dilluns, 4 de novembre de 2013

LES PAPALLONES DE SILS (ENTREVISTA)

Entrevista que em fan al “Quadern de Sils”, la revista municipal de Sils, sobre el món de les papallones i el seguiment de les poblacions de papallones diürnes que faig des de l’estació/itinerari BMS de Sils.
Quadern de Sils nº 81, octubre de 2013. Pàgines 19, 20 i 21. “Les papallones de Sils”


Entrevista amb Antoni  Mariné (mestre de primària i naturalista vocacional, és el responsable de l’estació de seguiment de les poblacions de ropalòcers o papallones diürnes de Sils, dins la xarxa d’estacions del projecte BMS, d’abast català i europeu)

Antoni Mariné, excel·lent  coneixedor i amant de les papallones, ens ha encomanat la il·lusió seva per aquest microcosmos dels lepidòpters. És bon coneixedor dels Estanys de Sils i els seus voltants on viu una gran varietat de papallones.

-         Toni, què són les papallones? Pregunta directa, per a començar. Hem sentit a parlar de la importancia de les abelles, de que la vida a la Terra depen en gran part d’aquests insectes, del rol que juguen en la reproducció de les plantes, però les papallones què pinten al món, a part de tenir unes ales molt vistoses.
-         Les papallones, com les abelles, són grans polinitzadors, però també són insectes menjadors d’herbes, parlant col·loquialment. Constitueixen el primer estrat dels consumidors; sense les papallones es trencaria la cadena tròfica. També són uns animals amb un gran èxit evolutiu, el que vol dir que s’han diversificat i especialitzat molt, ocupant molts ninxols ecològics. Hi ha unes 150.000 espècies al món, gairebé totes tropicals, de les quals cap a 20.000 són diürnes. Comparativament a Europa tenim poca diversitat de papallones diürnes, amb “només” unes 400 espècies, de les quals a Catalunya hi ha unes 200.
-         Tan malament cuidem el nostre medi?
-         Aquestes xifres el que diuen fonamentalment és que nosaltres no sóm tropicals, però, atenció, també estem perdent molta biodiversitat. Concretament a la xarxa d’investigació anomenada BMS (Butterfly Monitoring Scheme),  constatem en aquests últims vint anys que s’ha fet un seguiment intensiu, que estan desapareixent moltes especies de papallones.  Aquest fet és important perquè aquests insectes són molt bons bioindicadors, és a dir que ens indiquen una pèrdua evident de biodiversitat en general, no només de papallones.
-          Aquesta trista conclusió, la heu pogut constatar en aquest petit espai dels Estanys de Sils?
-         A partir de dades molt concretes és dificil generalitzar, però hem observat que algunes espècies, concretament espècies de prats, que assortadament són abundants a Sils, es veuen cada vegada menys.
-         Quàntes espècies teniu catalogades al nostre espai natural més  o menys?
-         No més o menys, exactament hem detectat a Sils 65 espècies diürnes; de nocturnes hi ha algunes investigacions que assenyalen al voltant de vuitanta; jo només he trobat trenta aproximadament però repeteixo que no soc especialista en nocturnes. És un treball molt costos i difícil.
-         Heu dut a terme alguna acció directa als Aiguamolls per a impedir la desaparició d’especies, amb la importància que, com tu dius tenen les papallones?
-         S’han dut a terme actuacions eficaces recuperant els prats de dall i en algunes parcel·les s’ha vist una millora. Aquests prats de dall tenen molta biodiversitat tant de plantes com d’animals. Són zones que no han estat conreadas de forma intensiva, s’han mantingut més verges.  S’estan recuperant algunes espècies de papallones pròpies de prats que són les més característiques i representatives de Sils, és la riquesa d’aquest microespai natural. Particularment resulta sorprenent trobar aquí a Sils un parell d’espècies, una muntana, el Damer puntejat (Melitaea cinxia) i altra l’Arlequí (Zeryntia Rumina) més  típica d’ambients calcaris però que aquí té una població estable malgrat que aquest ambient és acidòfil.
-         Com podriem fer arribar a la gent  aquesta riquesa biològica de la nostra contrada d’una banda, i d’altra el perill de perdre aquesta mateixa varietat biològica? Sembla ser que ha calat en la població la importància de l’abella, però la papallona...¿No hauran perjudicat els poetes a la papallona cantant només la fascinació dels seus colors?
Rialla del nostre convidat.
-         No, més aviat diria que tenim poca conciència ecològica i naturalista. T’ho explico en un detall. Fins fa pocs mesos no teniem gaires noms comuns per a les papallones en català. En molts idiomes tenen noms comuns, però en català, poquíssims. S’ha fet des del Museu de Granollers una proposta  de noms comuns en català per a totes les papallones diürnes. En anglès i en alemany fan servir noms comuns, aixó demostra que són més sensibles, estan més prop de la naturalesa. També hi ha en anglès o en alemany molts blogs de gent interessada en aquest tema, aquí no tants.
-         Hauriem de començar aquesta sensibilització a l’escola?
-         Els nens haurien de nèixer amb uns prismàtics sota el braç. (Riu)  Bé és una mica exagerat, però observar les papallones és relativament fàcil perquè els seus moviments no són especialment ràpids i perquè apareixen a la primavera i es poden observar a les hores de més llum. No cal apropar-se tant a l’insecte i se’l pot observar millor.
-         Bé, doncs, una bona proposta al Departament d’Ensenyament, prismátics per a tothom.
-         Jo soc mestre, vaig al camp amb els meus alumnes i crec que les escoles quan surten a observar la natura haurien de tenir un bon equipament de prismàtics.
-         És una llegenda que no volen quan se les agafa per les ales?
-         No és una llegenda encara que el perquè és erroni. No és que no puguin volar per haver perdut les escates en contacte amb els nostres dits, podrien volar sense escates, el que no poden es escalfar-se  i necessiten escalfar-se per a volar perquè no tenen sang calenta.  De fet quan fem un seguiment de papallones, moltes vegades les agafem d’una deteminada manera  i no passa res.
-         Lepidòpters, escates a les ales. La teva samarreta és plena de papallones, ¿Que diuen, mestre, als teus alumnes sobre les papallones?
-         Normalment tinc un poster a la classe de papallones, els parlo de les meves afeccions, les papallones, perquè també vull que ells em parlin de les seves. Els atreu molt aquest tema. És molt proper a ells. Els nens se’n’interessen molt, porten papallones a la classe, en parlen de quines han vist,...
-         Una altra pregunta directa, Toni. ¿Al teu parer, som conscients els silecs del tresor que tenim als Estanys?
-         Jo diria que no gaire. Jo vaig molt sovint als Estanys a veure ocells, papallones. La gent que veig passejar pels Estanys  pot veure poca cosa  perquè va molt tard i perquè no duu prismàtics. Passejar el gos, anar en bici està bé, però no és observar amb deteniment i detall la natura.
-         Amb un barret de palla, com el teu.
-         També hi ha papallones boscanes...(riu)
-         Podrien ser els Estanys una escola de medi ambient per a la població de Sils?
-         La sostenibilitat del planeta comença pel nostre entorn. Parlem de l’escalfament global per l’excessiu consum d’energies contaminants, de l’agricultura intensiva, com si això no anés amb nosaltres o no poguem fer-hi res. Hem de ser conscients de la riquesa natural del nostre entorn i de que tots tenim a veure amb la sostenibilitat mitjançant petites accions quotidianes. És la gent qui ha de conduir el planeta, no els polítics.  Ja s’estan fent coses, Sils té molta riquesa mediambiental.
-         En què consisteix el seguiment de papallones que fas a Sils?
L’itinerari de seguiment de les poblacions de papallones de Sils forma part del B.M.S. català. (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), un projecte d’abast europeu amb una metodologia senzilla pel seguiment de papallones. Es tracta de repetir un itinerari pre-establert pels ecosistemes més representatius d’un lloc concret durant trenta setmanes. No es tracta solament de veure si augmenten o minven les papallones sinò d’investigar mitjançant les papallones quins canvis s’estan produint al medi , en definitiva, si anem a millor o a pitjor. Com a bons bioindicadors les papallones ens diuen que l’escalfament global i el canvi d’usos del sòl són els principals causants de la davallada en la biodiversitat. Catalunya és pionera en aquesta investigació, que és un dels projectes més importants a nivell biològic. Té el suport de la Generalitat i algunes estacions tenen patrocini. Jo estic buscant per a l’estació de Sils algun tipus de patrocini.
-         Necessiteu voluntariat?
-         Només podem moure’ns amb persones que voluntariament vulguin treballar en aquest project. A vegades la gent pensa que és difícil col·laborar en un projecte d’aquesta mena, que cal ser un biòleg. Res més lluny de la realitat. Recomano visitar el web del CBMS,  un dels exponents més complerts de la ciència a Catalunya i aprofito per a fer una crida no sols als joves sinò a totes les persones amb inquietud i preocupació pel medi ambient. La gent que vol participar es va formant a mesura que participa en el projecte. És un dels pocs projectes científics que permet participar-hi sense una preparació específica prèvia.
-         Paradoxalment tenim potser en el poble un comportament tan urbanita com a la gran ciutat. Vivim al camp mirant l’estació, la ciutat. Cotxe, tren, bicicleta, però ens falta el caminar lent per a observar. ¿No et sembla?
-         Jo veig pels Estanys molta gent fent bici, está molt bé, pero passejar lentament, sense pressa per a observar els insectes dóna una altra visió del camp. Em sorpren que la gent d’aquí no tiri més al camp.
-         Doncs, ja ho sabeu... A caminar sense pressa amb uns prismàtics davant dels ulls.

Paco Gonzalo

Web del projecte CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme)

Fitxa de l’estació BMS de Sils, dins la web CBMS

Bloc de les papallones de Sils

guia virtual de les papallones de Sils inclosa dins el mateix bloc


FI DE L'ENTREVISTA

Anteriorment vaig publicar ja un article relacionat amb el tema de les papallones de Sils a la mateixa revista.
Quadern de Sils nº 67, pag. 23 “Biodiversitat, qualitat de vida i papallones” 


M’agradaria abundar en aquest post en algunes de les coses que surten en aquesta entrevista. A part de parlar de la importància de les papallones als ecosistemes, de la seva funció com a bioindicadors i de què és el projecte CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), també es parla de què penso sobre l’actitud més o menys enfocada cap al medi, o més o menys conscient de la riquesa natural de l’entorn, que té la població de Sils i de com es podria fomentar o millorar.
En aquest punt m’agradaria estendrem una mica. Per començar, crec que l’educació ambiental, entesa com a seducció i descobriment del medi, no ha de ser una “assignatura”, no ha de ser una cosa obligatòria o a fomentar com a un gust abstracte, una moda, alguna cosa que creiem que es bona i no ens havíem adonat fins ara o que toca per conveniència o per quedar bé. Crec que ha de partir de la tradició familiar, de l’entorn més proper i dels costums mamats des de petits. Per això comento a l’entrevista, i ho deia de forma estudiada, que els nens han de néixer amb uns prismàtics sota el braç. La idea d’observar la natura s’associa sovint amb el paisatge i la vegetació, el seus colors, o amb l’aprofitament de recursos com anar a caçar bolets, espàrrecs, cargols, etc. A la nostra cultura la idea de tenir uns prismàtics o binocles potser s’associa erròniament de vegades a la capacitat o intenció d’espiar o robar algú. La nostra és una cultura molt desconfiada. Tothom pot ser un lladre. Fins i tot admetem que nosaltres faríem el mateix si poguéssim, quan comentem casos de frau i robatori institucional. Vox populi. Però tenir uns prismàtics, en realitat, ens obre una finestra totalment nova al món, ens obre la possibilitat d’observar el món natural sense la por que escampa la presència humana en tots els fills de la terra. Ens acosta la realitat i ens la fa accessible de forma que comencem a distingir éssers i detalls que fins aleshores havien passat completament desapercebuts. No li donem importància al que no veiem i els éssers naturals no són fàcils de veure. És una realitat que molta gent, fins i tot d’origen rural, no sap distingir un falciot d’una oreneta, o una polla d’aigua d’un ànec. Conèixer una mica els éssers del propi entorn, a part de fer-nos la vida menys monòtona i més interessant, que no és poc, ens arrela al territori i ens fa sentir més “normals”, un més dins del ventall d’éssers vius que pul·lulen pel planeta i, per tant, més capaços d’empatitzar amb els problemes ambientals i amb la seva conservació i sostenibilitat, que és també la nostra.
Crec, per tant, que els binocles haurien d’estar en la nostra tradició d’objectes familiars i normalitzats. Des de l’escola podem contribuir en aquesta idea, tenint un equipament mínim de binocles per que els nens els utilitzin en les sortides escolars al medi, organitzant caceres de biodiversitat, etc. Si l’educació ambiental comença pel coneixement i per l’interès en el propi medi que ens envolta, el medi ha de ser proper i accessible. Molts mitjans moderns en allunyen d’aquest medi, sovint amb una falsa proximitat: la televisió, Internet, la premsa gràfica, i molts altres mitjans, ens aporten unes imatges fantàstiques de la natura però ens deixen amb la impressió de que és llunyana o molt difícilment accessible per a la majoria dels mortals, si no som biòlegs o reporters especialitzats en aquestes qüestions.
Fer el medi accessible és fàcil amb un estri tant màgic i potent com són els binocles.
Per cert, i com a consell tècnic: millor uns prismàtics de 8 o 10 X 40 (l’augment pel diàmetre de sortida) i de distància focal mínima inferior als dos metres (distància mínima a la que podem enfocar un objecte), així podrem observar també coses relativament properes i petites, com per exemple les papallones, des d’una curta distància. Si aconseguíssim que aquesta “tradició” fos acceptada hauríem fet una petita revolució dins els costums socials, ja que estaríem promovent implícitament l’activitat a l’aire lliure i en el medi natural, dues coses molt convenients per desintoxicar-nos d’aital bany de realitats virtuals que ens assetja i ens desertitza, ens allunya i ens desarrela del nostre origen i jo profund: la natura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada