He entrat a una escola nova. Fa temps que hi volia anar, perquè es treballa per projectes, és una escola lenta i té una filosofia o manera de fer diferent a la immensa majoria d'escoles. El plantejament, bàsicament és deixar créixer i aprofitar els interessos dels nens, la conversa i el que aporta l'entorn. Era això el que buscava.
L'escola té moltes coses bones. No prioritza el currículum de continguts. Genera un ambient de participació en l'alumnat en permetre i fomentar la conversa en rotllana com a base del treball. En principi es treballa amb co-tutoria, que implicaria un tàndem de dues persones a l'aula, tant quant a la participació com a la planificació i la reflexió.
Però hi ha peròs.
Durant el primer trimestre no hi ha hagut gaire acompanyament, al menys pel que fa a la programació i la planificació, cosa altament recomanable en una escola on la metodologia és molt diferent del comú i no es disposa de cap referència o programació existent o de referència. Només pels informes.
El segón trimestre va millorar l'acompanyament, sobre tot pel que fa referència a les entrevistes.
Al tercer trimestre, gràcies al Covid 19, es va poder treballar en equip tot el cicle, des de casa, fent totes les feines de programació de les propostes conjuntament, amb la qual cosa es va millorar molt l'acompanyament i la comunicació.
Per tant, la co-tutoria no ha estat tal o de forma adient durant tot el curs, al menys en el meu cas. A la resta de cursos la co-tutoria funciona i implica un acompanyament en la planificació i la programació, però en el meu cas no ha estat així. Aquesta persona co-tutora només vol fer el mínim i tirar pilotes fora, segurament per un tema d'egoïsme professional. Un altre pega és que la comunicació entre companys és molt minsa i amb l'equip directiu també. L'ambient de feina és totalment aïllat de la resta de mestres. Vist amb una mica de perspectiva crec que li falta ànima a aquest projecte, malgrat es facin totes les pantomimes que es vulguin per fer veure el contrari. Li falta caliu. El caliu és allò que queda del foc i aguanta fins a l'endemà, és el record actiu del calor, és la imatge reflexiva desprès del somni, és l'acompanyament. Una llàstima. Una llàstima desaprofitar aquesta oportunitat de formar una comunitat creativa i de creixement personal, per no tenir autocrítica ni seguiment ni acompanyament de la gent nova.
Els mestres sempre treballem sols, i això és un gran error. Bé, aquí com a mínim, alguns no estan tan sols. Tot i seguir aïllats.
Si hagués de descriure en una imatge com em sento en aquesta escola faria servir la comparació amb les endevinalles que sovint fem a la rotllana: li plantegem moltes preguntes per acostar-nos-hi, però no aconseguim respostes clares.
