Xerrada
Pedagògica: Dinàmiques d’aula competencials.
Apunts de la
xerrada del passat 5 de juny al CRP del gironès a càrrec de la Carme Alemany,
mestra de l’escola El roure gros, de Santa Eulàlia de Riuprimer.
(Exposo els apunts
presos durant aquesta xerrada com a testimoni d’una escola amb un funcionament
i una filosofia molt diferent a les habituals. Crec que ens hauríem d’apropar,
de formes potser diverses, però convergents, en aquesta forma de treballar amb
els nens. Fa temps vaig llegir, i desprès l’he tornat a rellegir força vegades,
un llibre que explicava una pràctica pedagògica convergent en aquesta línia,
que proposava com a eixos de l’escola
l’autonomia i la investigació lliure dels propis interessos. El llibre es diu :
“La investigación del medio en la escuela” de Francisco Olvera López. Ed.
Penthalon.)
Com diu el cartell, el projecte de centre està basat en la
investigació.
“En aquesta escola els nens no estan separats per edats ni
coneixements sinó pels interessos dels nens. El currículum no està per damunt
dels interessos dels nens. El centre és el treball cooperatiu i el treball per
projectes, tenint com a un dels centres de treball la ciència i les
matemàtiques.”
Com es treballa?
L’escola es va convertir en una mena de “casa dels nens”.
El tutor i els especialistes treballen junts, tots com si
fossin tutors. La funció de l’especialista és participar i col·laborar
assessorant als mestres i/o als nens.
Els nens estan distribuïts per cicles.
De vegades hi ha 2, 3, o 4 mestres per aula.
A infantil estan tots junts barrejats en un sol grup, 55 nens.
Es mouen lliurement segons el projecte que tenen engegat.
A cicle superior son 28 nens, 2 tutors, repartits en dues
aules de referència però poden anar per tot arreu (dins o fora de l’escola).
L’autonomia és una de les bases, un dels principals problemes
a resoldre, es treballa com un hàbit, des de que entren a l’escola.
Tota l’escola treballa per projectes, no hi ha llibres de
text, ni currículums tancats.
Hi ha molts nens amb problemàtiques diverses rebotits d’altres
centres, que acudeixen en aquesta escola com a última esperança.
El treball cooperatiu es dona entre nens i entre adults.
Ofereix una visió més enriquidora de les coses. La diversitat és un fet
important a l’escola.
No hi ha horaris. L’escola és un continu. El dinar sí és a una
hora concreta. L’horari de tarda és de 3 a 2/4 de 5. A Cicle superior es poden quedar fins més
tard per propi interès. Poden col·laborar entre cicles per interessos o
coneixements afins.
Com es tracten les
instrumentals?
Cada nen fa el seu “Itinerari educatiu”. L’aprenentatge de la
lectura i l’escriptura en el seu moment, quan el nen té necessitat. No hi ha
una edat.
Els nens escullen quina feina volen fer i el mestre no intervé
directament però aporta coses. Procés semblant al que farien a infantil.
Totes les aules tenen càmeres de fotos i ordinadors per
escriure i imprimir el que fan.
Dels 28 nens de cicle superior, aquest curs han arribat a
treballar 11 projectes diferents a la vegada, alguns individuals (pocs) i els
altres en grup.
De cada projecte es fa un informe individual, amb dibuixos,
esquemes, textos,... repassat pel mestre (el fons i la forma) i pels altres
nens que van discutint el treball d’aquell nen.
En quant a un treball sistemàtic de llengua (verbs,...), no es
fa.
Les matemàtiques es treballen amb material comprensiu. Es
treballa molt el càlcul mental i la calculadora.
Algoritmes i operacions no es treballen de forma sistemàtica.
Els algoritmes es treballen al final, si ho demanen.
El càlcul mental és la base del treball. Permet un raonament i
una capacitat de reflexió i de manipulació dels nombres molt més gran que de la
forma clàssica.
La manipulació es dona a partir de coses que estan passant.
No hi ha llibreta. És tot oral. Tot diàleg i discussió i
manipulació de formes i nombres.
La vida és un tot barrejat i interrelacionat.
Avaluació: no té a veure amb l’edat. A mida
que es va individualitzant l’aprenentatge t’adones de les diferències que hi ha
amb la majoria.
L’avaluació no és la comparació amb un nen model.
Aquests nens superen amb un nivell alt les proves de 6è i això
dona tranquil·litat als pares.
Secundària. No solen tenir problemes. S’han
d’adaptar a un altre sistema, d’exàmens i matèries separades, però ho fan de
seguida. Estan preparats gràcies a la seva autonomia.
La funció de l’escola és formar persones per que visquin
plenament.
L’èxit és la il·lusió per aprendre: “adquirir el plaer
d’aprendre”.
L’acte d’aprendre és un acte individual, és un acte solitari.
Algú et dona els elements perquè tu vagis i aprenguis.
Pares. L’escola sempre està oberta. Els
pares poden estar a dins una estona (no només amb el seu nen), i poden mirar el
seu diari d’aula.
A les aules hi ha molt material que es pot utilitzar.
La disposició de les taules és per taules grosses per grups,
amb llums per cada taula.
La gestió a l’aula no és complicada perquè pots estar per nens
concrets ja que els altres ja van fent. El projectes depenen d’ells, no són
obligatoris. Comencen per un guió i acaben amb una creació que utilitzi els
principis que ha estat estudiant.
Es pacten els objectius.
Entrevistes i
informes. Es fan 3
informes l’any. No són amb notes sinó oberts i personalitzats. Expliquen com el
veuen en aquell moment i fan propostes de canvi.
La llengua
estrangera, com s’integra?
En els projectes va sortint. Això no garantiria que tots els
nens fessin llengua anglesa. Per això l’especialista porta el control i va
buscant la manera d’atreure els nens que no ha ajudat encara.
“Tenim
una idea de nen i contrastem la nostra acció amb aquesta idea.”
“
L’educació és un acte de confiança amb els nens.”
Programa
Mestres de TV3 "L'Èxit i el Fracàs".
