No és fácil fabricar-se una mentalitat oberta. Es necesita molt treball propi, molta gimnàstica de la crítica, molta formació, molt contrast d'opinions, molta validació de les propies idees, molta retroalimentació positiva de forma contínua…. Perquè sempre anem contra corrent. Això és el primer que hem de tenir clar. El sistema educatiu funciona amb molts engranatges diferents i tots en la mateixa direcció. I està suportat per tot l'imaginari social, el corrent d'opinió que diu que no hem de confiar en les possibilitats de l'èsser humà i que l'hem de reconduïr continuament per que no es perdi. La gent que, malgrat tots els impediments i tots els murs i els càstigs, aconseguim tenir una mentalitat diferent, oberta, de confiança en les propies possibilitats de l'èsser humà, hauriem de poder reconèixens entre nosaltres i cuidar-nos. PERQUE SÓM POCS, ESCASSOS I EN PERMANENT PERILL DE DESAPARICIÓ. Però no és així. Moltes vegades pot més la por. La por a perdre l'estatus. Així, perdem oportunitats de treballar plegats en la mateixa dirección aquells que creiem en una altra manera de fer les coses. Radicalment diferent de fer les coses. Per que es parteix i s'arriba a l'individu. Què és l'important. No hi ha més. I malgrat tot es cau una vegada i una altra en la temptació de creure que és un petit canvi i que potser no és tant excepcional ni cal defensar-lo a capa i espassa quan es dona. Error. Doncs sí que cal. I per defensar aquest miracle hem d'aprendre també a reconèixen's entre nosaltres, com a portadors de la flama sagrada de la llibertat i la possibilitat de l'humà, i cuidar-nos com si fòssim d'or, o de vidre fi, o espècies en perill.

Busqueu-los, reconegueu-los i cuideu-los. No els desaprofiteu ni els negueu la vostra empara perquè caureu en la desgracia de deixar de creure en el vostre propi somni i aquesta és la pitjor renuncia. La renuncia a un mateix. NO TINGUEU POR. LA POR NO PORTA ENLLOC. I EN EDUCACIÓ MENYS.