divendres, 9 de novembre de 2012

METÀFORA EDUCATIVA: LA CARRERA DE 400 METRES TANQUES.


Línia de sortida. Sobre la pista vint-i-tants corredors. Sona el tret d'inici i tots els corredors alhora, cadascú pel seu carrer, comencen a córrer cap a la meta...o cap a algun lloc.
Pel camí, una tanca, poc després una altra, altra, altra, altra, corba, esprint i final.
La “foto-finish” és la dels que han acabat primers, emmirallaments dels deus grecs de l’olimp que superen totes les dificultats i són alts, guapos i ben plantats. Són els que es mereixen ser salvats.
Pel camí o ves a saber on, tots els altres: el que no ha sentit el tret, el que l’ha rebut a l’esquena, el que no sap on és la meta, el que té un altra meta, el que passa de la meta, el que va de dret pel mig de l’estadi, el que té les cames massa curtes i ensopega, el que les té massa llargues i ensopega amb sí mateix, el que no porta bambes, el que les porta descordades, de tenis o de ballet, dos números més petites o dos més grosses que el seu, el que cau i s’obre el cap per sempre més, el que s’aixeca, el que empeny....Tots arriben tard o no arriben. Si a algú li dona asma o un atac de cor ningú se n’assabenta ni surt cap quadrilla de la creu roja per socorre’l.

Però hi ha més diferències darrera d’aquests asèptics resultats. La carrera és desigual des del principi però només importa la classificació final. Sense entrenament, sense avís, no importa en quines condicions, molts han de sortir a córrer una carrera perduda.
Si preparéssim per córrer les carreres, les carreres es repetirien tantes vegades com calgués, d’un en un i amb entrenament personal, amb objectius adaptats i fins i tot diferents, amb metes diferents.

Exercicis de veritat o fals, repetitius, insistents, pura feina, i també exàmens de resposta única, tests i formularis varis només porten a la uniformització i al descuit de les característiques individuals, afavorint als afavorits i desafavorint als desafavorits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada