MATEMÀTIQUES EN SALSA VERDA

Estem rebent actualment a la meva escola un assessorament en matemàtiques per treballar les, per, o a partir de les Competències Bàsiques. No sé perquè però em torna a sonar tot a succedani  de reforma i excuses per continuar posant per davant els continguts acadèmics com a mesura de totes les coses i de tots els desgavells socials i ideològics. És a dir, “más de lo mismo”.

Pel que sembla, després de la primera sessió, les propostes de canvi es basen en el treball indirecte de la realitat, a partir del treball amb les notícies i els missatges dels mitjans de comunicació, principalment, com a objectes de contingut neutre i per tant no analitzables des de la intencionalitat del missatge. Sense intenció crítica. Només com a excusa matemàtica. Com si el món fos una cosa neutra i els nombres i la representació de la realitat que ens atorguen fossin un pur decorat per practicar exercicis de pensament malabar. Entreteniment i intel·ligència en estat pur i immaculat, font de gaudi estètic i intel·lectual sense parangó.

No amb problemes reals, que afecten directament els infants sinó buscant excuses per treballar els continguts.

“El contingut és el que interessa”, és el missatge un altre cop actualitzat a partir del maquillatge i el decorat de les CCBB. Diguem-li X, francament, és igual com li diguis.

Jo crec que del que es tracta és de bussejar en la vida en directe i veure què ens ofereix. El medi, allò que envolta el nen físicament. Els nens sobretot toquen (manipulen, que diuen els mestres). Agafen, caminen, observen i transporten objectes.

Al que els hem d’ajudar és a fer-se preguntes, orals i escrites, sobre ells. Construir, reproduir, fer models amb fang, descriure, escriure, llegir, cercar,... Però sobre tot que sigui una vivència directa, no un exercici més o menys tret de dades reals, no un exercici de llibre amb un lleuger tint de vida real, sinó vida real, fets, observacions, comprovacions, recreacions, participacions.

Josep Callís ho entén força bé.  35 39 encara no.

Intentaré mostrar-te exemples del que vull dir, senyora matemàtica-vull-quedar-bé-amb-tothom, possibilista-super-responsable que fa el que pot i no està obligada a més i acaba per perdre el nord entre les teranyines del manteniment de l’estatu quo.

Algunes propostes per treballar la realitat utilitzant les mates com a eina d’expressió i explicació: (s’entén que són els nens els que les han de dur a terme)

·        Preparar una sortida amb tot el que comporta: gestió del transport, els preus, les activitats,...la distància i el recorregut a fer en un plànol. Gastos de transport i de manteniment (menjar). Què aprendrem i com?

·        Fer un dibuix lineal d’un paisatge.

·        Construir formes i dibuixos geomètrics, per exemple a partir de formes donades o de definicions geomètriques com la mediatriu i la bisectriu.

·        Identificar formes geomètriques a l’entorn i intentar reproduir-les en un paper amb estris com regles, escaires, cartabons, mesuradors d’angles, compàs,... però també sense: amb un llapis i un cordill, per exemple, com feien els antics egipcis.

·        Organitzar activitats comercials per recollir diners per activitats de la classe: publicacions, colònies, actes solidaris,...

·        Fer una estadística d’un partit de basquet o de futbol: punts de cada equip, anotadors, faltes personals, tirs lliures llençats, ...

·        Com construir l’octàgon d’un senyal d’stop?

·        Com es reparteixen els nombres de les cases en un carrer i perquè?

·        Perquè els preus de molts articles acaben en nombres com 5 o 9, especialment 95 i 99?

·        Tot el que fa referència a mesuraments, especialment de distàncies, però també de temps, pes, capacitat, volum,...Per exemple quines quantitats i pesos s’han d’utilitzar per fer un plat determinat, per exemple crepes de xocolata, pa amb tomata i formatge o lluç en salsa verda? Quant pesa el pa i com es calcula? Com es calculen mesures en diferents oficis?

·        La mesura del temps: perquè els calendaris tenen setmanes i mesos? Que signifiquen i d’on surten aquests conceptes? Perquè varien els mesos de l’any i d’on provenen els seus noms? Investiga la història del calendari i dels altres calendaris de la història. Perquè el temps del rellotge va de seixanta en seixanta? Segons, minuts, hores. Quina és la seva història? Perquè les hores es posen amb nombres romans?...

•  Música de pel·lícula: Què són 16 pans, 3 pirulins i 1 donut?
• Quant gasten les bombetes de casa teva? Què podries fer amb els diners que estalviessis amb una bona utilització de la llum?
• Fes un seguiment del percentatge de la disminució del nombre de les teves faltes ortogràfiques utilitzant alguna metodologia de millora de l'ortografia, com la de Daniel Gavarró, per exemple.
• Quant paper s'utilitza a l'escola i què representa en arbres i superfície arbrada (boscos). Proposta d'alternatives per disminuir el consum, reutilitzar i reciclar.
• Comptar les fulles d’un arbre, un problema impossible?
• Mesurar l’alçada d’un arbre. Mesures per comparacions.
• El valor de les coses. Quant costa fer un menú de l’escola per un nen?

·        http://phobos.xtec.cat/creamat/videomat/

alguns exemples de preguntes dins aquest projecte: http://phobos.xtec.cat/creamat/videomat/?page_id=7
(tot i que cal dir que moltes d'elles manquen d'arrelament als interessos i la realitat viscuda dels nens i són més exercicis intel·lectuals, un altre cop, que una altra cosa)
S'accepten opinions fonamentades...