dimecres, 17 d’octubre de 2012

"FICHITIS AGUDITIS"


Modern talking tales

“FICHITIS AGUDITIS”

El mestre es queixava des de feia temps de mal de cap, d’excés de feina, de falta de disciplina dels nens d’ara, de no saber què fer amb els incorregibles ni amb els que no tenen “gaire capacitat”, que la diversitat el mata, que a aquest pas no acabaran el currículum, que no aniran ben preparats a secundària, que s’han d’acostumar a tenir deures cada dia per poder estar preparats per secundària, ... que si això o allò o allò altre, sempre excuses, entrebancs externs que no li deixen fer bé la seva feina. Ell, la feina ja la fa molt bé: posa exàmens, posa molts deures, corregeix, posa més deures, més exàmens, segueix el llibre, fa fitxes i més fitxes, fins i tot personalitzades per ell mateix sobre el temari, programa les classes de tota la setmana en mitja hora i es treu tot el treball de sobre en el mínim temps possible. És un tio resolutiu, que es treu la feina de sobre i fa rutllar la maquinària escolar com deu mana.
Però no es troba bé.
D’un temps ençà es troba com marejat, confús, mig perdut. Ha provat les vitamines, el balneari i fins i tot la casa de repòs però el seus esforços han estat debades. Li roda el cap, té migranya, no té ganes de res i, el més greu de tot: fins i tot té dubtes. Ara resulta que potser l’edifici en el que viu, fet de currículums vells coneguts, atapeïts i sanguinolents de culpes alienes, i de proves estàndard i precises que mesuren allò que ja se sap sense sorpresa, esta fet de prejudicis i de cultura de la mala fe, de maons de classisme social, injustícia i comoditat cega i estúpida.
En el seu malson se’n va a la consulta del metge-pedagog, amb por dels pitjors auguris. De la taula estant, el metge-jutge es mira amb posat greu la seva radiografia i sentencia: vostè te fichitis aguditis. La fichitis aguditis és una malaltia d’inflamació de la feina del treball escolar per aplicació de formularis, on l’alumne és considerat un mer emplenador de frases i preguntes de resposta única. La seva funció no és l’aprenentatge sinó la demostració de que se sap respondre exactament el que es demana i també donar cos i tangibilitat física  a la feina escolar, sent el resultat final un fantàstic àlbum de cromos-fitxes com un piano i que demostra fefaentment que el nen s’ha dedicat a la contestació i resolució d’exercicis mecànics la major part del temps escolar.
-         Li recomano que deixi totalment de banda les fitxes com a mesura de desintoxicació.- diu el sant oracle de la ciència-ficció pedagògica.
-         I que faig, ara.- Li respon, al·lucinat, el mestre, pobre.
-         Faci projectes, home, faci projectes. – Li respon l’altri.
-         Però es que jo...no...- respon el mestre.
-         No se m’aturulli, home, que no hi ha per tant, només ha de fer el mateix que ha fet sempre, però amb un lleuger tint de vida real.- fa el sàtrapa. I continua: - Canvii les dades per altres de més properes i significatives per l’alumne i ja pot continuar la seva vida com fins ara. Però ja no li digui més fitxes...- silenci còmplice i displicent.- digui-li dossier de treball o Plataforma eleven que fa més modern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada