ASILVESTRAR

La pressió humana sobre el medi és brutal. Carreteres i camins que trinxen literalment el territori. Trànsit constant i a totes hores fins en les zones més despoblades. Soroll constant. Llums i contaminació lumínica. Barreres i tanques arreu. Infraestructures que creuen i desdibuixen el paisatge, l'embruten, l'invisibilitzen i ens n'allunyen. Verins. Purins. Aigües eutrofitzades i poc o gens depurades. Introduccions de fauna i flora al·lòctona constants i cada cop més freqüents. Mobilitat humana sobredimensionada. Pèrdua de contacte amb la natura. Pèrdua de coneixements sobre la natura, els seus éssers i els seus usos. Alienitzar la natura: identificar la natura com una cosa aliena i mancada de realitat, pertanyent a una quimera virtual anomenada documental de natura. Agricultura industrialitzada i robotitzada, superproductiva.

Totes aquestes causes i conseqüències de la nostra vida civilitzada ens aboquen a tractar la natura propera sense respecte, de forma intervencionista, com si fos una nosa o un element a gestionar segons una sèrie limitada i pròpia de necessitats a curt termini, ignorant els serveis imprescindibles que ens presta i, en definitiva ignorant com ens cuida i com hem de cuidar-la.

Desafectació, allunyament, mitificació de la comoditat, virtualització, banalització, malbaratament, pèrdua del valor de les coses, habituació als espais tancats (Claustrofilia i claustromania)

Una de les conseqüències més clares de la pandèmia del Covid 19 ha estat sense dubte la del retorn de la natura, de la tornada a la seva expressió a prop nostre, la de l'asilvestrament de l'entorn. Acostumats a l'intervencionisme i a actuar sobre el medi com la nostra propietat mancada de repercusions, hem tornat a entreveure que cuidar, asilvestrar, deixar evolucionar, no intervenir, respectar els espais naturals i actuar sobre ells d'acord amb les seves lleis i donant temps al temps és la manera correcta d'actuar. Hem redescobert una mica el nostre entorn i què ens connecta a ell. També que hem d'aprendre a respectar-lo i tenir-lo en compte, mantenint un substracte més ampli per al seu desenvolupament. Hem après que val la pena respectar el nostre medi ambient. Això vol dir netejar tant com es pugui d'infraestructures, tornar a la proximitat, la feina, les relacions de proximitat...i deixar cada cop més espais sense gestionar en el nostre entorn: no netejar marges de camps, de camins, boscos,...

El manifest per a la conservació dels herbassars és una d'aquestes iniciatives. No deixeu d'adherir-vos!

Dibuix de Toni Llobet

L'ORQUIDIA DELS ARBRES

Un conte escrit per mi i il·lustrat per la meva filla Àfrica

també a la pàgina de publicacions pròpies d'aquest bloc

BINOCLES I SORTIDES A LES ESCOLES

BINOCLES I SORTIDES A L'ESCOLA

Vaig escriure aquest post l'octubre de l'any 2014 en un altre bloc però continua sent vigent i necessari recordar-ho.

L'escola Jacint Verdaguer de Sils ha comprat un equipament de 20 binocles a utilitzar per tota l'escola durant les sortides que facin als estanys o altres sortides de natura. Qualsevol projecte amb continuïtat de seguiment de la natura als estanys necessita d'aquest material bàsic d'observació i finalment tenim un centre que pren aquesta iniciativa i dedica una part dels seus recursos a aquest element fonamental per fer un acostament adequat a la natura, tenint un espai natural al seu abast i que es pot aprofitar tan bé. És de celebrar aquesta iniciativa i espero que es contagiï als altres centres i institucions del poble.

Per altra banda, val a dir que el treball d'acostament dels infants a la natura, sent com és un espai de descobriment i d'aventura que els atreu de forma natural, s'ha de realitzar de forma molt més normalitzada i assídua de com es fa habitualment. Les sortides a la natura solen ser massa puntuals i esporàdiques, sense una periodicitat que les converteixi en oportunitat de recerca. Continua essent massa difícil organitzar sortides al medi proper donada la manca de acompanyants que es requereixen per fer-les. Això origina una dificultat important per organitzar-les i, de retruc, que es vulguin sobreaprofitar les que es fan, de forma que s'organitzen per grups massa nombrosos, normalment tot un nivell amb dues o tres classes juntes i sovint tot un cicle o fins i tot diversos cicles a la vegada.
Això impedeix un accés tranquil i controlat al medi i, no cal dir-ho, una observació acurada i propera dels éssers vius que teòricament s'han anat a conèixer. La natura és delicada, subtil i experta en fet i amagar. No és una bona idea anar-hi en massa.
Amb grups més reduïts es podria fer un autèntic acostament a la natura, primant la utilització de tots els sentits en un primer moment per tal de contactar-hi amb una consciència més plena de la pròpia existència i de la vida que ens envolta. Aquest treball milloraria sens dubte les capacitats de concentració i observació dels nens i les nenes i donaria un suport vital a les matèries d'estudi escolars, doncs aconseguiria un fenòmen fonamental per estimular i aprofitar la curiositat i l'interès dels infants: la sorpresa i l'emoció pels fenòmens naturals. 
Cal aconseguir que les sortides al medi proper per part de les escoles siguin un fet habitual on posar en practica les competències bàsiques del currículum de forma veritable, motivadora i autèntica. 
Tenir un bon equipament de binocles és, sens dubte, una bona manera de provocar més sortides i més vivencials.