FEINA DEL CURS
Per a aquesta activitat us proposem escriure una
breu reflexió que reculli les vostres sensacions i fets respecte a la
construcció del coneixement. Vosaltres trieu l'enfoc i el contingut que li
vulgueu donar.
Us poden ajudar les preguntes següents:
Us poden ajudar les preguntes següents:
·
Quines línies metodològiques
m'identifiquen com a docent?
·
Quins trets defineixen el meu estil
docent?
·
Quin projecte m'ha fet aprendre més
com a docent?
·
Com he contribuït a l'aprenentatge
dels meus alumnes?
Crec profundament en els ensenyaments de Jean Piaget,
tant en la teoria cognoscitiva constructivista com en els seus misatges més
globals, tipus: “Les funcions esencials de la ment consisteixen en la
comprensió i en la invenció, és a dir, en la construcción d’estructures
mitjançant l'estructuració de la realitat".
Crec que la tasca del mestre és acompañar en el procès
propi de creació de les pròpies estructures mentals per la comprensió del món.
Per fer posible això cal aprofitar els interessos dels nens, la conversa i el
que aporta l'entorn. No prioritzar el currículum de continguts. Generar un
ambient de participació en l'alumnat en permetre i fomentar la conversa en
rotllana com a base del treball.
Com a altres referents teorico-pràctics podria mencionar:
Jorge wagensberg, Francisco Olvera López, Freinet, Paulo Freire, Orlando
Pineda…
Aquest acompanyament de l’infant implica necessàriament
un estil organitzatiu d’escola. En principi es treballaria amb co-tutoria, que
implicaria un tàndem de dues persones a l'aula, tant quant a la participació
com a la planificació i la reflexió.
La comunitat i la comunicació amb la resta del claustre
i l’equip directiu també ha de ser franca i fluïda i no corrompuda per
relacions de submissió i dependència produïdes per prerrogatives de poder.
La metodologia es basaria en la recerca d’interessos
fonamentalment en l’entorn proper i del descobriment i investigació de les
contradiccions en la comprensió que tenim del món, a partir de la comparació
com a eina de l’ensenyament. Aquesta comparació implica fonamentalment dos
processos.
Observació: buscar diferències.
Comprensió: buscar similituds
La recerca d’aquests ideals ha guiat el meu viatge per
l’experiència educativa cercant les condicions més òptimes per acostar-se.
Així, he hagut d’adaptar-me a molts sistemes i equips diferents i finalment he
trobat una escola on aquests principis descrits més amunt els tenen més clars.
Jo diria que tota aquesta història, aquest viatge experiencial per diferents
realitats i entorns educatius ha fet el meu bagatge i ha modelat en part les
meves expectatives i objectius.
Actualment, entenc que la principal tasca educativa és
l’acompanyament en el desenvolupament de l’infant, el respecte pel seu procés i
la prioritat en les oportunitats. Oportunitats en la prova i l’error i el poder
reiniciar processos sense restriccions ni càstigs.
El projecte de no defugir aquestes responsabilitats és el
que m’ha fet créixer més com a docent.
L’aprenentatge en sí mateix no és el meu objectiu sinó
crear les condicions per un desenvolupament harmònic, emocionalment estable i
que creï les condicions per explorar el món amb seguretat i curiositat.
