SÈNECA
I LA IRA
Sèneca designava la
ira com la més repugnant de les emocions, ja que no en podem tenir control. Ens
explica la seva teoria sobre la ira, i la relaciona amb Neró i la història de
l’esclau. Quan al servent li va caure la plata amb copes, Neró el va tirar a un
estany amb serps. Un càstig desmesurat i provocat, entre d’altres coses, per la
ira.
Segons Sèneca, la
ira és la frustració provocada per l’excés d’esperança. També demostra que la
gent rica, tenen més esperances i expectatives perquè pensen que tot els ha de sortir
bé i, per això, al mínim entrebanc s’enfaden.
Sèneca ens recomana
fer una petita anàlisi cada matí del que pot anar malament durant el dia. Ens
recomana que tinguem una actitud més aviat pessimista. Així les coses que van
malament no ens faran enfadar ni ens sorprendran perquè ja en ho esperàvem.
També ens posa l’exemple del desastre de Pompeia. Les forces naturals no es
poden controlar, però s’ha d’estar preparat psicològicament per si algun dia
passa alguna desgràcia.
(També a la pàgina "Kit de supervivència")
