divendres, 25 de maig de 2012

EL FI ES JUSTIFICA EN ELS MITJANS


Sempre ha estat una lluita desigual, la dels treballadors contra el poder. Sobre tot perquè el poder no juga net. Les relacions institucionals i politiques pateixen de l’efecte distorsionador, o dit  sense eufemismes, extorsionador, d’una falla ètica en les regles del joc que diu que “el fi justifica els mitjans”. Una cosa porta a l’altra i desprès venen els efectes col·laterals i el be general, que ens fan dir “però buenu...”, transigir amb l’intransigible i començar a morir en el conformisme.
L’educació formal o institucional, la pública, com ens agrada dir-li per fer-la sentir més digna i propera, pren com a model en la seva defensa les relacions institucionals i polítiques i pot caure, en la seva desesperació, en el joc maquiavèl·lic del segrest, l’extorsió, el xantatge i el bescanvi de presoners en les seves negociacions. “El fi justifica els mitjans”, frase popularment adjudicada a Maquiavel tot i que sembla que podria ser de Napoleó, vol significar estar per sobre de la ètica i la moral per aconseguir portar a terme els plans. I els educadors, a la desesperada, tendeixen a buscar hostatges com les sortides i les colònies, no posar notes o falsejar-les, fer aturades lectives temporals i periòdiques, i altres, amb la fi d’emprar-los com a moneda de canvi en les seves negociacions amb el Departament d’Ensenyament.
No ens podem permetre aquesta falla ètica. La nostra força s’ha de fonamentar en les justificacions sòlides i ben fonamentades i en la busca de l’aval de la opinió pública.
Establir un ampli consens entre grups polítics pel que fa a l’educació i donar-li l'estabilitat que necessita, establir les prioritats en l’atenció educativa, centrar-nos en definir el model educatiu que volem més que en dir el que no volem, podrien ser formes més congruents de defensar un bé tant consubstancial a la ètica com és l'educació. D’aquesta manera ajuntaríem voluntats de tota la societat i ens acostaríem a la font primera de la raó amb la força, que és la unitat i el clam popular.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada