb material comprensiu. Es treballa molt el càlcul mental i la calculadora.
Algoritmes i operacions no es treballen de forma sistemàtica. Els algoritmes es treballen al final, si ho demanen.
El càlcul mental és la base del treball. Permet un raonament i una capacitat de reflexió i de manipulació dels nombres molt més gran que de la forma clàssica.
La manipulació es dona a partir de coses que estan passant.

No hi ha llibreta. És tot oral. Tot diàleg i discussió i manipulació de formes i nombres.

La vida és un tot barrejat i interrelacionat.

Avaluació: no té a veure amb l’edat. A mida que es va individualitzant l’aprenentatge t’adones de les diferències que hi ha amb la majoria.
L’avaluació no és la comparació amb un nen model.

Aquests nens superen amb un nivell alt les proves de 6è i això dona tranquil·litat als pares.

Secundària. No solen tenir problemes. S’han d’adaptar a un altre sistema, d’exàmens i matèries separades, però ho fan de seguida. Estan preparats gràcies a la seva autonomia.

La funció de l’escola és formar persones per que visquin plenament.
L’èxit és la il·lusió per aprendre: “adquirir el plaer d’aprendre”.
L’acte d’aprendre és un acte individual, és un acte solitari. Algú et dona els elements perquè tu vagis i aprenguis.

Pares. L’escola sempre està oberta. Els pares poden estar a dins una estona (no només amb el seu nen), i poden mirar el seu diari d’aula.

A les aules hi ha molt material que es pot utilitzar.
La disposició de les taules és per taules grosses per grups, amb llums per cada taula.
La gestió a l’aula no és complicada perquè pots estar per nens concrets ja que els altres ja van fent. El projectes depenen d’ells, no són obligatoris. Comencen per un guió i acaben amb una creació que utilitzi els principis que ha estat estudiant.
Es pacten els objectius.

Entrevistes i informes. Es fan 3 informes l’any. No són amb notes sinó oberts i personalitzats. Expliquen com el veuen en aquell moment i fan propostes de canvi.

La llengua estrangera, com s’integra?
En els projectes va sortint. Això no garantiria que tots els nens fessin llengua anglesa. Per això l’especialista porta el control i va buscant la manera d’atreure els nens que no ha ajudat encara.

“Tenim una idea de nen i contrastem la nostra acció amb aquesta idea.”



“ L’educació és un acte de confiança amb els nens.”

Programa Mestres de TV3 "L'Èxit i el Fracàs".





dissabte, 15 de juny del 2013

SEMPRE GUANYEN ELS QUE SEMPRE AJUDEN

Gran missatge inclós en aquest vídeo dels meus alumnes de 5è. Un honor, haver pogut ser el vostre mestre i aprendre de vosaltres!

dissabte, 1 de juny del 2013

ESCLAT D'ESCLET

Hi ha llocs especials dins el territori. Són aquells que alberguen i atreuen una major quantitat i qualitat de diversitat. Alguns formen part de les xarxes migratòries dels ocells i altres animals alats. Sant Vicenç d’Esclet és, sens dubte, un d’aquests llocs especials ungits per la terra per ser referència de pas en les rutes dels migrants. En pocs llocs com a Esclet podem trobar tanta vida escassa acumulada en tant poc espai. En aquesta primavera plujosa i inestable com poques, tant primaveral ella, s’ha pogut veure una col·lecció increïble de rapinyaires, alguns tant rars com l’arpella pàl·lida russa, el mussol migrant, l’esmerla o el falcó cama-roig, però també molts altres com falcó pelegrí, falcó mostatxut , milà negre, àliga marcenca, aligot vesper, una munió de esparvers cendrosos i arpelles comunes,... Pel que fa a ocells “especials” i poc comuns en aquesta banda del món, podem citar el gaig blau, el torlit, el trobat, el pigot garser petit, el còlit gris, el bitxac rogenc i molts limícoles.
Què és el que fa tant especial aquest lloc?. Segurament el prat de dall hi juga un paper important, però sembla que a part d’això hi hagi una confluència de condicions favorables “invisibles” pels humans. ¿Són les línies Hartmann, els corrents tel·lúrics, un mineral especial, un meteorit caigut d’un altre món, una zona geoatractiva o geobenèfica per excel·lència?.
El que és segur és que aquest “empordanet” minúscul serveix d’illa refugi als viatgers del món natural per descansar un temps o fins i tot per reproduir-se, en un món sense recers i cada dia més amenaçat.

Ahir 6 falcons mostatxuts 6 (Falco subbuteo), 1 falcó cama-roig (F. vespertinus), 2 milans negres (Milvus migrans), 4 gaigs blaus (Coracias garrulus), 2 torlits (Burhinus oedicnemus), 1 picot garser petit (Dendrocopos minor),... per anomenar només allò més especial, em van fer trempar un altre cop d’emoció pel contacte amb la salvatgia: el batec del món.

Falcó cama-roig (femella)
I aqui està el mascle
Gaig blau a Sant Vicenç
Gaig blau
Parella de torlits, bells en la seva estranyesa, ratllant la friquiditat.
Falcó mostatxut (aquesta foto no és meva, I'm sorry)
però aquesta sí
Escorxador (femella) 2-6-13

dissabte, 20 d’abril del 2013

JOSE LUIS SAMPEDRO

Analisi del 15 - M amb Jose Luis Sampedro.
Que no mori el seu misatge!!!