dimarts, 8 de maig de 2012

PROPOSTES FUNCIONAMENT D’ESCOLA


S’atribueix a Albert Einstein la frase: És un miracle que la curiositat pugui sobreviure a l’educació formal. L’educació formal és l’educació dels clixés preestablerts, de les receptes de sempre, de la competició memorística tapadora de la social, de l’activisme exacerbat i dirigit que no dona peu a la participació de l’alumnat ni a la reflexió veritable . És necessari fer un gir a l’educació en funció dels individus per a que tingui un sentit vertader. L’educació institucional ha d’atendre la individualitat per ser significativa, per afrontar els nous reptes com a societat, per donar resposta a les capacitats de cadascú i per tenir un sentit com a formadora i alliberadora de l’home i garant de la democràcia, els drets humans i la igualtat.
Algunes formes de guanyar aquest assalt a l’educació formal són purament metodològiques, com la que presento ara, tot i que necessiten de canvis en l’organització de l’escola. Cal buscar espais i temps per a la funció tutorial individual o en petit grup. Cal buscar la manera de fomentar i propiciar les sortides com a eix de les activitats, fomentant la participació dels familiars com a acompanyants, per exemple. Cal fomentar una actitud d’intercanvi i interacció entre tots els membres de la comunitat educativa, començant per activitats compartides entre cursos, tallers internivells, apadrinaments, sessions de “especialitats” amb cursos barrejats, guies d’aprenentatge, alumnes tutors,...I, per suposat, cal explicar i involucrar en els canvis als pares i mares per arribar tots junts, cal fomentar la seva participació.
Aquesta proposta concreta té com a objecte aprofundir en l’autonomia dels alumnes quant a protagonistes dels seus interessos. Busca fomentar i deslliurar la curiositat com a eina base de treball.
QUE VOLS SABER?
Cada nen té una llibreta de preguntes on pot apuntar allò que li sembla interessant durant les sortides, les activitats d’observació i d’experimentació a l’escola o qualsevol altra activitat que impliqui reflexió (veure un audiovisual, cuinar una recepta, apadrinar un nen a l’escola,…) i quines preguntes es formula al respecte. S’ha de formular al menys una pregunta de cadascuna de les activitats realitzades. Al final del dia o de la setmana ha d’escollir quines de les preguntes o qüestions obertes li interessen més i a quina o quines vol dedicar el seu temps, fent una estimació del temps que hi vol dedicar i si creu que resulta factible. A través de la formulació de preguntes, dubtes, propostes i hipòtesis de treball i de la seva gestió per resoldre-les i aconseguir els seus objectius  l’alumne s’anirà acostumant a dur a terme propostes d’investigació que han de ser fonamentalment de tipus pràctic: com puc fer pa a casa?, es possible construir un vaixell teledirigit?, quant de temps viuen les papallones?,  Qui contamina el meu riu?, com fan una maqueta els arquitectes?, … També es poden compartir investigacions i projectes de forma que diversos alumnes formin part d’un mateix, però no de forma obligada i sempre raonant què els ha fet coincidir en els interessos.
D’aquesta manera, estimulant la formulació de preguntes amb cada imput d’entrada d’informació, es fomenta l’esperit crític, el pas a l’acció, la formulació d’hipòtesis i el plantejament acurat i sistemàtic de les investigacions i projectes, de forma que es treballen les competències bàsiques de forma natural.  Ser i actuar de manera autònoma, Pensar i comunicar, Descobrir i tenir iniciativa, Conviure i habitar el món, aquestes són les finalitats del currículum competencial i que només es fan paleses des de la pròpia gestió dels interessos i els aprenentatges.
Per a cada projecte s’ha d’emprar una llibreta, que fins i tot pot ser construïda pel propi nen/a. També podria ser que el nen/a disposes d’una Tablet on pogués fer carpetes amb els seus projectes i buscar per internet, comunicar-se amb els companys o amb altre gent, descarregar documents, fotos, etc.

Arreu on vaig hi ha formes per veure, sons per escoltar, que mereixen ser escoltats, preguntes que floreixen, respostes que em demanen. Qui sóc si no em pertorben?, i si no les escric, com emergeixen, doncs, els pensaments?.
Atura’t a cada batec del teu cor i esgrimeix la teva mirada com si fos una espassa.”


(Cita de “El medi litoral a Cubelles, proposta d’investigació”. Treball inèdit de l’autor del blog: A.M.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada