El laberint d'en Garrell, o les cabanes d’en Garrell, són unes
conegudes construccions de fusta i laberints fetes per en Josep Pijiula, un
personatge de Castellfollit de la
Roca , a la localitat d’Argelaguer, a la Garrotxa , Girona.
Desmuntades finalment per ordre de les autoritats competents,
sempre guaitant per la nostra seguretat, no són ja més que un record del que
eren. Així les vaig visitar jo. Desmuntades i amb uns pocs elements encara
sobrevivents.
Aquest laberint és com el tresor de la illa deserta, o el
vaixell pirata que el va a buscar: el record de la possibilitat de trobar mons
desconeguts i valuosos. Illes de creativitat i anarquia, reductes de salvatgia,
portes obertes d’escapament de la monotonia, el tedi i la pobresa intel·lectual
predominants i habituals. . Som tantes vegades esclaus i hostatges del que han pensat per nosaltres,
del sistema acabat, la màquina trituradora del consumisme que ens dona la feina
feta i ens diu el que hem de fer a cada moment i qui i com ha de crear.
L’important de la obra d’en Garrell no és mantenir el que ha
fet i retenir-lo per la posteritat, sinó admirar el que ha fet i la
possibilitat de fer-ho.
Què és admirable de la obra d’en Garrell?
El joc amb els objectes, la experimentació, l’escala del
treball, la modificació de l’espai,...la creació d’un lloc per a la fantasia,
la integració de les troballes metàl·liques o sòlides en un joc amb l’aigua i
els elements naturals i artificials. L’exercici de la llibertat i la
creativitat. L’atracció i el valor de l’efímer, com la vida mateixa.
El jardí d’en Garrell o el pati d’en Garrell era un ent
orgànic que s’anava organitzant ell mateix sobre la marxa. Que no s’apagui el
seu exemple.
I un article interessant al respecte:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada