dijous, 1 de març de 2012

CAP DE PARDALS

La gent diu que no has de somiar, que somiar es perdre el temps, que has de ser realista. Diuen: fes com jo, imbècil, que sóc un espavilat, capullo, jo si que sé de que va, alelat, des que vaig néixer, atontat, no cal ser gaire llest, que hem vingut aquí per aprofitar tot el que puguem, i no deixar ni les engrunes, estúpid, pels que vindran, ja s’espavilaran. Només hi ha una veritat, la meva veritat.  I al final penses, tal com diu el mestre Aute: “si aún hay alguien que todavía piense que escrúpulo no es un parásito del alacrán”. Presoners de les renúncies a la integritat, dels assumibles i responsables efectes col·laterals, dels “preus raonables” de la responsabilitat i la maduresa, de qui renuncia “només una mica” als seus principis per tal de guanyar molt més.
Tot això, a la llarga, és perdre.
Per això jo dic: si tens el cap ple de pardals, ensenya’ls a volar, entrena’ls, anima’ls, cuida’ls, que ja hi haurà prou franctiradors a sou de les seves renúncies que s’encarreguin de disparar contra ells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada