dilluns, 30 d’abril de 2012

AVANTATGES I DESAVANTATGES DE L’ESCOLA

Quina és la funció de l’escola? Què hi venen a fer els nens a l’escola?. No què hi pretenem nosaltres, ni què volem o ens agradaria o pensem que fora bo o què és el que els hi demanarà la societat el dia de demà. Sinó quina és la funció vital que compleix l’escola, en relació amb els nens. Quines oportunitats els obre?
L’escola ha de ser un centre de descobriments, en primer lloc. La infància és territori de la curiositat i aquesta curiositat necessita ser tinguda en compte, acotxada i estimulada, per tal que el nen la identifiqui com el camí natural cap al món i la seva autonomia. Per tal que descobreixi el seu camí, les seves qualitats i el seu perquè com a persona (no simplement poder trobar un treball quan sigui adult, com es pretén des del model actual d’escola, sense aspiracions). Perquè trobi allò que el motiva, en definitiva, els seus somnis, si se’m permet.
L’escola ha de ser també el lloc on es permet la “construcció de coneixements”. Cada nen ha de construir els seus coneixements des de l’experiència i la interacció amb el món, inventant-se el seu currículum des del seu passat i cap al seu futur, prenent part en el procés decisori i definint la ruta a seguir. La raó de ser de la vida humana és en bona mesura construir coneixements nous. La necessitat dels coneixements vells no ens ha de fer perdre de vista que el que ens fa tirar endavant i donar-li un sentit al que hi fem és avançar i aportar alguna cosa nova al món, per petita que ens sembli.
L’escola ha de fomentar l’esperit crític, la confiança, la democràcia participativa, l’assumpció dels errors com a part del procés d’aprenentatge i creixement, el risc, el dubte, la presa de decisions (tant i tant oblidada), el treball i l’autogestió, la responsabilitat amb els propis compromisos i amb els companys.
L’escola ha de ser un lloc de trobada entre iguals, és cert, però entenent aquest iguals com a dins de la infància, permetent una relació més laxa entre grups d’edat, i també intergeneracional, amb adults de diferents trams d’edat, des de joves a vells.
I l’escola ha de ser un centre d’acollida i de compromís per la igualtat.

Quins desavantatges té l’escola? Doncs, en primer lloc la massificació. De la relació espontània entre iguals en petit grup passem a la relació forçada en gran grup i de forma gairebé exclusiva amb nens de la mateixa edat, la qual cosa no és ni de bon tros el més natural i agreuja els problemes de convivència donat el xoc amb les mateixes limitacions evolutives i el compartir espai i interessos amb un grup gran vigilat, tutelat o guiat per un adult.
Altre handicap és la divisió del temps en compartiments estancs on es tracten tasques alienes als interessos directes dels nens i classificades segons categories superiors, externes a ells mateixos i imposades des del món adult i des de certa visió utilitarista i graduada. Les assignatures es classifiquen de forma implícita segons la seva pretesa importància per la vida adulta segons un barem universal imposat per les necessitats de la industrialització, des de les matemàtiques i la lectura i escriptura fins a la plàstica, la música i la dansa al final de tot. Aquestes assignatures són a la pràctica compartiments estancs sense cap mena de relació entre elles i tractades com d’importància cabdal i indiscutible, amb tot un seguit de “coses” que els alumnes (receptors passius dels coneixements) han de saber al final del curs: els continguts. El curs acaba sent com un caneló farcit a petar de continguts, quants més millor, com un gall d’indi pel dia de Nadal, vaja. D’aquesta manera no queda cap fissura per a la participació de l’alumnat en la presa de decisions i no es pot tractar el currículum des de la diversitat i en funció de la diversitat.
Un altre pega de l’escola és que no és un lloc on es formen ciutadans lliures per una societat democràtica perquè no fomenta la participació, la presa de decisions ni la discussió, argumentació i el consens. No es practica l’elecció de continguts ni el respecte als propis interessos.
Una altra és que tampoc no es treballa des de la pràctica. No es posen a proba de forma sistemàtica ni suficient en el medi proper les decisions preses ni els coneixements i habilitats.
La excessiva compartimentació i la manca d’atenció individualitzada fan que no es respectinn els ritmes d’atenció dels infants ni els individuals. No hi ha estones de descans i activitat física suficients entre activitats.
No es té en compte la importància cabdal de l’activitat física en el desenvolupament i en les estones d’activitat dels nens.
No hi ha una consideració suficient ni una progressió de les activitats de motivació abans de cada activitat. S’ha d’investigar més sobre la motivació i promoure una utilització intensiva de la motivació com a eix de les activitats.
No es tracta el joc com a l’element central d’activitat formativa dels nens i nenes, quant a oportunitat d’assaig de moltes de les habilitats i com a element motivador propi de l’etapa.

...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada