Cinthia cardui, abans Vanessa cardui, és una papallona
migratòria per excel·lència. Migra cap al nord fent escales en generacions
successives, des de l'Àfrica sahariana, i un altre cop de tornada al sud més
o menys per aquestes dates. Alguns dels últims estudis al respecte apunten al
parasitisme com a una de les causes que podrien haver afavorit el seu
comportament migratori.
http://www.museugranollersciencies.org/ca/blog/el-parasitisme-podria-haver-afavorit-levolucio-del-comportament-migratori-en-la-papallona-dels-cards/
Aquest any el pas migratori no ha estat tant espectacular com
d'altres, però ahir a la tarda vaig copsar encara al menys 12 Cínties, cinc
bevent sol de tarda al
camí de la riera seca i set més jugant a tocar i parar entre
un camp de conreu i el bosquet de les granges del barber, vora la Torre Llupiana , a
Campllong.
Científicament, però, la interpretació d'aquesta observació és : Sens dubte que es tracta del moviment general de la població europea cap el sud. Quan les veus a la tarda, al sol, empaitant-se, el que estàs veient és el típic comportament territorial dels mascles, que defensen el seu terrritori (p. ex. un marge assolellat al bosc) en espera de què arribi alguna femella apta per copular. És molt típic que quan hi ha les arribades migratòries (en aquest cas d'exemplars europeus) immediatament els mascles estableixin territoris. De fet, a finals d'estiu no és gens rar veure femelles en ovoposició, que donaran lloc a una darrera generació local que emigrarà cap el sud ja a finals d'octubre o novembre (però sempre en baix nombre). Resposta d'en Constantí Stefanescu al fòrum del CBMS.
Científicament, però, la interpretació d'aquesta observació és : Sens dubte que es tracta del moviment general de la població europea cap el sud. Quan les veus a la tarda, al sol, empaitant-se, el que estàs veient és el típic comportament territorial dels mascles, que defensen el seu terrritori (p. ex. un marge assolellat al bosc) en espera de què arribi alguna femella apta per copular. És molt típic que quan hi ha les arribades migratòries (en aquest cas d'exemplars europeus) immediatament els mascles estableixin territoris. De fet, a finals d'estiu no és gens rar veure femelles en ovoposició, que donaran lloc a una darrera generació local que emigrarà cap el sud ja a finals d'octubre o novembre (però sempre en baix nombre). Resposta d'en Constantí Stefanescu al fòrum del CBMS.
Cynthia: dedicat a Cintia, epítet d’Artemisa, deesa grega de la cacera
i de les terres salvatges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada