LA MIRADA SEMPRE EN ELS ALUMNES

En el fòrum d'un curs de capacitació digital per docents arriba aquest comentari:

Tinc la meva teoria de l'empatx digital a les aules!

Durant els propers 5 anys ens anirem alimentant d'eines digitals per fer tasques, per l'avaluació, també canviarem les metodologies de treball i d'aprenentatge a les escoles i instituts...

Una vegada tinguem 100.000 de tot, escollirem les més eficaces i que ens permetin ser molt eficients i les combinarem amb les bones metodologies d'aprenentatge dels últims anys.

Et Voilà!

La meva resposta:

Hola Jordi, tant de bo. Com a desig està molt bé i te'l compro. I crec que el camí pot ser molt bé aquest. Amb alguns interrogants o dubtes. Quant a les eines digitals, saps que el món digital és com un ecosistema, on hi ha una fèrria competència i sobreviuen els que tenen més èxit (no sé si els més aptes). Ara per ara, per exemple, liveworksheets o pinterest, per posar només dos exemples, estan copant el "mercat" de les webs que ofereixen recursos digitals. Són com el fast-food dels recursos. Ens ho donen tot fet i ràpid. Es promociona, una vegada més el consum de recursos ja fets "pret a porter" i no la creació de nous recursos o l'adaptació a les realitats pròpies. Això crea una deriva cap a la uniformització de formes de treballar, la banalització de la feina de mestre i la tornada a la "fichitis" d'altres èpoques. Són eficaces?, ens permeten ser molt eficients?...Potser sí, depèn de com es miri, però evidentment no estarem combinant amb les bones metodologies, que han de ser més ajustades als interessos dels alumnes i a cada alumne particular. 

La aposta per la utilització d'eines digitals ha de ser amb "peròs". Com a eines digitals hem de tenir clar que no han de ser les que facilitin la vida dels docents sinó les que ofereixin més possibilitats i llibertat als alumnes, perquè sovint, com sempre ha passat, tendim a veure la nostra tasca d'educadors des del nostre punt de vista, el punt de vista que els alumnes s'adaptin a les nostres prerrogatives o formes de treballar. La nostra "comoditat" si m'enteneu. És essencial mantenir el punt de vista, la mirada, la tensió, en els alumnes i les possibilitats que els oferim amb les eines digitals, mantenint la metodologia associada amb el treball en xarxa, col·laboratiu, promocionant els reptes i l'autonomia amb un aprenentatge que permeti el descobriment autònom, en part, de les possibilitats de les eines que els oferim, donant temps i relativitzant el currículum de conceptes com a finalitat última de l'avaluació. 

Quina parrafada! Ho sento, em donen atacs de tant en tant. Però, volia dir que les bones intencions s'han de perfilar molt bé perquè sinó ho donem tot per bo i entrem en dinàmiques de funcionament per inèrcia que s'autojustifiquen amb l'únic argument de la utilització de la tecnologia digital. Això no pretén ser una crítica al comentari d'en Jordi, que em sembla molt positiu, només una opinió sobre la utilització dels recursos digitals.