Consumidors. Som consumidors i poca cosa més. No tenim dret a considerar-nos creadors de res. Ens hauria de fer vergonya intentar-ho tan sols. Ficar-nos en el món dels Deus. Consumim cultura alegrement i no ens preocupem per com es fa o què redimonis és, només la consumim.
La cultura és així. Ens la venen com un producte embolcallat en cel·lofana que només es pot aconseguir a les botigues especialitzades. I només si és d'aquella que està de moda, que es fa sentir o veure, com les cançons o les imatges. Tenim la idea que la cultura és allò que traspassa els límits del temps i que la majoria som cucs que no arribarem mai ni tant sols a somiar en produir-ne.
Crear està en la nostra naturalesa i és al que hem d'aspirar per poder tenir dret a respirar.
I per crear hem de tenir dret a deixar-nos anar, a provar sense límits, a deixar de banda la perfecció i el judici dels altres. I també, sobre tot, a aprendre a tenir idees pròpies i cuidar-les com el tresor que són i desenvolupar-les fins el final o fins on vulguem.
I per crear hem de tenir dret a deixar-nos anar, a provar sense límits, a deixar de banda la perfecció i el judici dels altres. I també, sobre tot, a aprendre a tenir idees pròpies i cuidar-les com el tresor que són i desenvolupar-les fins el final o fins on vulguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada