dilluns, 28 de gener del 2013

COMENTARI PER L'ANTONI DALMASES I EL SEU "CAOS A LES AULES".


Ningú, repeteixo, NINGÚ no escull ser una ameba sense voluntat pròpia com a opció lliure i plena, conscient. És, per tant, una reacció mediatitzada per tot un seguit de condicionants que conformen la història de l’infant. Tothom té uns talents i unes il·lusions, i si aquestes són ara fum i cendres alguna cosa s’ha de poder fer per invocar el fènix que tothom porta dins seu.
La gent com l’Antoni Dalmases, que malda, tot i que a contracor, perquè li facilitin la vida des de la “neteja ètnica” dels conflictius, acaba donant la raó als autoritaris i els injustos, els poderosos i els egòlatres, i s’ha rendit als pressupòsits de la desigualtat, sobreposant els interessos d’uns pocs, la pretesa “societat”, a l’individu, nord i meta dels més alts somnis i designis de dignitat humana. L’aprenentatge és molt més que el que es fa a les aules, potser caldria renovar aquest sentit de l’aprenentatge. La meta de l’educador és ser humà i permetre als altres arribar a ser-ho, malgrat les mancances. I això no és pedagogia de la bondat o no ser que “polles” arriben a dir alguns imbècils mentals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada