AD INFINITUM, AD ABSURDUM, AD NAUSEAM

AD INFINITUM, AD ABSURDUM, AD NAUSEAM

Són les sensacions quan sento la remanida explicació inargumentada de que al cicle superior de primària el millor que podem fer és anar-los acostumant a la manera de treballar de secundària.

• No és veritat que a secundària tot són exàmens i lliçons que memoritzar (o no ho hauria de ser).
• No és veritat que a cicle superior de primària ja siguin adults en miniatura que han de deixar-se d’orgues i donar molta “matèria” (Chicha, en roman paladino) que després a secundària els serà imprescindible per seguir els estudis.
• No és veritat que respectar el ritme i els interessos dels nens sigui perdre el temps i no tocar el sacrosant currículum (llibre de text en roman paladino). Es toca més currículum, del de veritat, del de saber fer a partir del descobriment i el tocar vida real, amb una educació personalitzada que amb una de massificada, a l’engrós i mecanitzada, feta a l’estil i gust de les cadenes de muntatge, de la industrialització homogeneista i anorreadora dels individus.
• No és veritat que l’experimentació, el treball per projectes i els tallers i racons siguin mètodes propis només de cicles de nens petits, particularment infantil, "on no hi foten gaire res o a tot estirar cicle inicial, on encara són petits i no se’ls hi pot demanar massa". Es poden aplicar a qualsevol edat i són la manera natural d’aprendre i prendre contacte amb els procediments de la vida real.
• No es veritat que “apretar” amb moltes fitxes, exercicis i deures sigui ser exigent i assegurar els aprenentatges. Només és feina d’oficina sense gaire sentit, farratge per remugants, “más madera” per la locomotora de l’anem ràpid sense anar enlloc.
• No és veritat que tinguem en compte les competències bàsiques a l’hora de planificar i programar.
• No és veritat que els continguts curriculars siguin els que han de guiar els aprenentatges sinò el contacte amb la realitat i el medi a partir dels interessos dels nens, les destreses i els problemes, la utilització de les competències bàsiques, en consonància amb les destreses i les capacitats associades a l’edat dels alumnes, són els que han de guiar la transformació i la construcció dels sabers de l’infant.
• No és veritat que així són les coses i no es poden canviar. La veritat és que no es volen canviar perquè som presoners d’un sistema productor en comptes de ser servidors d’un producte en construcció i lliure, orgànic i imperfecte, però poseïdor de possibilitats i característiques pròpies i úniques amb una capacitat de desenvolupament innata.
• I no, no és veritat que els haguem de preparar per la secundària. (I aquests pel batxillerat...i aquests per la universitat). Aquesta direccionalitat ens enganya i ens fa perdre el nord de l’educació formal. Que és proporcionar els mitjans per a un desenvolupament integral de la persona i de les seves potencialitats.