dilluns, 26 de maig de 2014

TROBADES AMB LA FAUNA: ESPINÓS!

Aquests dies he donat per visitar un bassiol diminut al llit sec de la riera Verneda a Esclet, Cassà de la Selva. Dins de l’aigua un univers en miniatura mostrava habitants com: nedadors d’esquenes, capgrossos, sabaters, larves diverses de macroinvertebrats i uns peixets petits i platejats, alguns amb el morro vermellós, els escassos i curiosos espinosos (Gasterosteus gimnurus), indicadors d’aigües netes i en bon estat de conservació. Un tresor més per la biodiversitat d’Esclet!.
Les tres espines (radis) erèctils dorsals, l’absència d’escates i el recobriment amb plaques òssies, junt amb el curiós costum festejador d’aquest “peix que nia” l’han fet conegut i popular. El mascle en zel construeix un niu amb vegetals i restes al llit del riu. D’aquesta manera atreu la femella per que fressi i ell pugui fecundar els ous i fer-se càrrec de la posta, ventant-la i tenint cura que no la devorin.
Diu Konrad Lorenz en el seu deliciós llibre: “Hablaba con las bestias, los peces y los pájaros.”:
Las luchas de nuestro espinoso europeo difieren en esencia de las de los combatientes. Al revés de estos, el espinoso en celo no se excita sólo cuando ve a un rival o a una hembra, sino que permanece en vilo todo el tiempo que se halla cerca del lugar que ha escogido para instalar el nido. El lema que informa su belicosidad es “mi hogar es mi castillo”. (...)
El espinoso necesita haber encontrado un hogar para alcanzar el estado de celo perfecto y conseguir la máxima excitación sexual.







Fotos: Toni Mariné

Reportatge del Medi Ambient: L’espinós, un peix que nia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada