Aquests
dies he donat per visitar un bassiol diminut al llit sec de la riera Verneda a
Esclet, Cassà de la Selva. Dins
Les
tres espines (radis) erèctils dorsals, l’absència d’escates i el recobriment
amb plaques òssies, junt amb el curiós costum festejador d’aquest “peix que
nia” l’han fet conegut i popular. El mascle en zel construeix un niu amb
vegetals i restes al llit del riu. D’aquesta manera atreu la femella per que
fressi i ell pugui fecundar els ous i fer-se càrrec de la posta, ventant-la i
tenint cura que no la devorin.
Diu
Konrad Lorenz en el seu deliciós
llibre: “Hablaba
con las bestias, los peces y los pájaros.”:
Las luchas de nuestro espinoso europeo difieren en esencia de las de los
combatientes. Al revés de estos, el espinoso en celo no se excita sólo cuando
ve a un rival o a una hembra, sino que permanece en vilo todo el tiempo que se
halla cerca del lugar que ha escogido para instalar el nido. El lema que
informa su belicosidad es “mi hogar es mi castillo”. (...)
El espinoso necesita haber encontrado un hogar para alcanzar el estado
de celo perfecto y conseguir la máxima excitación sexual.
Fotos: Toni Mariné
Reportatge
del Medi Ambient: L’espinós, un peix que
nia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada