Entrevista que em
fan al “Quadern de Sils”, la revista municipal de Sils, sobre el món de les
papallones i el seguiment de les poblacions de papallones diürnes que faig des
de l’estació/itinerari BMS de Sils.
Quadern
de Sils nº 81, octubre de 2013. Pàgines 19, 20 i 21. “Les papallones de Sils”
Entrevista amb Antoni Mariné (mestre
de primària i naturalista vocacional, és el responsable de l’estació de
seguiment de les poblacions de ropalòcers o papallones diürnes de Sils, dins la
xarxa d’estacions del projecte BMS, d’abast català i europeu)
Antoni Mariné, excel·lent
coneixedor i amant de les papallones, ens ha encomanat la il·lusió seva
per aquest microcosmos dels lepidòpters. És bon coneixedor dels Estanys de Sils
i els seus voltants on viu una gran varietat de papallones.
-
Toni, què són les papallones? Pregunta
directa, per a començar. Hem sentit a parlar de la importancia de les abelles,
de que la vida a la Terra
depen en gran part d’aquests insectes, del rol que juguen en la reproducció de les
plantes, però les papallones què pinten al món, a part de tenir unes ales molt
vistoses.
-
Les
papallones, com les abelles, són grans polinitzadors, però també són insectes
menjadors d’herbes, parlant col·loquialment. Constitueixen el primer estrat
dels consumidors; sense les papallones es trencaria la cadena tròfica. També
són uns animals amb un gran èxit evolutiu, el que vol dir que s’han
diversificat i especialitzat molt, ocupant molts ninxols ecològics. Hi ha unes 150.000
espècies al món, gairebé totes tropicals, de les quals cap a 20.000 són
diürnes. Comparativament a Europa tenim poca diversitat de papallones diürnes,
amb “només” unes 400 espècies, de les quals a Catalunya hi ha unes 200.
-
Tan malament cuidem el nostre medi?
-
Aquestes
xifres el que diuen fonamentalment és que nosaltres no sóm tropicals, però,
atenció, també estem perdent molta biodiversitat. Concretament a la xarxa
d’investigació anomenada BMS (Butterfly Monitoring Scheme), constatem en aquests últims vint anys que
s’ha fet un seguiment intensiu, que estan desapareixent moltes especies de
papallones. Aquest fet és important
perquè aquests insectes són molt bons bioindicadors, és a dir que ens indiquen una
pèrdua evident de biodiversitat en general, no només de papallones.
-
Aquesta
trista conclusió, la heu pogut constatar en aquest petit espai dels Estanys de
Sils?
-
A partir
de dades molt concretes és dificil generalitzar, però hem observat que algunes
espècies, concretament espècies de prats, que assortadament són abundants a
Sils, es veuen cada vegada menys.
-
Quàntes espècies teniu catalogades al nostre
espai natural més o menys?
-
No més o
menys, exactament hem detectat a Sils 65 espècies diürnes; de nocturnes hi ha
algunes investigacions que assenyalen al voltant de vuitanta; jo només he
trobat trenta aproximadament però repeteixo que no soc especialista en nocturnes.
És un treball molt costos i difícil.
-
Heu dut a terme alguna acció directa als
Aiguamolls per a impedir la desaparició d’especies, amb la importància que, com
tu dius tenen les papallones?
-
S’han dut
a terme actuacions eficaces recuperant els prats de dall i en algunes
parcel·les s’ha vist una millora. Aquests prats de dall tenen molta
biodiversitat tant de plantes com d’animals. Són zones que no han estat
conreadas de forma intensiva, s’han mantingut més verges. S’estan recuperant algunes espècies de papallones
pròpies de prats que són les més característiques i representatives de Sils, és
la riquesa d’aquest microespai natural. Particularment resulta sorprenent
trobar aquí a Sils un parell d’espècies, una muntana, el Damer puntejat (Melitaea cinxia) i altra l’Arlequí (Zeryntia Rumina) més típica d’ambients calcaris però que aquí
té una població estable malgrat que aquest ambient és acidòfil.
-
Com podriem fer arribar a la gent aquesta riquesa biològica de la nostra
contrada d’una banda, i d’altra el perill de perdre aquesta mateixa varietat
biològica? Sembla ser que ha calat en la població la importància de l’abella,
però la papallona...¿No hauran perjudicat els poetes a la papallona cantant només
la fascinació dels seus colors?
Rialla
del nostre convidat.
-
No, més
aviat diria que tenim poca conciència ecològica i naturalista. T’ho explico en
un detall. Fins fa pocs mesos no teniem gaires noms comuns per a les papallones
en català. En molts idiomes tenen noms comuns, però en català, poquíssims. S’ha
fet des del Museu de Granollers una proposta
de noms comuns en català per a totes les papallones diürnes. En anglès i
en alemany fan servir noms comuns, aixó demostra que són més sensibles, estan
més prop de la naturalesa. També hi ha en anglès o en alemany molts blogs de
gent interessada en aquest tema, aquí no tants.
-
Hauriem de començar aquesta sensibilització a
l’escola?
-
Els nens
haurien de nèixer amb uns prismàtics sota el braç. (Riu) Bé és una mica
exagerat, però observar les papallones és relativament fàcil perquè els seus
moviments no són especialment ràpids i perquè apareixen a la primavera i es
poden observar a les hores de més llum. No cal apropar-se tant a l’insecte i
se’l pot observar millor.
-
Bé, doncs, una bona proposta al Departament
d’Ensenyament, prismátics per a tothom.
-
Jo soc
mestre, vaig al camp amb els meus alumnes i crec que les escoles quan surten a
observar la natura haurien de tenir un bon equipament de prismàtics.
-
És una llegenda que no volen quan se les
agafa per les ales?
-
No és
una llegenda encara que el perquè és erroni. No és que no puguin volar per
haver perdut les escates en contacte amb els nostres dits, podrien volar sense
escates, el que no poden es escalfar-se
i necessiten escalfar-se per a volar perquè no tenen sang calenta. De fet quan fem un seguiment de papallones,
moltes vegades les agafem d’una deteminada manera i no passa res.
-
Lepidòpters, escates a les ales. La teva samarreta
és plena de papallones, ¿Que diuen, mestre, als teus alumnes sobre les papallones?
-
Normalment
tinc un poster a la classe de papallones, els parlo de les meves afeccions, les
papallones, perquè també vull que ells em parlin de les seves. Els atreu molt
aquest tema. És molt proper a ells. Els nens se’n’interessen molt, porten
papallones a la classe, en parlen de quines han vist,...
-
Una altra pregunta directa, Toni. ¿Al teu
parer, som conscients els silecs del tresor que tenim als Estanys?
-
Jo diria
que no gaire. Jo vaig molt sovint als Estanys a veure ocells, papallones. La gent
que veig passejar pels Estanys pot veure
poca cosa perquè va molt tard i perquè no
duu prismàtics. Passejar el gos, anar en bici està bé, però no és observar amb
deteniment i detall la natura.
-
Amb un barret de palla, com el teu.
-
També hi
ha papallones boscanes...(riu)
-
Podrien ser els Estanys una escola de medi
ambient per a la població de Sils?
-
La
sostenibilitat del planeta comença pel nostre entorn. Parlem de l’escalfament global
per l’excessiu consum d’energies contaminants, de l’agricultura intensiva, com
si això no anés amb nosaltres o no poguem fer-hi res. Hem de ser conscients de
la riquesa natural del nostre entorn i de que tots tenim a veure amb la
sostenibilitat mitjançant petites accions quotidianes. És la gent qui ha de
conduir el planeta, no els polítics. Ja
s’estan fent coses, Sils té molta riquesa mediambiental.
-
En què consisteix el seguiment de papallones
que fas a Sils?
L’itinerari de seguiment de les poblacions de
papallones de Sils forma part del B.M.S. català. (Catalan Butterfly Monitoring
Scheme), un projecte d’abast europeu amb una metodologia senzilla pel seguiment
de papallones. Es tracta de repetir un itinerari pre-establert pels ecosistemes
més representatius d’un lloc concret durant trenta setmanes. No es tracta
solament de veure si augmenten o minven les papallones sinò d’investigar
mitjançant les papallones quins canvis s’estan produint al medi , en definitiva,
si anem a millor o a pitjor. Com a bons bioindicadors les papallones ens diuen
que l’escalfament global i el canvi d’usos del sòl són els principals causants
de la davallada en la biodiversitat. Catalunya és pionera en aquesta
investigació, que és un dels projectes més importants a nivell biològic. Té el
suport de la Generalitat
i algunes estacions tenen patrocini. Jo estic buscant per a l’estació de Sils
algun tipus de patrocini.
-
Necessiteu voluntariat?
-
Només
podem moure’ns amb persones que voluntariament vulguin treballar en aquest
project. A vegades la gent pensa que és difícil col·laborar en un projecte
d’aquesta mena, que cal ser un biòleg. Res més lluny de la realitat. Recomano
visitar el web del CBMS, un dels
exponents més complerts de la ciència a Catalunya i aprofito per a fer una
crida no sols als joves sinò a totes les persones amb inquietud i preocupació
pel medi ambient. La gent que vol participar es va formant a mesura que
participa en el projecte. És un dels pocs projectes científics que permet
participar-hi sense una preparació específica prèvia.
-
Paradoxalment tenim potser en el poble un
comportament tan urbanita com a la gran ciutat. Vivim al camp mirant l’estació,
la ciutat. Cotxe, tren, bicicleta, però ens falta el caminar lent per a
observar. ¿No et sembla?
-
Jo veig
pels Estanys molta gent fent bici, está molt bé, pero passejar lentament, sense
pressa per a observar els insectes dóna una altra visió del camp. Em sorpren
que la gent d’aquí no tiri més al camp.
-
Doncs, ja ho sabeu... A caminar sense pressa
amb uns prismàtics davant dels ulls.
Paco Gonzalo
Web del projecte CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme)
Fitxa de l’estació BMS de Sils, dins la web CBMS
Bloc de les papallones de Sils
guia virtual de les papallones de Sils inclosa dins el mateix bloc
FI DE L'ENTREVISTA
Anteriorment vaig
publicar ja un article relacionat amb el tema de les papallones de Sils a la
mateixa revista.
Quadern de Sils nº 67, pag. 23 “Biodiversitat, qualitat de vida i papallones”
M’agradaria abundar
en aquest post en algunes de les coses que surten en aquesta entrevista. A part
de parlar de la importància de les papallones als ecosistemes, de la seva
funció com a bioindicadors i de què és el projecte CBMS (Catalan Butterfly
Monitoring Scheme), també es parla de què penso sobre l’actitud més o menys
enfocada cap al medi, o més o menys conscient de la riquesa natural de l’entorn,
que té la població de Sils i de com es podria fomentar o millorar.
En aquest punt
m’agradaria estendrem una mica. Per començar, crec que l’educació ambiental,
entesa com a seducció i descobriment del medi, no ha de ser una “assignatura”,
no ha de ser una cosa obligatòria o a fomentar com a un gust abstracte, una
moda, alguna cosa que creiem que es bona i no ens havíem adonat fins ara o que toca
per conveniència o per quedar bé. Crec que ha de partir de la tradició
familiar, de l’entorn més proper i dels costums mamats des de petits. Per això
comento a l’entrevista, i ho deia de forma estudiada, que els nens han de
néixer amb uns prismàtics sota el braç. La idea d’observar la natura s’associa
sovint amb el paisatge i la vegetació, el seus colors, o amb l’aprofitament de
recursos com anar a caçar bolets, espàrrecs, cargols, etc. A la nostra cultura
la idea de tenir uns prismàtics o binocles potser s’associa erròniament de
vegades a la capacitat o intenció d’espiar o robar algú. La nostra és una
cultura molt desconfiada. Tothom pot ser un lladre. Fins i tot admetem que
nosaltres faríem el mateix si poguéssim, quan comentem casos de frau i robatori
institucional. Vox populi. Però tenir uns prismàtics, en realitat, ens obre una
finestra totalment nova al món, ens obre la possibilitat d’observar el món
natural sense la por que escampa la presència humana en tots els fills de la
terra. Ens acosta la realitat i ens la fa accessible de forma que comencem a
distingir éssers i detalls que fins aleshores havien passat completament
desapercebuts. No li donem importància al que no veiem i els éssers naturals no
són fàcils de veure. És una realitat que molta gent, fins i tot d’origen rural,
no sap distingir un falciot d’una oreneta, o una polla d’aigua d’un ànec.
Conèixer una mica els éssers del propi entorn, a part de fer-nos la vida menys
monòtona i més interessant, que no és poc, ens arrela al territori i ens fa
sentir més “normals”, un més dins del ventall d’éssers vius que pul·lulen pel
planeta i, per tant, més capaços d’empatitzar amb els problemes ambientals i
amb la seva conservació i sostenibilitat, que és també la nostra.
Crec, per tant, que
els binocles haurien d’estar en la nostra tradició d’objectes familiars i
normalitzats. Des de l’escola podem contribuir en aquesta idea, tenint un
equipament mínim de binocles per que els nens els utilitzin en les sortides
escolars al medi, organitzant caceres de biodiversitat, etc. Si l’educació
ambiental comença pel coneixement i per l’interès en el propi medi que ens
envolta, el medi ha de ser proper i accessible. Molts mitjans moderns en
allunyen d’aquest medi, sovint amb una falsa proximitat: la televisió,
Internet, la premsa gràfica, i molts altres mitjans, ens aporten unes imatges
fantàstiques de la natura però ens deixen amb la impressió de que és llunyana o
molt difícilment accessible per a la majoria dels mortals, si no som biòlegs o
reporters especialitzats en aquestes qüestions.
Fer el medi
accessible és fàcil amb un estri tant màgic i potent com són els binocles.
Per cert, i com a
consell tècnic: millor uns prismàtics de 8 o 10 X 40 (l’augment pel diàmetre de
sortida) i de distància focal mínima inferior als dos metres (distància mínima
a la que podem enfocar un objecte), així podrem observar també coses
relativament properes i petites, com per exemple les papallones, des d’una
curta distància. Si aconseguíssim que aquesta “tradició” fos acceptada hauríem
fet una petita revolució dins els costums socials, ja que estaríem promovent
implícitament l’activitat a l’aire lliure i en el medi natural, dues coses molt
convenients per desintoxicar-nos d’aital bany de realitats virtuals que ens
assetja i ens desertitza, ens allunya i ens desarrela del nostre origen i jo
profund: la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada